Educar vides de surf
Aquesta setmana he hagut de parlar amb mares i pares sobre com aprendre a fer surf amb els adolescents. Veia la societat líquida que definia Bauman sentint parlar de les múltiples variables dels confinaments de Nadal, d’aïllaments entre cues per fruir del plaer de comprar, de pobreses que s’amaguen mentre somriu la Grossa. I en una realitat líquida, d’onatge imprevisible, els nostres adolescents surfegen. Però els seus adults, fràgils i desconcertats, demanen a “l’expert” (perdut) opinió i consell. Si ells i elles fan surf per no enfonsar-se (la metàfora també és de Bauman), ¿què hem de fer nosaltres? Si no té sentit enyorar cap tradició sòlida, ¿com es fa d’educador d’ones des de la sorra tova (seguretat bàsica a la qual sempre tornen quan cauen)?
Per pensar en la manera de continuar educant adolescents enmig del caos de les pandèmies, suggeria passar els criteris educatius coneguts per cinc sedassos parcialment singulars. Primer, pensar la manera de gestionar els conflictes (inevitables) negociant protocols i tocs de queda (no compleixen cap norma -fràgilment aquàtica- que no pugui ser discutida i que no sentin com a seva). Després, tornar una vegada més a la gramàtica. Malgrat les nostres quotidianes desesperacions, cal reaprendre la conjugació de mirar, veure, observar, preguntar, saber dir (són irregulars, no tenen temps, funcionen en perifràstic). Com a adults que ens sentim en perill convé descobrir que, per a elles i ells, les grans onades són riscos amb atractiu (no cal dissuadir sinó garantir que aprenen a protegir-se). Com que no és possible treure’n l’aigua clara, de la veritat, ¿com s’educa en la desconfiança positiva? Que tot sigui fràgil no vol dir que tot el mar sigui igual. Algunes ones són provocades. Potser eduquem posant brúixoles per orientar-se (tenim encara sentit de l’orientació?). Finalment, l’escola sòlida passa a ser bon port o escull evitable. Van canviant les raons per aturar-s’hi i la pandèmia en va cremant moltes. Ara necessitem que visquin la seva experiència escolar com una manera de saber navegar millor (saber per orientar-se, saber per aprendre de l’experiència d’uns altres, saber per trobar sentit a una vida de surf). Necessitem que la seva vida escolar sigui també l’experiència de compartir una navegació comuna que distribueix les ones, la felicitat de cavalcar-les i els recursos perquè cap company s’ensorri.
