FLORS DE BACH

Estar d’acord amb l’‘adversari’

Les persones hem de triar entre ser felices o tenir raó. Ho va dir Marshall Rosenberg, psicòleg nord-americà creador d’un reconegut model de comunicació no-violenta. Tenim, certament, un problema -i en causem molts- quan per ser feliços necessitem tenir raó o quan en volem tenir sempre.

Si ens preguntem quants polítics deuen haver escollit ser feliços en lloc de tenir raó, potser ens sobraran dits per comptar-los. Tinc la impressió que tant els màxims dirigents de la majoria de partits com els polítics que surten habitualment als mitjans han triat tenir sempre la raó i tenir-la tota, en exclusiva. No escolten ni es prenen seriosament les raons alienes perquè la raó és tota seva. Molts s’ho creuen perquè han convençut milers o milions de persones que la tenen només ells. O perquè milers o milions de persones que pensen com ells, i que també estan convençudes de tenir tota la raó, els hi donen. Els que es creuen propietaris de la raó s’autoadjudiquen aquesta potestat, i et concedeixen el beneplàcit d’atorgar-te la raó quan veus les coses com ells.

¿Us imagineu un polític donant la raó a un adversari? Dient-li alguna cosa com ara això: “No havia tingut en compte el que dius i a partir d’ara l’hi tindré”. O bé: “No m’ho havia mirat mai des del teu punt de vista i em sembla interessant o encertat”. O simplement: “Estic d’acord amb el que dius”. En el llistat de desitjos per al nou any hi tinc aquest: que arribi un dia que puguem escoltar de boca dels nostres representants polítics paraules sàvies, generoses, conciliadores -per descomptat també sinceres- i tan poc habituals com aquestes.

Si a vosaltres també us agradaria, el camí no és esperar asseguts que passi. És fer que passi, des d’avui mateix, en el nostre dia a dia i transmetre-ho als nostres fills o alumnes. Comencem per no voler tenir sempre la raó nosaltres ni a casa, ni a l’escola, ni enlloc; tinguem en compte que tots tenim les nostres raons i ningú té la raó absoluta. Evitem donar la raó únicament als que pensen com nosaltres. Millor encara, evitem dir “Et dono la raó” (com si fos nostra), i mirem de compartir raons, escoltar i comprendre les raons dels altres i de sumar les seves i les nostres, o les seves a les nostres. I si cal escollir, escollim ser feliços i fer feliços els que ens envolten.