Arts escèniques per a tots els públics

Com si treballessin sobre una teranyina que creix de manera orgànica, Catalunya compta amb un teixit fort i molt professionalitzat de companyies d’arts escèniques per a tots els públics. Però el sector és conscient d’algunes fragilitats del teixit sedós: lamenta la manca de suport financer de les administracions nacionals i estatals, reclama un pla d’impuls de la Generalitat de Catalunya -que permeti a les companyies dedicar més temps a la investigació i la creació, sense sentir la pressió constant de sortir de gira- i un règim d’artistes per garantir unes condicions laborals “justes i sostenibles”. La majoria de companyies són “petites -amb dos o tres membres-, molt artesanes i que s’ho fan tot elles: la producció, la investigació, l’exhibició, la comunicació i la recerca d’actuacions, amb situacions econòmiques difícilment suportables, com que a Barcelona capital es treballa a taquillatge i no a caixet”, lamenten els experts consultats.

Per mirar d’aconseguir més múscul, l’any 2000 va néixer l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (www.ttp.cat), una entitat catalana sense ànim de lucre formada actualment per 46 companyies professionals de les arts escèniques (teatre, dansa, música, circ, màgia, instal·lacions...) adreçades a famílies, infants i joves. La TTP mostra una radiografia recent (vegeu el quadre inferior) amb les dades del 2018, que reflecteixen que el fil està ben trenat, però que falta fer-hi alguns nusos perquè la teranyina resisteixi quan bufen vents hostils com l’intrusisme professional, la feble inversió del sector públic, les minses aliances amb el privat i el descens de l’edat de les criatures que van al teatre (“Als 8-9 anys ja no hi van amb la família, se senten grans, no els interessa”, lamenten veus autoritzades). L’any passat aquestes companyies van fer 4.741 actuacions, de les quals un 68%, 3.224, es van fer a Catalunya, un 18%, 853, a la resta de l’Estat, i un 14%, 664, van ser internacionals. En concret, els artistes van treballar en 33 països estrangers, principalment França, Alemanya, Bèlgica o Noruega, però cada vegada més s’actua a la Xina i Corea, on són grans admiradors de les produccions catalanes per a tots els públics.

Del global de les actuacions, un 31% -1.470- s’han fet en campanyes escolars, “cosa que vol dir que el 69% restant és programació familiar de cap de setmana, principalment”, detalla la gerent de la TTP, Abigail Ballester. “Els nostres socis són microempreses que creen els espectacles de manera artesanal i que tenen un llarg recorregut. Són companyies de repertori, amb una cartera d’espectacles en gira, alguns d’ells estrenats fa 10 anys, però encara actuals”, relata Ballester. Donen feina directa i habitual -entre actors, tècnics i directors- a 258 persones, però la xifra es podria doblar si es té en compte els professionals indirectes de perruqueria, vestuari, escenografia o formació, entre d’altres. La facturació generada durant l’any passat és de 4,6 milions d’euros. Tot i que Ballester reconeix que el volum de públic és difícil de calcular -perquè no és el mateix un espectacle de carrer que un de petit format-, des de l’associació apunten que és d’aproximadament “1.009.000 persones” en un any.

EXPERIÈNCIES PIONERES

En els últims anys, han crescut, de manera constant, els espectacles adreçats al públic més petit. El teatre La Sala de Sabadell, capitanejat per Eulàlia Ribera, va ser pioner l’any 2005 en engegar el festival El Més Petit de Tots. Catorze edicions més tard, “s’ha consolidat com a referent d’arts escèniques per a la petita infància del sud d’Europa”, apunta Ribera. “I això ho hem aconseguit teixint complicitats i treballant en xarxa [de nou, la teranyina!]”, ja que, a més de Sabadell, ara es fa en 10 ciutats catalanes i a Benicàssim, a la Plana Alta. L’última edició -del 10 al 25 novembre passat- va comptar amb prop de 13.000 espectadors; una mica més de la meitat a Sabadell. Una de les peculiaritats destacables de la cita és que cada any es convida les companyies catalanes a participar en una coproducció: 'Jungla', de Big Bouncers, el 2018, i 'Blink Flash Duncan', de l’Associació Blink Flash, i 'Terra de gegants', d’Efímer, el 2017... El motiu? “Són molt poques les que s’atreveixen a crear un espectacle per a un públic tan específic, especialment de la franja de 0 a 3 anys, que requereix molta sensibilitat. La majoria són de dansa. N’hem tingut una que treballava per a nadons de 0 a 12 mesos”, exemplifiquen des de La Sala.

