NO SEMPRE TINC COSES A DIR

Acabeu bé el calendari d’advent

És molt curiós: l’Advent s’ha convertit en un concepte-contenidor, un compte enrere que arriba a la traca final el dia de Nadal i que començaria... bé, el Black Friday!

Durant molt de temps s’han associat els calendaris amb 24 finestretes que amaguen una xocolatina per a cada dia. Calendaris que permeten donar sentit als dies i exercitar la paciència... si es pot! Recordo una mare, al súper, que quan la caixera li va dir, a mitjans de novembre, que ja hi havia calendaris d’Advent, va respondre: “Ui, no, que si me l’emporto demà ja no quedaran xocolatines!”

Tenim dret a fer el que vulguem amb els conceptes, esclar, a adoptar-los i adaptar-los, i que es barallin i guanyin els millors -o els més comercialitzables-, com passa amb Halloween i la Castanyada, o amb Sant Valentí i Sant Jordi. Tenim dret a crear-ne de nous, com el pont de la Puríssima Constitució, però si agafem un concepte existent estaria bé que en coneguéssim l’origen i el reconeguéssim. En el cas de l’Advent, ve d’ adventus Redemptoris, la vinguda del Redemptor. Per tant, l’Advent és el temps d’espera i preparació per celebrar el naixement de Jesús al portal de Betlem, no de Dora l’Exploradora, ni de la Patrulla Canina, ni de The Avengers. A veure, que se’n facin tots els calendaris amb xocolatines que es vulgui (també se’n fan motxilles, llibretes, flotadors i quaderns de vacances), però potser estaria bé que no en diguessin calendari d’Advent, sinó, potser, calendaris de compte enrere!

Un bon calendari d’Advent hauria de ser, més aviat, un calendari de compte endavant, per arribar al Nadal millors -no més esgotats-, i hauria de tenir finestres amb figures i personatges que ens inspiressin, per exemple, amabilitat, constància, sensibilitat, paciència, perdó, respecte, pau, alegria, agraïment i celebració, perquè l’Advent és l’espera del naixement de Jesús, el naixement d’un infant, envoltat dels bons desitjos de tothom. ¿No és això el que ens passa quan neix qualsevol nen, sigui de la família o no?

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: acabeu bé el vostre calendari d’Advent i, quan obriu l’última finestra, que la imatge final sigui la d’un Nadal ple de solidaritat de debò, ple d’abraçades als amics, a la gent que estimem i a la família, a tota la família... Bon Nadal!