Classes virtuals

Els primers dies del confinament els meus fills es posaven un munt de reptes: que si saltar cadires, que si fer màgia o preparar pastissos. Les primeres dues setmanes hi havia un cert entusiasme per encarar la llarga travessia. Ens hi vam implicar famílies i mestres i ens vam enviar missatges positius tots els dies. Després la cosa s’ha relaxat per esgotament d’uns i altres.

Al meu fill, que fa sisè de primària, l’han ofegat de feina. Sort que és responsable i aplicat i per Setmana Santa han afluixat. Jo, com a professor, he mantingut el contacte amb els meus alumnes. Bé, amb els que s’han volgut o pogut connectar. Els he donat instruccions precises i feines que poguessin fer des de casa. Molts companys es passen tot el dia corregint el que els alumnes envien. Fins i tot vam enregistrar un vídeo col·lectiu per dir-los que els trobàvem a faltar. Tinc els de segon de batxillerat evidentment més angoixats que els altres, però la meva funció és dir-los que mantinguin la calma i que tot acabarà bé.

També estem constantment en contacte amb la direcció de l’institut. Fa setmanes que esperem instruccions precises del departament d’Educació per si hem de començar una mena de classes virtuals. És evident que és la menys dolenta de totes les possibilitats, però també és evident que encara no estem tecnològicament preparats perquè aquest mètode sigui funcional i arribi a tothom. No podem fer centenars de classes particulars, i una connexió múltiple és un caos surrealista.

Tot plegat posa de manifest que les classes presencials són insubstituïbles en la majoria de les assignatures. És cert que hi ha un munt d’aplicacions telemàtiques i un material digital molt bo, però sense la companyia directa i física dels docents l’aprenentatge és més complicat de mesurar. Als meus alumnes els dic que farem tot el que es pugui, però que no deixarà de ser un pedaç per a una situació anòmala i d’emergència.

Per contra, per donar-los un consell als que abracen qualsevol nova pedagogia que apareix, el llarg confinament és una oportunitat única perquè els nostres alumnes facin volar la imaginació. Mai he sigut més creatiu que quan m’he avorrit molt. Ara bé, també caldria racionalitzar una mica tanta tele, tant d’ordinador i tant de mòbil i que puguin aprendre coses sense necessitat que hi hagi una pantalla pel mig.