EL PARE QUE ET VA MATRICULAR

Elvis Costello

Quan ma germana gran va tenir la seva primera filla jo tenia quinze anys i, per dir-ho suau, exercia d’adolescent a temps complet. Em passava els dies escoltant vinils compulsivament, sol com un mussol, somiant ser algun dia un d’aquells que decoraven les parets de la meva habitació. Tot i així, ma germana, amb la generositat que la caracteritza, va decidir fer-me padrí de la seva nena. D’aquesta manera, la pobra Mimi va veure com de tots els padrins possibles que li podien haver tocat, ella s’havia de conformar amb mi. Crec que amb el temps s’hi ha acostumat, quin remei, però qualsevol altra una mica menys pacient m’hauria engegat a pastar fang fa molts anys. I és que si li hagués de donar totes les mones que li dec en aquests trenta anys em sembla que podria muntar una pastisseria al bell mig de la rambla de Tarragona. Però com que ella és agraïda i carinyosa d’una manera incondicional, quan li pregunto si hauria preferit un altre padrí, em contesta sempre que només un com jo li hauria fet aprendre la seva primera paraula: Elvis Costello.

Sí, em fa vergonya dir-ho, però els pocs moments que vaig dedicar a la meva fillola van ser per fer-li aprendre el nom del meu cantant preferit. No us penseu que va ser fàcil: em posava davant seu i li anava repetint el nom del meu compositor de capçalera durant hores senceres sense parar. Així va ser com, davant la sorpresa dels familiars i coneguts, abans de dir “papa” o “mama” la meva neboda deia amb una claredat inversemblant el nom i cognom del meu ídol, acompanyat com sempre d’un somriure encisador. Ara, quan ho recordo, per treure’m la mala consciència penso que potser gràcies a la meva contribució la Mimi té aquest gust musical superlatiu que la caracteritza; però em temo que això ja ho portava de fàbrica.

Tot això m’ha vingut al cap aquests dies perquè Elvis Costello va anunciar fa unes setmanes que suspenia la seva última gira a causa d’un càncer molt agressiu. Un altre càncer al prestatge del meu present, quines coses. Això sí, el bo de l’Elvis ha publicat als mitjans que ja es troba millor i de regal m’acaba de publicar el seu millor disc en dècades. Em sembla que l’hi regalaré a la meva neboda. Estic segur que ella, sobretot ella, el sabrà apreciar.