Les xifres dels teatres privats

Des de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, que representa 51 teatres privats de Catalunya -majoritàriament de Barcelona-, han publicat també un informe que descriu que el curs 2016-2017 hi havia 26 teatres dedicats al públic infantil i que el 2017-2018 van pujar a 31, amb un augment del 19%. Les funcions també creixen un 5%, de 1.541 a 1.611 en el mateix període. El total d’espectadors en aquestes sales també ha augmentat: ha passat de 201.788 a 222.135, una pujada que va paral·lela al percentatge d’ocupació de les sales, que evoluciona del 51,9% al 59,79% durant el període 2017-2018. I en aquestes sales privades el preu mitjà de l’entrada per a aquests espectacles familiars ha passat de 9,84 euros a 10,32.

Ribera lamenta “la manca d’ajuts i inversió econòmica de les administracions i les exigències burocràtiques” amb què topen “per aconseguir justificar una subvenció”. Alhora, reconeix que “hi ha companyies catalanes molt professionals, que treballen amb molta qualitat, però que necessiten temps d’investigació i de creació, un equilibri difícil d’aconseguir si has d’estar d’exhibició en fires i trobades del sector i buscant actuacions”. La Sala -que la temporada 2017-2018 va oferir 25 espectacles i aquesta 2018-2019 en tindrà 27, amb una mitjana de 100 funcions i una ocupació del 76%- també és un espai de residència creativa per a les companyies i un centre d’investigació. “Com en altres sales, hem detectat que, més enllà de les funcions escolars, els nens ja no volen venir al teatre amb la seva família a partir dels 8-9 anys. Per això, enguany proposem un horari d’espectacles per a nois i noies més grans a partir de les 20 h -a l’octubre es va veure 'Laika', de Xirriquiteula Teatre-, que sol acabar amb una xerrada amb els artistes o, en el cas de 'Laika', amb un debat amb una veterinària sobre l’adopció d’animals de companyia mesos abans de Nadal. En els pròxims mesos reuniran diferents preadolescents sabadellencs per demanar-los què els interessa i quina programació els agradaria, per ajustar-se a les seves necessitats.

VIU EL TEATRE

Viu el Teatre és una plataforma d’arts escèniques contemporànies i multidisciplinàries de Barcelona creada per Lluís Joanet fa 15 anys i enfocada al públic familiar i a la primera infància. Actualment té cinc espectacles en gira, entre els quals destaquen 'Pintamúsica', estrenat el 2014 al CCCB després de dos anys d’investigació amb educadors i artistes, experts en primera infància. Ha girat per tot l’Estat amb xifres rècord: 305 funcions fetes i 20.000 espectadors.

Gisela Joanet, responsable de producció i distribució de la plataforma, subratlla l’esforç que s’ha fet perquè la producció pròpia de gran format 'Alícia al país de les meravelles', escrita per Marta Buchaca i estrenada el 2017 al Teatre Romea, hagi tingut un llarg recorregut. “Ja l’han vist més de 25.000 persones. Ha passat pel Temporada Alta i la Mostra d’Igualada i aquest Nadal se n’ha estrenat la versió en castellà al Círculo de Bellas Artes de Madrid. Per ser sostenibles, fem menys produccions, però molt sòlides en el temps. Volem que tingui algun tret diferencial per al sector i al públic”, subratlla.

Joanet és conscient de les dificultats de les companyies que treballen a Barcelona, perquè van a taquillatge i no a contractació per caixet, “cosa que fa que costi molt que surtin els números”. Per dignificar internament el sector, gestionen, amb Focus, el Petit Romea: “És un projecte acurat, amb espectacles de molta qualitat; fem la gestió de públics, convidem creadors de fora i oferim formació”, entre altres accions.

Fa 15 anys que van engegar 'Viu el teatre amb l’escola', amb el Consell d’Innovació Pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona, plataforma des de la qual fan projectes educatius per als escolars i docents. I, a més, l’entitat ofereix serveis a creadors, com espai de residència o cessió de material tècnic. L’última aposta és créixer a l’estranger. Per això, el servei de desenvolupament empresarial del departament de Cultura els ha fet una consultoria d’internacionalització. L’Àsia -sobretot la Xina i Corea- podria ser la pròxima destinació teatral.

Les instal·lacions juganeres de Tombs Creatius

Tombs Creatius és una companyia d’arts de carrer que proposa jocs i experiències per mantenir despert l’infant que portem a dins. Creuen en l’art com “una espurna per encendre inquietuds, per sacsejar les ments i per fer bategar els cors”. Creen instal·lacions i jocs de carrer únics per a tots els públics, que generen experiències col·lectives i que fan compartir, sentir, buscar, observar i jugar a diferents generacions. Les seves propostes “posen a prova l’enginy i la capacitat de divertir-se, de sentir emocions, de generar records i de compartir el carrer amb alegria i esperit transformador”, detalla el seu creador, Toni Tomàs. Una de les seves propostes més exitoses és Puck Cinema Caravana, que ha rebut el premi Pom d’Or 2017. És una caravana habilitada com a cinema on només hi caben set persones. Projecten films d’animació d’aquells que no es veuen a la tele.