Fujo d’algunes modernitats
M’ensenyen una aplicació per al mòbil que et permet seguir al minut el creixement del projecte de menor d’edat a càrrec (MEC) dins el ventre de la progenitora, amb fotografies, consells i informació diversa. Com que ja ni vull ni puc generar nous MEC, no havia ni pensat en les possibilitats que el món 2.0 ofereix a les famílies de nova creació. Em pregunto si en el seu moment me l’hauria instal·lat i dubto. Durant el primer embaràs potser sí, però a partir del segon tinc greus dubtes que l’hagués tornat a fer servir.
El món de les aplis resulta infinit, i poc temps després descobreixo que n’hi ha una que geolocalitza tots els membres de la unitat familiar (amb mòbil, esclar) al moment. Entenc que pot ser útil per a aquells dies de diàspora caòtica, però no sé si vull que els MEC sàpiguen on soc minut a minut... ni si jo vull saber on són ells.
La tercera aplicació té a veure amb el món de l’ensenyament. És una aplicació per millorar la comunicació entre mestres i famílies. Gràcies a ella el mestre envia avisos i recordatoris, suggeriments d’activitats familiars que tinguin a veure amb el que es treballa a l’aula, i envia i rep missatges de les famílies d’una manera ràpida i personalitzada. Tot i declarar-me una ferma defensora de la tecnologia, de nou em sorgeixen dubtes. ¿Cal que el mestre afegeixi estrès a la seva vida? ¿I les famílies? ¿Cal que estiguem pendents d’un nou servei de missatgeria? Tinc dubtes, però reconec que si serveix per anorrear i destruir els refotuts grups de WhatsApp escolars, benvinguda sigui.
L’última modernor és una web dedicada a la venda online de bolquers a preu imbatible. Faig un càlcul ràpid. Cada MEC ha necessitat bolquers durant trenta mesos, aproximadament: és a dir, un total de noranta mesos. Ara mateix em cosa recordar quants bolquers gastaven per jornada, però em dic a mi mateixa que eren cinc, i la xifra que m’apareix m’esgarrifa: catorze mil bolquers! Amb el que vaig invertir en pagar-los hauria pogut fer la volta al món, instal·lar un jacuzzi a casa o totes dues coses a la vegada i per quadruplicat. Caguntot! (i mai més ben dit); en aquest cas sí que em sap greu haver estat una progenitora vintage, ho reconec. I per consolar-me decideixo instal·lar-me l’aplicació de geolocalització. Però resulta que només em dono d’alta a mi mateixa, i al cap d’un moment em desconnecto. He, he, he.
