NO SEMPRE TINC COSES A DIR

Aprenen, i ho apliquen

Sé que queda bé malparlar de l’ESO, i menystenir el jovent, afirmant que només estan enganxats a les pantalles, que no aprenen res i no saben fer res. Però no és veritat. Us ho provaré.

Per raons logístiques de proximitat i desplaçament a les pràctiques i a la universitat, el nostre fill game designer viu a casa dels meus pares. Per a la meva mare és l’oportunitat de gaudir del seu net, cuidar-lo i conèixer de molt a prop la idiosincràsia d’un jove de 21 anys. Idiosincràsia que inclou les manies relacionades amb l’habitació on dorm -la mateixa on dormia jo, però on ara hi ha també un portàtil, un router, un teclat musical, molts cables, una pissarra blanca, construccions de Lego… Si a tot això hi afegiu que -com jo- el Joan treballa millor amb finestra i porta tancades i sovint fins a altes hores de la matinada, el resultat químic de tot plegat fa que, quan la meva mare entra a l’habitació, deixi anar alguna exclamació, dins d’un ric assortiment d’interjeccions. Doncs bé, el Joan va optar per una estratègia assertiva i molt creativa, consistent en anotar a la pissarra les diferents expressions de la seva abuela cada cop que en pronunciava una. Passat un temps, va mostrar a la meva mare (i a la resta de la família per WhatsApp) una gràfica amb les expressions classificades per grup i freqüència. Eren aquestes: Grup Ix: Aix! Oix! Uix! (18). Grup Uà: Uà! Buà! Fuà! Uau! (8). Grup A-a: Ala! Uala! Apa! (16). Grup Vocal + i: Ui! Oi! Ai! (24). Monosons : Oh! Ah! Mmm! (18). Grup Uf: Uf! Puf! Buf! (15).

El nostre fill va fer tot un projecte interdisciplinari (llengua, tecnologia, comunicació…) i intergeneracional, amb treball de camp, utilitzant eines diverses, amb elements d’educació emocional i presentació presencial i online. Podria no haver-ho fet, podria haver “passat de tot”, però ho va fer. I l’autoavaluació i l’avaluació de la família coincideixen que ho va fer molt bé. I això ho ha après a les escoles on ha estudiat.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: mestres, els vostres alumnes sí que aprenen, aprenen de i amb vosaltres, i el que aprenen ho apliquen a la seva vida quotidiana. Així que continueu amb el vostre mestratge, insistiu i persistiu ensenyant, perquè hi ha bons resultats. O sigui que, com diria la meva mare… Uau!