24/10/2020

Educar els malestars

2 min

Potser perquè aquests dies hi vivim immersos, he pensat que pagava la pena parlar del malestar (dels malestars) i de la seva dimensió educativa. Justament en un temps en què el Dia de la Salut Mental ha estat celebrat entre confinaments, contagis i vides alterades (mentre escric tinc al costat un dels nets, d’onze anys, que passa el tercer confinament sense escola en poc més d’un mes). Trobo, però, que no té sentit començar a parlar del suposat increment futur dels trastorns mentals, ni de com dedicar-nos a fer prevenció. Sí que considero que, ara, educar significa una mica més que abans pensar en com ajudem infants i adolescents a gestionar els malestars.

En relació amb els adolescents he escrit reiteradament sobre aquest tema: “Parlar de malestar és parlar de dificultats d’encaix, de no acabar-se de trobar bé dins de la nostra pell, vivint en un determinat entorn que ens obliga a suportar determinades tensions. El malestar és el resultat d’una aclimatació difícil a una situació vital que s’escapa en part del nostre control, és el desassossec de sentir-se ficat a la vida amb calçador [...]. Una situació dinàmica que pot afectar tots els nois i noies, en la mesura que viuen una etapa de transformació, de construcció, de trànsit, en un món en canvi, en relació amb una societat adulta perplexa, que veu reflectides les seves incerteses en els adolescents”. Això ja era la vida d’abans i ha passat, en bona part, a ser la vida dominant ara. I els adults traspassem més pors i adjudiquem encara més problemes als més joves.

Tanmateix, necessitem garantir que viure entre malestars no porta a emmalaltir, que tenen possibilitats, eines i companyia, per entendre el seu món interior (les emocions, els afectes, els aclaparaments, els pensaments alterats) i per donar algun sentit a allò que es va modificant al seu voltant. Sempre he explicat als adolescents que, per no embogir, necessitem aprendre a mirar-nos per dins, tenir temps per parlar i persones que ens escoltin. Necessitem ser acceptats amb les nostres diferències, poder descarregar les ràbies sense destruir, ser ajudats per poder gestionar el caos que a vegades ens envaeix.

És temps per no perdre les ganes de descobrir la vida (malgrat les angoixes), temps per continuar fent projectes (malgrat la negror del seu futur), temps per tornar a descobrir la necessitat dels altres (malgrat les mascaretes).

stats