Cinc nois, tres noies i un Buho

Quan parlem de rock català actual és inevitable pensar en els Buhos. El que fa quinze anys eren una colla d’amics que quedaven per cantar i compondre cançons, avui és un dels grups musicals més importants del panorama català. El seu últim single, 'Volcans', ja supera els tres milions de visualitzacions al YouTube i encapçala un disc que ha suposat un èxit rotund.

Buhos... per què?

No teníem nom, i havíem de fer un concert solidari per a La Marató de TV3. Des de l’organització de La Marató ens van demanar que els donéssim un nom per afegir-lo al cartell del concert. No ens acabàvem de decidir. Ho estàvem discutint, i per casualitat ens vam creuar amb el camell del poble, l’home que distribuïa les substàncies psicotròpiques. I ens va dir: “Poseu-vos Buhos, que sou els animals de la nit!” I la veritat és que no ens ho vam pensar gaire més.

Com us vau formar?

Ja des de petits, uns quants amics de l’escola quedàvem per tocar. Per a nosaltres era com un hobby: així com hi ha gent que jugava a futbol o feia classes de dansa, nosaltres ens ajuntàvem per assajar. Però el grup ha canviat molt des de llavors.

Si parlem de referents musicals, en qui penses?

En tinc molts! Extremoduro, Obrint Pas, Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Els Pets... Realment molts grups han sigut referència per a nosaltres.

Venint de 'Lluna plena', un disc que va tenir molt d’èxit, afrontàveu el disc d’enguany sabent que les expectatives del públic eren molt altes.

Érem molt conscients de la dificultat de superar el disc anterior. 'Barcelona s’il·lumina' va ser una cançó que va triomfar moltíssim, i vam pensar que mai la superaríem. Però ho hem fet.

El disc de 'La gran vida' respira entusiasme! Però també té un aire reivindicatiu.

Cert. Aquest disc està farcit de cançons reivindicatives: 'La trama', 'Els nostres tambors', etc. Creiem que ja que tenim l’oportunitat de pujar a un escenari i dir el que pensem, és convenient aprofitar-ho i defensar una sèrie de reivindicacions per fer una societat millor.

¿Heu pensat alguna vegada en afegir una figura femenina al grup?

De moment no, però tampoc ho descartem. En el cas que hàgim de canviar algun músic, no el contractarem en funció de si és noi o noia, sinó que mirarem les seves qualitats humanes, musicals i personals: si trobem una dona que sigui bona música i bona persona, doncs pot entrar al grup igual que si fos un noi. Mai ens hem plantejat d’afegir a una dona al grup només perquè ara està de moda, com a postureig; no volem entrar en aquest joc.

¿Creus que el grup encara té marge de creixement?

Crec que un sempre espera que hi hagi marge de creixement. Quan vam fer 'Barcelona s’il·lumina' ja vam creure que no la superaríem, i 'Volcans' l’ha superat. Per tant, sempre somiarem en superar aquesta cançó, encara que som conscients que no serà fàcil. Naixeran grups més joves i que ho faran més bé i agradaran més. Tard o d’hora ens tocarà viure-ho: és llei de vida, i estem preparats per afrontar-la.

I, per al pròxim disc, ¿teniu alguna cosa pensada?

Tenim un parell de cançons, ja. Quan anem amb la furgoneta tenim un ordinador obert i, a través d’un programa, anem component digitalment. La generació jove d’avui dia té molta sort, ja que creix amb uns mitjans tecnològics molt millors... Jo de petit no tenia ni ordinador, o en tot cas en tenia un de molt rudimentari. En canvi, avui dia, només prement un botó pots afegir una base de trompeta, per exemple. És collonut!

Ja per acabar, ¿teniu algun altre projecte que no estigui relacionat amb la música?

Sí: jo, per exemple, narro els partits d’hoquei patins del Barça per Barça TV. M’agrada molt l’hoquei, jugo amb els veterans del Vendrell. De fet, jo vaig estudiar periodisme, encara que m’hagi acabat dedicant principalment a la música. Si algun dia ja no em dedico a cantar, doncs exerciré de periodista.

AQUESTA ENTREVISTA ÉS FRUIT DEL TREBALL DE GUILLEM TORRES, BRUNO DOMINGO, CARLA GONZÁLEZ, BETH POLONIO, LAURA TORRENT, MARC VILAJOSANA, POL MONNÉ I JAN MONNÉ.

Com es va gestar aquesta entrevista

És 2 d’agost, un altre calorós dia d’estiu en què el ventilador és l’única salvació per a la majoria de nosaltres. Rebo un missatge de WhatsApp al grup que tenim en comú tots els participants del Campus de Periodisme de l’ARA. És en Guillem i ens diu que ha aconseguit el telèfon d’en Guillem Solé, el cantant dels Buhos. Es veu que ha respost afirmativament a la possibilitat de fer-li una entrevista. Sorprès, li escric un missatge dient-li que vull col·laborar-hi. Molts altres companys també volen. En Guillem (el cantant) ens proposa quedar el 2 de setembre al concert que faran a Sant Hipòlit de Voltregà. Escrivim un correu al diari ARA i en uns dies rebem un mail de l’Aure Farran, coordinadora del Criatures i que va ser la nostra professora durant el campus. En el correu ens diu que quan tinguem l’entrevista l’enviem, i valoraran si és viable publicar-la. El 2 de setembre, la Beth, la Carla, la Laura, en Marc, en Pol, en Jan, en Guillem i jo anem a Sant Hipòlit i posem veu a les preguntes que hem proposat gairebé tots els integrants del Campus. Aquí teniu un extracte de la feina d’un mes; un cúmul d’il·lusió i curiositat. Esperem que us agradi!

Bruno Domingo i Solà