L’EXPLORADOR REPRIMIT

Adoptar sempre és protegir

Al final d’una setmana en què el Parlament s’ha dignat a parlar de la deficient situació que pateix el sistema de protecció de la infància (especialment d’ençà que es veu greument afectada per la pobresa), sento a TV3 que el departament d’Afers Socials està considerant suspendre les adopcions provinents de Rússia. La raó, diuen els informadors, és que després d’anys de relacions adoptives amb aquest país, quan els nois i noies arriben a l’adolescència, s’està descobrint que patien la síndrome alcohòlica fetal. És a dir, que les seves mares biològiques van ser consumidores abusives d’alcohol al llarg de la seva gestació.

No deixo de tenir la sensació que la informació explica quelcom similar a una queixa per l’entrega de mercaderia defectuosa, que pot acabar en la ruptura de relacions comercials de l’administració. I que, tot plegat, acaba contaminant encara més el discurs social dominant sobre l’adopció. Però, com que sé que això no pot ser, he de recordar que no anem pels països del món cercant nens de qualitat sinó oferint les millors famílies possibles a infants que no les poden tenir en la seva pròpia comunitat. A més, quan bona part dels nois i noies del boom adoptiu de Catalunya estan vivint ara la seva adolescència, no vull que la notícia redueixi la seva complexitat a emfatitzar les “malalties” dels orígens en lloc de pensar com estar al seu costat d’una forma diferent.

La vella problemàtica de l’adopció d’infants a Rússia, com a molts altres països, és aconseguir el màxim possible d’informació fiable i útil (no tan sols de salut) per poder ser eficaços en el seu desenvolupament, en la seva infantesa, quan ja estan entre nosaltres. És aquesta informació la que no sempre es dóna, o s’amaga, la que haurem d’obtenir i construir aquí. Així, tornem a la primera casella. Adoptar és, primer que tot, una mesura de protecció: posar una família al servei de qui no la pot tenir. Després, ha de quedar clar que es tracta d’una filiació diferent, que ha de construir lentament la vinculació (demostrar-se que s’importen mútuament) i que estarà sotmesa a crisis educatives singulars. No cal denunciar cap conveni, sinó comprovar de manera eficient, en el seu país, que som la millor opció per a aquests infants i, especialment, aconseguir que les famílies acceptin i rebin de l’administració protectora un suport permanent de qualitat, que continuï protegint la infància d’aquests nens.