Aquests dies ha sigut notícia la queixa d’un pare perquè el seu fill, que patia una amigdalitis, havia estat tractat amb homeopatia per una pediatra. És lògic que els pares s’indignin amb una cosa com aquesta. Certament, l’homeopatia no serveix, ni mai ha servit, per a res. Lamentablement, però, en alguns articles periodístics sembla que es digui (i en molts comentaris a la web es diu clarament) que una amigdalitis “amb plaques” és sempre bacteriana i necessita ineludiblement un tractament antibiòtic. En realitat, les amigdalitis víriques (que són majoria) o bacterianes només es poden distingir amb certa seguretat mitjançant un cultiu o una prova de detecció ràpida de l’estreptococ. Com que aquestes proves no sempre estan a l’abast, sovint el diagnòstic és només aproximat. Les “plaques” es donen amb gran freqüència a les amigdalitis víriques, especialment a la mononucleosi. L’amigdalitis bacteriana es cura sola en pocs dies (¿us penseu que la gent es moria d’amigdalitis quan no hi havia antibiòtics?) i el principal objectiu del tractament seria evitar complicacions rares però greus, com la febre reumàtica. Una revisió Cochrane conclou que els antibiòtics només escurcen la durada de la malaltia en 16 hores i disminueixen algunes complicacions tan poc freqüents en països desenvolupats que el risc de patir efectes secundaris greus dels antibiòtics seria similar al risc de patir febre reumàtica si no es pren tractament.
La prestigiosa guia NICE britànica proposa, davant un mal de coll, aplicar la puntuació Centor, amb un punt per a cadascun de quatre criteris: exsudat amigdalar (plaques), ganglis inflamats al coll, febre més alta de 38 ºC i absència de tos. Amb dos o menys punts, no s’hauria de donar antibiòtic. Amb 3 o 4, es podria donar un antibiòtic o no fer-ho i dir al pacient que torni si empitjora. Només recomana antibiòtic de manera clara quan l’estat del pacient és greu. Espanya té un consum d’antibiòtics molt elevat en comparació amb altres països europeus, principalment per la tradició de donar antibiòtics per malalties en què habitualment no cal fer-ho, com otitis, amigdalitis o bronquitis. Hi ha un estudi que considera “curiosa” la tendència dels metges espanyols a donar antibiòtics quan hi ha plaques al coll, oblidant els altres criteris.
