Destí d'estiu
LOURDES CAMPUZANO

LA PLATJA: Descobrim com era la platja quan no era platja

Una mica d'història sobre la platja com a espai de lleure

Un grup de nenes amb vestits de bany de l'època / GETTY Zoom

És estiu, fa calor i tothom corre a la platja. Si se us enganxen els llençols i hi arribeu una mica tard, us les veureu per trobar un forat on estendre la tovallola i posar el para-sol perquè, aquests dies, les platges estan plenes de gom a gom. Hi ha gent per tot arreu: prenent el sol, banyant-se a la vora de l’aigua, nedant una mica més enllà, bussejant a la vora de les roques, navegant en caiacs més lluny...

Però no sempre ha sigut així. Durant molts anys a les platges només s’hi acostava la gent de mar: els pescadors que varaven la seva barca a la sorra, els calafatadors o homes que s’encarregaven de reparar les embarcacions espatllades, els mestres d’aixa o homes que en construïen de noves, les dones dels pescadors que teixien les xarxes amb què els seus homes sortien a pescar...

Poca gent hi anava a banyar-se i qui ho feia era gent humil. Als rics no els agradava això d’anar a la platja! Rentar-se no va estar ben vist durant molts anys i ells preferien posar-se perfum per dissimular la pudor abans que ficar els peus en remull. Llavors... ¿quan els va començar a agradar la platja i es va posar de moda banyar-se al mar? Doncs fa uns cent cinquanta anys. Avui us convidem a mirar-vos la platja d’una altra manera. Som-hi!

Descobriu les qualitats de l’aigua de mar

L’aigua de mar és molt bona per a la salut perquè conté moltes sals minerals. Si us heu fet alguna ferida i després us banyeu al mar, veureu que la ferida cicatritza molt ràpid. I no només això. L’aigua de mar va bé per a un munt de coses més: per tractar malalties de la pell, de la musculatura, problemes respiratoris... També ajuda la gent que pateix insomni a dormir millor a les nits, i els que passen molt estrès i nervis a tranquil·litzar-se. És tan bona, l’aigua de mar, que fa molts i molts anys que els metges van començar a recomanar als seus pacients prendre banys de mar per curar-se. Els deien quants banys havien de prendre exactament, de quina durada i durant quants dies. Com si fos un medicament dels d’ara, vaja.

Banys de mar... en una banyera!

Al principi la gent no es ficava al mar per fer els banys que els havia recomanat el metge. Els prenien en una banyera! A prop de la platja hi havia unes cases de bany, una mena de balnearis, que extreien aigua del mar per una canonada, l’escalfaven en una caldera i omplien amb ella les banyeres on els seus clients es remullaven. Amb el temps, alguns d’aquests locals van construir unes passarel·les que s’endinsaven dins de l’aigua i els clients -que solien ser rics, perquè s’havia de pagar- van començar a banyar-se dins del mar. Això sí, sense que els veiés ningú, perquè la gent que hi anava era molt i molt important! Perquè es poguessin banyar en la intimitat, els propietaris dels locals havien muntat al llarg de la passarel·la tot un seguit de casetes individuals per les quals els clients entraven a l’aigua a través d’una escala.

Banys de mar... i de sol

A banda dels banys de mar, fa més de cent anys els metges també recomanaven als seus pacients prendre el sol per tractar algunes malalties. Als rics, però, això de prendre el sol no els agradava gaire perquè tenir la pell ben blanca era senyal de riquesa. Només els pagesos i la gent que havia de treballar a l’aire lliure estava morena. Però tot va canviar quan una dissenyadora molt famosa, la Coco Chanel, va tornar morena d’unes vacances en un creuer. Com que tothom volia ser com ella i l’imitava, d’un dia per l’altre la gent va començar a estendre la tovallola a la sorra per prendre al sol. I va arribar un moment en què es passaven tantes hores prenent el sol que es cremaven i els queia la pell. Ara ja sabem que prendre el sol és bo, però només una estona i amb una bona protecció solar. Recordeu-ho!

Una onada de cases a la vora del mar

Sigui per banyar-se al mar o per torrar-se al sol, la platja es va posar molt i molt de moda. Tothom hi volia anar. Es van començar a construir cases i més cases a la vora del mar per tot Catalunya. Els rics, que cada estiu marxaven de la ciutat perquè amb la calor hi havia moltes infeccions i més perill de caure malalt, fins llavors havien preferit construir les seves residències d’estiueig a la muntanya, però van canviar de parer i van començar a instal·lar-se a la vora del mar. I també es van edificar un munt d’apartaments a la costa per a les famílies treballadores. S’hi van construir tantes i tantes cases que sovint es van destruir indrets d’un gran valor natural. Fins que la gent va prendre consciència i va començar a manifestar-se perquè no es fessin més cases a la vora del mar. I encara ho continuen fent avui per protegir els boscos i espais naturals que encara queden.

Quina platja trieu?

I ara que ja esteu preparats per redescobrir la platja, cal que en trieu una. A Catalunya n’hi ha més de 300! Per facilitar-vos la feina, nosaltres us en proposem tres de ben diferents que tenen molta història, però podeu triar la que més us agradi. A l’aigua!

  • Platja de les Casetes del Garraf - GARRAF

En aquesta platja, també anomenada 'del Garraf', encara es conserven les cabanes de fusta que van construir els pescadors que treballaven en aquesta zona per guardar les seves eines i estris de pesca.

Platja del Garraf Zoom

Platja del Garraf / A.F.

  • Platja de Calafell - EN EL TRAM ENTRE ELS CARRERS MAR BLAVA I LLENTISCLE

La platja de Calafell és molt llarga. En el tram que hi ha entre els carrers Mar Blava i Llentiscle, uns religiosos, els germans de Sant Joan de Déu, van construir-hi fa 90 anys un sanatori o centre per als nens malalts que necessitaven rebre banys de mar i de sol. L’edifici encara es conserva però ara és un hotel de luxe.

La platja de Calafell Zoom

La platja de Calafell / TJERK VAN DER MEULEN

  • Platja del Castell PALAMÓS

    Aquesta platja és una cala i està enmig de la natura. Fa vint-i-cinc anys van intentar construir-hi prop de 400 cases però els veïns s’hi van oposar amb tanta força que van aconseguir que es fes un referèndum perquè tothom votés què volien que s’hi fes. I la gent va decidir que havia de continuar com estava.

Platja del Castell a Palamós Zoom

Platja del Castell a Palamós / Getty