LLORET DE MAR: La mar d’artistes!

La platja de Santa Cristina és a Lloret de Mar, a la Costa Brava. I, com totes les platges de la Costa Brava, és molt diferent d’altres que hagueu pogut veure arreu de Catalunya. Està envoltada de roques i penya-segats, i els pins arriben fins a la mateixa vora del mar! El paisatge és tan bonic que molts artistes l’han pintat als seus quadres. Un d’ells està exposat a Nova York i el va pintar Joaquim Sorolla (el podeu veure a la dreta de la pàgina).

Però, ¿qui era Joaquim Sorolla? Era un pintor valencià que es va fer molt famós per les pintures que feia del mar. Li deien el Pintor de la Llum perquè li agradava pintar a l’aire lliure i reflectir en els seus quadres la llum del sol. I va tenir molt d’èxit: va exposar a París, a Nova York...

L’any 1911 Sorolla va rebre un encàrrec molt important. Li van demanar que omplís les parets de la biblioteca de la Societat Hispànica d’Amèrica, a Nova York, amb quadres que mostressin els trets més característics de diferents llocs d’Espanya. I ell va decidir pintar un quadre sobre Catalunya que mostra una escena de pesca. I per què va triar una escena de pesca per mostrar Catalunya al món? Per- què el mar ha sigut molt important per a molts catalans. A Lloret, per exemple, abans molta gent vivia del mar. Eren pescadors. Més tard, molts lloretencs es van dedicar al cabotatge. Sortien de Lloret carregats de mercaderies i anaven recorrent la costa i aturant-se als ports que es trobaven pel camí per vendre aquestes mercaderies o intercanviar-les per d’altres que després tornarien a vendre. I quan es va descobrir Amèrica, molts van dirigir els seus vaixells fins allà i es van fer rics... Ara, en certa manera, segueixen vivint del mar, perquè reben un munt de turistes que venen a estiuejar a Lloret atrets per les seves platges...

Sorolla va recórrer moltes platges de Catalunya buscant un paisatge per al seu quadre. Va anar a Arenys de Mar, a Sitges.. però cap lloc el va acabar de convèncer. Fins que va arribar a Santa Cristina i va quedar fascinat. En aquesta expedició podreu veure el lloc exacte des d’on el va pintar. Som-hi!

Ermita de Santa Cristina

Quan enfileu l’entrada a l’aparcament de la platja, veureu al fons una construcció. És l’ermita dedicada a Santa Cristina, patrona i protectora dels pescadors.

Si hi aneu al matí, la trobareu tancada, perquè només l’obren el juliol i l’agost a la tarda. Però no deixeu de passar-hi de tornada i veureu com eren els vaixells de fa tres-cent anys... I descobrireu què són els exvots. Sabeu què són?

La Costa Brava és molt brava quan s’enfada. Els mariners i navegants ho sabien molt bé perquè, quan els sorprenia una tempesta mar endins, la passaven magra per poder tornar a port. Molts lloretencs demanaven llavors ajuda divina i prometien fer una ofrena a la seva patrona si tornaven a casa sans i estalvis. Aquestes ofrenes són els exvots que, en el cas dels mariners i navegants, solien consistir en maquetes de vaixells. A l’ermita n’hi ha un bon grapat.

Doneu la volta a l’ermita i trobareu una plaça des d’on es pot veure la platja de Santa Cristina, a l’esquerra, i la cala de Treumal, a la dreta. Quina us agrada més?

Mirador de Sorolla

Des d’aquí Sorolla va pintar el seu quadre. Al mirador hi han posat dues versions del quadre 'Catalunya' en petit però l’original és enorme: fa prop de 5 metres de llargada! Segur que a la majoria no us cabria al menjador de casa!

A l’esquerra hi ha el quadre acabat i a la dreta una versió en la qual només es veuen uns pins i unes roques amb el mar al fons. Per què? Doncs perquè va ser aquesta part la que Joaquim Sorolla va pintar a la platja de Santa Cristina. L’altra part, el conjunt de gent que surt al quadre, no la va pintar aquí a Lloret de Mart, sinó a la platja de la Barceloneta, a Barcelona.

Però la pregunta és: ¿com van poder saber que Sorolla havia pintat el paisatge aquí i no en un altre lloc? Doncs ho va descobrir Sebastià Ruscalleda, un lloretenc que es coneix tan bé cada racó de la costa que de seguida va reconèixer els pins de Santa Cristina i, sobretot, les roques dibuixades. Són les roques d’Es Canó, just aquelles que separen Santa Cristina de la cala de Treumal.

Donem una ullada al quadre

Ara que ja en coneixeu els secrets, ja podeu observar el quadre acabat. ¿Us heu fixat que els pescadors porten barretina? Avui la barretina és una peça del vestit tradicional català però fa molts anys la feien servir de manera habitual molts homes, i no tan sols de Catalunya sinó també d’altres indrets del Mediterrani com Sicília, Còrsega, Sardenya...

Veieu un home que porta barret? És un policia. No ho sembla, oi? És que va vestit de gala i és un mosso d’esquadra de fa cent anys. ¿Sabíeu que la policia catalana va ser la primera que es va crear a Europa que es dedicava exclusivament a mantenir l’ordre, vigilar els camins i garantir la seguretat dels pobles? Perquè abans ho feia l’exèrcit, però quan hi havia guerra marxaven i la població quedava desprotegida.

Platja de Santa Cristina

Per arribar-hi haureu de desfer les passes, tornar a l’ermita, i, una mica més enllà de la barca que hi ha varada a terra, buscar un desviament. Des d’aquí haureu de baixar per un pendent i arribareu a la platja de Santa Cristina. A banyar-se!

Què us sembla si, entre remullada i remullada, exhibiu els vostres dots d’artista i pinteu el vostre quadre? Doncs agafeu una cartolina o un llenç, unes aquarel·les o qualsevol altre tipus de pintura i a pintar! Si voleu imitar Sorolla, enrecordeu-vos de fer servir tons blaus, terra i blancs i deixeu anar el pinzell amb traços solts com ell... També podeu jugar a descobrir nous colors barrejant els que teniu. Amb el groc i el blau barrejats, per exemple, podreu pintar la capçada dels pins... I un cop pintat -no us oblideu de signar-lo, eh?- el deixeu que s’assequi i us l’emporteu a casa com a record, per penjar-lo a la vostra habitació. Quin títol li posareu?