LAIA AGUILAR

Públic 0-3. Teatre per a nadons

Mai és massa d’hora per acostar els infants a les arts escèniques. En els últims anys s’han consolidat muntatges ideats específicament per a infants de 0 a 3 anys

Als espectacles de La Petita Malamuga els infants poden accedir lliurement a l'escenari / LA PETITA MALUMALUGA Zoom

S’apaguen els llums, els nadons paren bé les orelles, es fa un gran silenci i... comença l’espectacle! El teatre per a nadons s’està convertint cada cop més en una proposta d’oci interessant per a les famílies. Nenes i nens d’edats compreses entre 0 i 3 anys poden gaudir juntament amb els seus pares d’una obra teatral que els farà viure una experiència única. El so d’una guitarra, el tacte de la sorra o l’olor de brisa de mar poden despertar-los emocions inexplorables. Però... ¿com s’ho fan les companyies teatrals per arribar a captar l’atenció dels més menuts? ¿O per arribar a emocionar-los? En parlem amb els creadors d’algunes companyies de referència.

LA PETITA MALUMALUGA

La Petita Malumaluga és una companyia integrada per ballarins i músics especialitzada en propostes d’arts escèniques per a nadons, la primera infància i les seves famílies. El seu director, Albert Vilà, comenta que treballar per a nadons és una virtut i, alhora, un gran repte. “Els nanos són altament exigents. El llenguatge que cal utilitzar amb ells ha de ser tant o més curós que el llenguatge adult. No entenem que una òpera per a adults compti amb una gran escenografia o posada en escena i, en canvi, en un espectacle per a nens n’hi hagi prou amb un petit piano. No, els nens es mereixen el màxim respecte. No els podem infantilitzar ni enredar amb propostes buides”. Partint d’aquesta idea, la companyia té com a objectiu plantejar propostes transgressores fent ús d’un llenguatge estètic i cuidat al detall. “La canalla ens segueix perfectament, s’emocionen, en volen més. El boca-orella funciona molt bé i són els mateixos pares i mares qui recomanen els espectacles a altres famílies”.

“Els nanos són altament exigents. El llenguatge que cal utilitzar amb ells ha de ser tant o més curós que el llenguatge adult"

Albert Vilà - La Petita Malamuga

Actualment tenen en cartell l’obra 'My babe is a queen', que ha tingut un gran ressò internacional i que tracta temes com la diferència, la identitat sexual o la discapacitat simbolitzada per una pròtesi. “Nosaltres venim de disciplines abstractes, com ara la música o el teatre, i tenim clar que no cal entendre-ho tot. Els nanos poden deixar-se endur per les emocions i per tot un món sensorial que els farà fruir de l’espectacle”. Per arribar a connectar amb els nadons treballen especialment la mirada, situant els infants a dalt de l’escenari i interpel·lant-los en tot moment visualment. “No em puc ni imaginar tenir un nen a la fila 20. No, els nostres espectadors s’asseuen a l’escenari i interactuen en tot moment amb nosaltres. Recordo una vegada, quan fèiem l’espectacle Bitels per a nadons, que una nena amb síndrome de Down es va estirar mirant el sostre i es va deixar portar tota l’estona per la música. Ho vivia a la seva manera. Ho gaudia. Això és molt bonic”, assegura.

COM SONA

Una altra proposta és la de Com Sona, una companyia músico-teatral que actua als teatres i escoles de tot Catalunya i que ha aconseguit una gran resposta del públic. Elena Pereta i Oriol Aguilar, creadors de la companyia, expliquen que quan ideen un espectacle intenten partir de premisses concretes”. En el cas de 'Ba ba ba', l’espectacle que tenen ara mateix per a nadons, volen “que els infants escoltin i gaudeixin a través dels contrastos (tímbrics, visuals i dinàmics)”. Volen “crear un diàleg entre músics i espectadors, intentant que l’experiència sigui plaent tant per als nadons com per als seus pares”.

"Volem que els infants escoltin i gaudeixin a través dels contrastos (tímbrics, visuals i dinàmics)”

Elena Pereta i Oriol Aguilar - Com Sona

Per aconseguir-ho utilitzen un llenguatge senzill i poètic, sota la direcció artística impecable de Pablo Paz, que interpel·la directament els infants. “Partim de la idea que el so per si mateix crida l’atenció als nadons. Ara bé, la veu és el contacte humà amb el pare i la mare i, per tant, és un element molt pròxim. Els instruments, d’altra banda, s’han d’escollir amb intencionalitat. Clarinets i saxos són instruments molt pròxims a la veu humana i ens permeten presentar contrastos (picat i lligat, lent i ràpid…). El contrabaix ens ofereix la possibilitat de sentir un instrument de registre molt greu en contrast amb el registre agut del vent”. En els seus espectacles converteixen el nadó en el protagonista d’una nova vivència que el farà fruir i emocionar-se. “El músic s’ha d’encarregar de potenciar aquesta interacció amb l’infant a través de mirades, sons, aproximacions físiques, silencis… L’efecte sorpresa (visual, sonor, coreogràfic) també és molt important”. A les seves funcions es troben amb tot tipus de reaccions, algunes molt impressionants: “Nadons que s’acosten i necessiten tocar-nos, abraçar-nos, tocar la campana del saxo, i d’altres que senzillament no volen marxar!” I no només la canalla. “Un dia que se’ns va acostar un pare i ens va dir: «Al meu fill li ha encantat però a mi també. Sou com els Rolling Stones per a nadons. Quan torneu a actuar?»”, expliquen l’Oriol i l’Elena.

