La Fundació Artur Martorell

Ara mateix, quan ja sabem el resultat de les eleccions generals, podem fer un exercici de memòria i recordar les propostes que s’han fet sobre el món de l’educació durant la campanya. Recordem només unes quantes amenaces contra el model de l’escola catalana -com si n’hi hagués només un-, al qual s’acusa d’adoctrinador. Oblidem, per exemple, que tant els estudiants que van proposar vagues universitàries o acampades a l’espai públic com els que volien que es respectés el dret a assistir a classe provenien d’això que convenim a dir-ne escola catalana. O tornar amb l’assignatura de... no sabem ben bé què però hi apareix la santa Constitució. Tot plegat, i per dir-ho sense embuts: un desert de propostes i espectacles lamentables per part de bona part de la classe política.

Al bell mig del guirigall celebrem els 50 anys del naixement de la Fundació Artur Martorell. Cinquanta anys de treball ben fet a favor de l’educació al nostre país. S’ha tornat a posar en relleu el llibre que es va publicar fa deu anys, quan celebràvem els 40 anys de la fundació. Hi trobem els seus orígens, un repàs de la seva història i el camí que encara es vol recórrer. Es van celebrar els 50 anys amb una trobada que va encapçalar Sara Blasi, l’actual presidenta, que va recordar el sentit de la fundació i va resumir la feina que es va fent amb tossuderia i eficàcia. L’acompanyava la directora actual, Carme Ortoll, que va explicar els projectes que es volen impulsar, i vam poder escoltar una conferència del professor González-Agàpito sobre la figura i l’obra del mestre Martorell, un personatge clau en la renovació pedagògica del nostre país, un clàssic amb un missatge de gran actualitat. Va cloure l’acte Antoni Martorell, net de Martorell, que va posar la nota més íntima, el record de l’avi que arriba a casa i es treu l’americana, però no oblida que un mestre de veritat ho és sempre.

Al bell mig d’aquests dies agitats, un oasi de reflexió, el triomf de la paraula amb sentit, en aquest cas la del Sr. Martorell i la de la fundació que porta el seu nom. Una paraula sàvia i plena de bondat que ens ajuda a situar-nos en el temps que ens toca viure i a mantenir encesa la mirada crítica sobre el present. Per molts anys.