FAMÍLIES... PARLEM-NE

Esport i inclusió

Cada vegada hi ha més espais als mitjans de comunicació que fan retransmissions de competicions esportives. El futbol continua sent prioritari i tampoc hi ha presència paritària de l’esport masculí i el femení, malgrat que sembla que augmenta la sensibilitat per fer més visible que les noies també fan esport i competeixen amb molt bons resultats.

Però aquesta exposició mediàtica no arriba a promoure l’activitat esportiva des de les primeres edats i per a tothom. Certament, l’activitat esportiva va tenint més presència en el món infantil amb les activitats extraescolars i preesportives, i ja entre adolescents amb les pròpiament esportives, malgrat que estan organitzades de manera molt diferent per a noies i nois i amb molt poca presència de les criatures i joves que poden tenir necessitats educatives especials (NEE). Aquests esportistes només tenen presència en esdeveniments puntuals, com els Jocs Paralímpics o els Special Olympics. És evident que cal fer-los visibles, però per què no es visualitzen les pràctiques esportives quotidianes i només aquestes grans competicions? Massa sovint pensem que se celebren per generació espontània i oblidem que són el resultat d’un procés de llarga durada de totes les persones implicades: esportistes, entrenadors, acompanyants, qui motiva, qui valora... i unes institucions que ho promouen.

La qüestió és: ¿es veu aquesta pràctica esportiva en els espais on practiquen esport totes les criatures? Es fan alhora o per separats? ¿Tothom ho coneix i ho valora? ¿Tothom sap que els infants i joves amb NEE fan esport de manera regular? ¿La societat valora i reconeix tots els grups? ¿O només seran visibles quan es faci una competició de més magnitud?

Si responem de manera franca totes aquestes preguntes potser ens adonarem que no calen finestres excepcionals, sinó fer-ho visible en el dia a dia: que tothom ho sàpiga, que tothom ho vegi i que, en la major part dels casos possible, hi hagi una participació compartida.

El que està clar és que si no ho aconseguim no anem pel bon camí. No aconseguirem una veritable societat inclusiva si es continuen mostrant aquestes competicions com una anècdota, amb una mirada paternalista, sense valorar que l’esport és un repte de tota la comunitat i per a tothom.