Activitats amb nens 13/04/2019

Teatre que acosta la diferència

La companyia Pot Teatre, formada per 12 actors amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental sever, estrena pròximament dos espectacles

Esther Escolán
4 min
Parlen els actors  de Pot Teatre Teatre que acosta la diferència

Fer teatre ofereix eines que permeten potenciar facetes clau de la personalitat, com les relacions interpersonals, l’autoestima, la creativitat i l’autonomia personal, l’assumpció de nous reptes i l’esperit d’equip. Alhora, fa despertar l’interès per la creació artística i cultural. Promoure que tots aquests avantatges també beneficiessin el col·lectiu amb el qual treballen -persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental sever- va fer que, fa 20 anys, Femarec apostés fermament per crear la companyia Pot Teatre. Al cap i a la fi, un dels objectius de l’entitat és la plena integració social d’aquestes persones i la normalització de la seva presència en tots els àmbits de la societat. Com explica Toni Font, cap de comunicació de Femarec, els avenços es van anar manifestant ja de bon principi, “amb una millora substancial de les habilitats socials i aptituds dels participants en el projecte”.

La “sorpresa”, segons Font, va ser veure com la proposta “tenia alhora un extraordinari efecte beneficiós i transformador en el públic”. A través dels espectacles, afegeix, van “aconseguir fer caure el mur d’estereotips que aïllen i invisibilitzen aquestes persones i demostrar que ningú pot ser prejutjat per la seva condició”. Les obres es van convertir, afegeix Font, en “una gran eina de solidaritat, tolerància i respecte per la diversitat”. Per al públic adult, però molt especialment per a l’infantil.

Amb el temps la companyia va professionalitzar-se, i fa uns anys va incorporar el director Albert Gràcia. Amb Gràcia van apostar per obres com una versió musical de 'Tot esperant Godot', que van representar el mes de desembre passat a la Sala Barts i que aquest mes de maig arribarà al Tantarantana. Els dies 5, 12 i 19 de maig Pot Teatre també representarà 'Els músics de Bremen in concert', adreçada al públic infantil, al Teatre Comtal.

TRANSMETRE VERITAT

Per a Albert Gràcia, director de la companyia, el més important en el món del teatre és “transmetre veritat”, cosa que a Pot Teatre tots tenen molt clar. “Ells i elles ho tenen molt fàcil perquè no tenen por de res; tenen una capacitat i unes ganes de fer les coses molt potents”, destaca Gràcia. El director descriu el seu equip com “un grup de persones a qui envolta el mateix que a qualsevol companyia de teatre: les ganes de fer teatre, la por de si sortirà bé, d’aprendre’s el text o de saber si sortirà la coreografia”. I ho resumeix així: “Patim i vivim el mateix que qualsevol companyia professional de teatre que és a la cartellera de qualsevol ciutat”. “El repte més gran és aconseguir que ens vegin com una companyia normal, perquè ho som”, afirma el director de la companyia.

Els actors i actrius de Pot Teatre capgiren conceptes, qüestionen estereotips i trenquen barreres. El camí, però, no ha estat exempt de dificultats. “Un dels hàndicaps que estem més orgullosos d’haver començat a superar -sosté Albert Gràcia-és que els teatres de Barcelona ens obrin les portes per poder ensenyar els nostres productes, que la gent ens pugui comparar amb altres espectacles i que el públic valori si el nostre espectacle és bo o dolent”. Un somni? “Que ens situïn a l’altura de qualsevol companyia teatre perquè és el que estem lluitant per aconseguir”, conclou Gràcia.

Parlen els actors de Pot Teatre

Albert Férriz. 48 ANYS

  • Què és el que més t’agrada d’actuar? El final, les cares del públic. En aquell moment sento que hem fet una bona feina.
  • Què és el que et posa més nerviós? Jo mai em poso nerviós. El que surti, sortirà. Estic segur de tots nosaltres, sé que tots donem el que tenim i sortirà bé.
  • Què sents just abans que s’aixequi el teló? Estic tranquil i no segueixo cap ritual especial. Això sí, sempre fem el crit de guerra: “1, 2, 3, Pot Teatre!”

Anna Maria Martínez. 45 ANYS

  • Què és el que més t’agrada d’actuar? Per a mi actuar és com si fos un joc, deixar de ser jo mateixa i posar-me en el lloc d’un personatge.
  • De què et sents més orgullosa com a actriu? De la nostra evolució progressiva. En el meu cas ho he notat molt, la manera d’actuar, d’agafar seguretat. Tot i que els nervis corren per dintre, ara els domino una mica més.
  • Què esteu aprenent amb l’Albert aquesta última etapa? El tret diferencial amb l’Albert són els musicals: enganxen molt la gent. Aprenem molt amb ell i no ens costa gens! Per a nosaltres la nostra feina és un regal.

Ariadna Rallo. 41 ANYS

  • De què et sents més orgullosa com a actriu? Del fet que som actrius i actors professionals: actuar forma part de la nostra jornada laboral i tenim cada cop més bolos i temporades.
  • Què creus que aportes al públic amb la teva feina? Oferim a la gent la possibilitat d’evadir-se dels seus problemes. El que fem nosaltres i el que fa qualsevol que puja a un escenari o fa una pel·lícula és necessari per a tothom.
  • Quin segell propi té la vostra companyia pel sol fet de ser inclusiva? Crec que aportem esperança a molta gent que té una discapacitat i potser pensa que no pot fer teatre. Fem de mirall i demostrem que si treballes no és tan complicat.

Marga Padrós. 56 ANYS

  • Què és el que et posa més nerviosa a l’hora d’actuar? Jo soc molt nerviosa i al començar l’obra o l’assaig em bloquejo. Però quan ja fa estona que soc a l’escenari, tot passa.
  • Quin segell propi té la vostra companyia pel sol fet de ser inclusiva? La gent, quan veu una companyia formada per persones amb discapacitat intel·lectual, diu “Ui!” Després veu que la qualitat és com la de qualsevol altra companyia. Hi ha molts prejudicis, però aconseguim trencar-los.
  • Què significa per a tu 'Els músics de Bremen in concert'? És un com un conte, té molt ritme i diàleg, i molta música. Als nens els agrada molt. A més, la història podria ser real, ens podria passar a tots.
stats