31/10/2020

Dir adeu a un pelut de la família

2 min

La nostra llar 4G (Gent, Gats, Gos i Gallines) ara és 3G, perquè en Marsh, el nostre gos preciós, un pelut de la família, ens ha deixat. Un dissabte molt plujós, amb el cel plorant com nosaltres, el vam portar a dormir perquè descansés ben tranquil. Encara no feia nou mesos que era amb nosaltres. Quan el vam acollir, a Caldes Animal - la Prote ja havien fet mig miracle amb ell, i nosaltres vam fer l’altre mig cuidant-lo fins que es va recuperar de la leishmaniosi. El mèrit més gran, però, va ser del Marsh, que va suportar-ho tot i només va tornar-nos amor i companyia mimosa. Estava sordet, amb un inici de cataractes als ulls, no tenia pas un gran olfacte... i no podia ser més guapo. El nostre gos preciós... Estem molt tristos, però hem après moltes coses:

Hem après que hi ha molta gent que s’estima els peluts, els acullen i els adopten. Ens els hem trobat tantes vegades mentre nosaltres passejàvem el Marsh! Gent bona i generosa que cuiden els seus peluts, perquè són de la família.

Hem après que les criatures tenen una relació especial, fluïda i desimbolta amb els peluts, i per això és tan bo que a les famílies hi hagi peluts estimats.

Hem après que les veterinàries de Vetland Cardedeu i Lauros Les Franqueses són persones extraordinàries, atentes, sensibles, que saben acompanyar els peluts fins al final del seu camí.

Hem après que molta gent ens estima i, tal com es van alegrar amb la recuperació del Marsh, s’han entristit amb nosaltres quan el vam perdre. I hem après que les xarxes socials poden ser molt càlides. Gràcies a tothom!

Hem après que cal passar el dol. I plorar. I recordar-lo. I parlar-ne. I sospirar. I somriure. I que això està molt bé. I és que hem après que, tot i la pena, és ben cert el que canta la Montse Castellà: “Que passa la vida, los núvols, la gent, i seguixo pensant: quina sort coneixe’t!” Quina sort haver estimat i ser estimats pel nostre gos preciós!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: hi ha un Cel per a totes les criatures, i el dels gossos és meravellós. El Marsh ara corre per allà, i juga amb tots els altres peluts estimats com ell, de tantes famílies, i menja totes les llaminadures que vol, i segur que quan ens hi retrobem vindrà a rebre’ns remenant la cua i ens demanarà que li fem moixaines, i l’alegria serà gran, i serà per sempre.

stats