A vegades el nom fa la cosa, com en aquest cas. La rella es fixa al dental de l’arada i penetra a la terra fent solcs. I el solc acull la llavor i l’aigua i la llum que la farà créixer. Acull la paraula i el silenci. Això és el que fa la gent de Rella, la bona gent de Rella que ara celebra els seus primers deu anys d’existència. Mestres jubilats, mestres jubilades que saben que encara tenen moltes coses a dir i a fer en el món educatiu. Són gent amb experiència, han viscut molt i han anat atresorant moltes vivències que volen continuar compartint. Afegeixen la seva mirada a les dels altres, lluiten encara per fer realitat que l’educació del nostre país sigui una prioritat i donen el que són. Es donen i ho fan de maneres ben diverses: organitzen sessions de formació, aprenen els uns dels altres, comparteixen activitats i passions i dubtes, aporten iniciatives als debats generals... i a més s’ho passen bé.
Els de Rella són gent gran. No són de la tercera edat. Defugen aquesta mena d’eufemismes. Si ens atenem a la classificació que fa Comènius quan parla de les edats de la vida, podem pensar que són vells; vells i velles amb solcs al rostre i a l’ànima, perquè han viscut de tot. Segur que han plorat en algunes ocasions. Segur que s’han indignat davant de segons quines propostes. Segur que s’han emocionat quan una criatura els ha dit: ara ja ho entenc, gràcies mestre, gràcies mestra. Segur que han sortit al carrer per reclamar el que la societat nega als més petits, als més indefensos, als més vulnerables. Segur que han passat hores i hores mirant que els nens i les nenes, els nois i les noies, siguin millors persones, persones bones, sobretot bones. Intel·ligents i interessades pel coneixement, crítics i exigents, però amb la bondat com a horitzó i com a timó.
L’experiència els ajuda a fer uns solcs que els més joves no poden fer, perquè encara han de treballar molt abans de saber llegir amb cura el que hi ha darrere de moltes realitats tramposes, de moltes proclames buides que volen imposar els seus criteris.
Els de Rella tenen molta història, però no són història. Són encara present i esperança. Encara somien, encara estimen i encara aprenen i ensenyen. Per molts anys.