PONTEN PIE

Un tercer exemple és la companyia Ponten Pie. De la mà del seu creador, Sergi Ots, té la vocació de crear projectes singulars i no convencionals fent ús dels llenguatges poètics. Una de les seves produccions més aplaudides -que ha portat a terme juntament amb el festival El Més Petit de Tots-és l’obra 'Loo', que simbolitza un vent asiàtic, càlid i sec que actua les tardes d’estiu i empeny les dunes del desert i devasta les zones humides, les selves i els oceans. “Nosaltres treballem a fons el concepte de l’obra -diu Ots-. Ens imaginem on estarà situat el públic i quina experiència volem que tinguin. En el cas d’aquesta obra vam començar a donar voltes al material del suro, que s’assembla molt a la sorra, i ens imaginàvem un vent que s’enduia la sorra del desert”.

"Ens imaginem on estarà situat el públic i quina experiència volem que tinguin"

Sergi Ots - Ponten Pie

El Sergi defensa la capacitat dels nens per entendre el llenguatge poètic i de sensacions, sense necessitat d’haver de seguir obligatòriament un fil argumental lògic. “Els nens mostren sorpresa i satisfacció quan es troben de sobte amb la sorra d’un desert. Poden tocar-la, jugar-hi, experimentar-hi. Per a ells és tot un joc sensorial. En molts moments es deixen dur per emocions i ploren, però no es tracta d’un plor de tristesa sinó d’emoció. El teatre els està obrint un nou món”, assegura. 'Loo' ha aconseguit un gran reconeixement internacional i estan fent gira europea, abans de viatjar a Hong Kong. “Ens passem mitja vida de gira, sí, i estem molt satisfets d’aquest èxit. Sobretot perquè creiem que el públic de nadons és altament exigent. Quan no els agrada una cosa desconnecten. Que els agradi el que fem, que els emocioni, que vulguin quedar-se asseguts a terra sense moure’s és el millor que ens pot passar”.

TEATRE AL DETALL

Finalment, parlem amb Txell Botey i Xavi Idàñez, de la companyia Teatre al Detall, que es defineixen en el mateix nom: una companyia petita que fa un teatre cuidat al detall: des de la dramatúrgia fins a la posada en escena, passant per la interpretació, entre altres aspectes. En aquests moments participen en el cicle Remenuts del SAT! Teatre amb l’obra 'El núvol gris, gras i gros'. “És una obra en què tot és molt tendre, suau i pròxim -explica Botey-. Hi ha cançons, sorpreses, petits titelles i música en directe”. L’obra, pensada per als més menuts, busca l’emoció amb la música i una posada en escena molt detallista.

Teatre al Detall ha rebut el premi Butaca al millor espectcale familiar per 'La nena dels pardals'

Últimament, aquesta companyia ha tingut un gran èxit amb l’obra de teatre 'La nena dels pardals', que acaba de rebre un premi Butaca al millor espectacle familiar. “Aquest premi és la constatació que es poden fer espectacles arriscats, que tracten temes difícils (com aquest, que reflexiona sobre les dictadures) i que s’expliquen d’una manera gens infantilitzada i que poden arribar a un gran públic”. L’espectacle emociona gent d’edats molt diferents; a tots els interpel·la d’una manera o altra. És un reconeixement a gairebé 15 anys d’una manera personal de fer teatre”, assegura la Txell. El muntatge, que desperta grans emocions entre el públic, provoca que alguns nens que no han anat mai al teatre vulguin repetir una vegada i una altra. “Al teatre familiar sembla que tot s’hi val i per això de vegades es fan coses de poca qualitat. Però en general es fa un teatre meravellós i de molta qualitat, amb companyies que treballen amb molta professionalitat i que fan viure al públic una experiència preciosa en família”.

Així que ja ho sabeu. A Catalunya tenim companyies teatrals que fan propostes escèniques intel·ligents i molt acurades. Algunes arriben a tots els infants de Catalunya, d’altres aconsegueixen internacionalitzar-se i expandir les xarxes per tot arreu del continent. Sigui com sigui, busqueu l’oferta que busqueu, penseu que veure una obra de teatre per a nadons és una experiència altament satisfactòria. Com diu Albert Vilà, de la companyia La Petita Malumaluga, “els nens són un públic exigent i intel·ligent i es mereixen sempre el millor”. O com diu Elena Pereta, de Com Sona, “què hi ha més bonic que pares i fills puguin compartir l’experiència de veure plegats una bona obra de teatre?”.