Jo vaig ser un nen d’estius a la platja, a Torredembarra. Ja sé que això que diré és com una heretgia, però a mi no m’agrada la Costa Brava, m’agraden molt més les platges de la Costa Daurada. (Sí, sí, amb la sorra fineta que s’enganxa, sí. Carai, que només és sorra!)
Us estic parlant dels anys 70, així que us heu d’imaginar un pare, una mare i una criatura amb estètica molt 'Cuéntame'. El meu pare decidia el lloc (ni molt a la vora de l’aigua ni massa endins de la platja) i clavava el para-sol a la sorra perquè no se l’endugués el vent. La meva mare m’empastifava amorosament amb after sun (el tema before sun -ai!- no es tocava gaire, llavors) i, au, a jugar i a banyar-se! Recordo que hi havia molts nens alemanys, molt rossos de cabells i molt rosats de pell, que duien unes pales per a la sorra que eren una passada: semblaven més pales per fer trinxeres que no pas per fer construccions a la sorra. Els envejava per aquelles pales, però tampoc gaire, perquè a ells sempre els veia sols (dins d’uns fossats impressionants, això sí) i, en canvi, el meu pare es posava amb mi a prop de l’aigua i fèiem un pou (per què volia pales germàniques si la mà del meu pare era com una retroexcavadora?) fins que apareixia l’aigua. Llavors envoltàvem el pou amb una muralla (els extrems eren torres fetes amb la meva galledeta de motlle) que anàvem reforçant i decorant per dalt deixant-hi caure xurros de sorra molt mullada que feia decoracions gaudinianes. Les onades sempre acabaven guanyant, però per una estona pare i fill havíem resistit heroicament les forces de la natura!
A la tarda, després de l’obligatòria migdiada, sovint caminàvem fins a una urbanització pròxima (amb l’exòtic nom de Babilònia) on hi havia un parell de gelateries, i jo sempre em demanava un cucurutxo doble de vainilla. Cap gelat no ha tingut un gust tan bo com aquells gelats llepats tot caminant amb els meus pares -i potser agafant alguna mora dels esbarzers del camí-. Records, records d’estiu en família…
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: aprofiteu l’estiu per viure en família, per viure tots els moments amb atenció plena, i amb amor. Perquè aquella vivència que avui us sembla senzilla, potser fins i tot sense importància, construeix família i esdevé un record preciós per sempre!
