TONI DE LA TORRE

Un altre cinema infantil és possible

En els últims anys s’han consolidat a les cartelleres catalanes pel·lícules d’un alt valor artístic i pedagògic

Un fotograma de ‘Jacob, Mimi i els gossos del barri’, un film que reflexiona sobre la gentrificació / PACK MÀGIC Zoom

Podem portar les criatures a veure Frozen 2. De fet, sembla gairebé indefugible. Però hi ha més opcions. En els últims anys s’ha consolidat a la cartellera una alternativa a les grans produccions de Disney i companyia, formada per pel·lícules d’un alt valor artístic i pedagògic. Amb una sensibilitat diferent, un ritme més pausat i una mirada diversa, aquestes pel·lícules estan enriquint l’oferta cinematogràfica dirigida a la canalla. Al darrere d’aquest fenomen hi ha la feina de distribuïdores catalanes com Rita & Luca Films i Pack Màgic. La primera ha portat a les nostres sales films com Ernest & Celestine, El nen i el món o Zog, dracs i heroïnes, i la segona films com El regal de la Molly Monstre, Gordon i Paddy o El bosc de Haquivaqui. Són pel·lícules que sovint cuiden qüestions com els rols de gènere, representen tipus de família diversos i exploren temes relacionats amb la vida quotidiana dels infants, als quals consideren el públic principal, en comptes de ser ficcions multitarget com les grans produccions. I, malgrat això, entusiasmen criatures i adults gairebé en la mateixa proporció.

CINEMA DE QUALITAT

“El cinema que es consumeix habitualment està concebut bàsicament com un entreteniment -explica Mireia Manén, fundadora de Rita & Luca Films-, cosa que no és dolenta per ella mateixa, però sí que limita el potencial que té el cinema, i la cultura en general, de ser una finestra al món, una eina de transmissió de valors, una forma d’expressivitat artística, etc. Hi ha moltes superproduccions magnífiques, però n’hi ha d’altres que no aporten res de nou”. “El problema no és tan sols com siguin aquests continguts, sinó el fet que no permetin la diversitat”, afegeix Marga Almirall, responsable de continguts de Pack Màgic. “La diversitat narrativa i estètica de les pel·lícules que veuen els nens i nenes és clau en la configuració d’espectadors actius que construeixin imaginaris diversos”.

La diversitat narrativa i estètica de les pel·lícules que veuen els nens i nenes és clau en la configuració d’espectadors actius que construeixin imaginaris diversos

De mica en mica, aquestes dues distribuïdores han creat un espai a la cartellera amb propostes diferents responent a la demanda dels espectadors. “Nosaltres ja feia temps que organitzàvem El Meu Primer Festival (del qual acaba de concloure l’onzena edició) i el públic ens demanava més cinema com el que estàvem programant”, explica Manén. “Quan vam començar arribàvem a unes 10.000 persones. Aquest últim any hem arribat a 100.000 espectadors”.

En tots dos casos, el cinema és la primera finestra de distribució però no és la principal. És a la segona finestra, fonamentalment un circuit no comercial format per biblioteques, escoles, centres culturals, etc., on les pel·lícules arriben a un públic més nombrós. A més, aquestes pel·lícules també es poden trobar a Filmin. El que és sorprenent és que no arribin al canal Super3, particularment quan ja estan doblades al català gràcies a les ajudes de Política Lingüística. “És incomprensible. Hem anat a parlar amb cada director de la Corporació, però no hi ha hagut èxit”, explica Almirall, que puntualitza que no és una qüestió econòmica. “Sempre hem deixat ben clar que aquest no seria un entrebanc. Volem que els films arribin al màxim de nens i nenes”.

“Una televisió pública hauria d’estar justament oberta a coses diferents”, opina Manén. “El Super3 té programes bons com l’ Info K o Una mà de contes, però l’oferta de sèries és fluixa de qualitat i poc variada. I crec que caldria fer una selecció més acurada dels llargmetratges. No es pot programar qualsevol cosa només perquè estigui en català, en 3D i pensem que cridarà l’atenció dels nens”, conclou, i defensa un filtre de qualitat per al cinema infantil.