EN FAMÍLIA

Abús de medicació

Amb el començament del curs escolar s’obre la temporada de tos i mucositat. Molt aviat, amb el canvi de temps, quan el fred i la pluja dificultin el joc a l’aire lliure i els nens passin encara més temps junts en espais tancats, els refredats es faran encara més freqüents, i vindrà la temporada de la grip.

I amb els refredats vindrà, com cada any, l’augment innecessari i perillós del consum d’antibiòtics. Segons dades de l’ECDC (Centre Europeu de Control de Malalties), a Espanya es consumeixen, fora dels hospitals, 21,6 dosis diàries d’antibiòtics per mil habitants i any. Una mica per sota de la mitjana europea, menys que a França (29) i a prop del Regne Unit (20,8), però molt lluny d’Alemanya (14), Suècia (13) i Holanda (10,6). Però, adverteix una nota al peu, les dades d’Espanya es refereixen només a antibiòtics adquirits amb càrrec a la sanitat pública; exclouen, per tant, les receptes de metges privats i l’automedicació. Les dades dels altres països són totals. En realitat, el consum d’antibiòtics a Espanya és un dels més alts d’Europa, a causa del seu ús indiscriminat per tractar malalties víriques (on són inútils), o malalties bacterianes que, fora dels casos més greus, no necessiten antibiòtics, com l’otitis.

L’ús innecessari d’antibiòtics accelera l’inevitable augment de les resistències bacterianes. És una cursa armamentística; cal descobrir nous antibiòtics abans que els vells perdin eficàcia, i la humanitat està perdent. A Espanya ja moren 2.400 persones a l’any per bacteris resistents: es tem que el 2050 seran 10 milions cada any a tot Europa. Malbaratem els antibiòtics per tractar simples refredats i un dia no podrem tractar la meningitis o la septicèmia. No és una qüestió individual, sinó col·lectiva; no és el nen, sinó el microbi, qui es fa resistent. El mal ús d’antibiòtics per part d’alguns metges i l’abús per part d’alguns pacients ens perjudica a tots.

Però no són només antibiòtics. Els nens reben tota mena de medicaments innecessaris, habitualment inútils i a vegades perillosos: antitussígens, expectorants (com quedem, volem que estosseguin més o menys?), descongestius, mucolítics, antihistamínics, vitamines, reforçants de les defenses i una llarga llista d’herbetes i productes alternatius, naturals, homeopàtics... Tota una poderosa indústria entorn dels mocs dels nens.