Aprofitar Sant Jordi

Aquest any hem celebrat el Sant Jordi amb unes condicions una mica estranyes. El fet que tornéssim de les vacances de Setmana Santa precisament en la festivitat de la rosa i el llibre ens ha descentrat a tots. Sobretot de cara a l’organització de les activitats que normalment preparem. Recitals, actuacions, paradetes de llibres, tot havia d’estar pensat abans de començar les vacances i pràcticament no hi havia marge de maniobra el mateix dia 23. També el concurs literari que normalment es convoca s’havia de decidir una setmana abans i deixar els premis i els diplomes preparats.

En realitat no és res que no es pugui superar, ni un terrible contratemps, simplement vull dir que, a vegades, als instituts volem fer tantes coses que sempre anem de bòlit, i moltes vegades tens la sensació que les païm massa de pressa i de manera superficial.

Sempre he cregut que la festivitat de Sant Jordi ve condicionada per l’obligatorietat de preparar alguna cosa, la que sigui, que tingui a veure d’alguna manera amb els llibres. Això depèn de la importància i el valor que hi vulgui donar el centre. En alguns la festa més elaborada és el Carnestoltes o la de final de curs. En d’altres, no gaires, el Sant Jordi va més enllà, perquè la cultura del llibre i, sobretot, la literatura, són la base per a assoliments excel·lents, que són els realment satisfactoris.

De cara als adolescents és important remarcar-los que la literatura és una experiència sempre actual, universal, més propera i interessant del que a priori es pensen i els venen. Hem de saber triar els llibres que expliquen grans històries, i que se n’enamorin, encara que estigui només escrit. Fomentem la llei de l’esforç, que a la llarga obté més recompensa que els petits plaers efímers, encara que això ara no s’estila gaire.

Em quedo amb l’anècdota d’una alumna de primer de l’ESO que, fent jo una guàrdia, vaig veure que llegia una adaptació de 'Frankenstein'. Com que aquesta fantàstica novel·la l’estava treballant amb els alumnes de primer de batxillerat, li vaig demanar de fullejar-la, i mentre m’embadalia amb les il·lustracions a tot color, la noia em va mirar i em va confessar que la versió original era molt millor, i que aquella no valia res.

Doncs és això, companys. És just això. Sant Jordi i tota la feinada que ens queda per fer.