Fa molts anys, quan el dictador d’abans feia de les seves, els vam haver d’explicar la diferència que hi ha entre llengües minoritàries i llengües minoritzades. Després, quan va treure el nas la dita democràcia, ens va tocar distingir entre immersió i submersió. Ells afirmaven que ensenyar a tothom en català era el mateix que ja s’havia fet amb el castellà, que només canviava la llengua. Els va costar d’entendre -i dubtem a hores d’ara que ho fessin- que en el nou marc hi havia un reconeixement per a les dues llengües, de manera que es pogués garantir el seu coneixement al final de l’etapa obligatòria.

Amb el temps s’hi va afegir un altre element: la necessitat imperiosa d’aprendre anglès! Van fer comptes i van dir: amb dues ja n’hi ha prou! I més si són de les més parlades. Per què en volem aprendre una altra, com el gallec, l’euskera o el català, que només serveixen per estar per casa? Però llavors van aparèixer al carrer i a les escoles el mandinga, l’urdú, el lingala i moltes altres. I ara, com ho hem de fer?, es van preguntar.

En aquest nou tram del trajecte, els hem sintetitzat què significa “competència plurilingüe” a partir d’una divisa: no es tracta de fer professors de llengües europeus, sinó professors europeus de llengües. Però ells, ai las!, encara consideren que Babel va ser una desgràcia; és per això que s’atrinxeren en la necessitat d’ensenyar una llengua que anomenen “comuna”, una d’estrangera i, si convé, la d’estar per casa. I que consti que ja els hem avisat que el prefix tri- no coincideix amb el prefix pluri-.

Per si tot plegat no fos prou, els hem mostrat exemples. Transitar entre llengües no es fa de manera barroera, sinó amb criteri i sensibilitat. Els hem apuntat com a bon exercici de la “competència plurilingüe” el cas d’en Guardiola i el del nostre govern a l’exili. Però sospitem que això no els interessa.

Us podem assegurar que se’ns acaben els recursos, no la paciència. Continuarem bregant perquè entenguin que la immersió suma, com demostren tots els estudis i proves que s’han fet. I continuarem defensant que el mite de Babel no comporta una maledicció, sinó obertura, capacitat de transitar i respecte, molt respecte, per totes les llengües. Seguim.