Exageració i acumulació
Les festes de Nadal faciliten l’exageració i l’acumulació. Mentre els nens no pararien mai de desembolicar joguines i de menjar dolços, els adults tenim la sensació que mai aconseguirem la seva satisfacció completa. Els experts sempre recomanen tenir mesura, i ho apliquen a totes les coses de la vida. Pocs regals i bons. El problema és quan tens molta família i, poc o molt, amb allò del quedar bé, acumules massa. Després no tens lloc per guardar-ho i llençar joguines velles és un drama descomunal.
En altres circumstàncies, quan has de viatjar mitjanament lluny per veure la família, es donen diners per no haver de carregar embalums amunt i avall. Invertir bé aquests diners acostuma a ser un estira-i-arronsa entre els pares i els fills. Els primers pensen en roba, material escolar o qualsevol complement útil, mentre que els segons imploren una joguina més per a la col·lecció infinita. Tot plegat ens fa pensar, almenys als pares i mares, que cal potenciar altres valors que no siguin els estrictament materials i que a la vida val la pena passar-ho bé més per les bones companyies que pel que et puguin regalar. Els meus fills comencen a veure-ho i entendre-ho, tot i que encara tenen edat per demanar-ho i exigir-ho tot.
També em va fer pensar molt, l’últim dia de curs a l’institut, abans d’aquestes vacances de Nadal, quan els alumnes de batxillerat em van oferir una demostració de com passar una bona estona en grup. Alguns no es van dignar a venir i desitjar-nos bones festes, i als altres se’ls va notar com mai si havien triat les ciències o les lletres. Els humanístics van dur pastissos i begudes, i mentre uns menjaven a l’aula, els altres cantaven i ballaven amb els vídeos que anaven projectant a la pissarra. Hi havia tanta gresca que van rebre nombroses visites d’altres classes. Uns metres més enllà, en canvi, els de ciències jugaven a cartes, apilaven cadires les unes damunt les altres i intentaven entrar a la xarxa a veure si podien encendre i apagar els ordinadors de les altres classes. He de reconèixer que mai havia vist tanta diferència entre uns i altres i, lluny de voler pontificar sobre qui és millor o pitjor, sí que em va semblar que uns s’ho passaven més bé i feien més pinya entre ells. I després diran que les humanitats no serveixen per a res.
