Un nou camí per aprendre

Amb el pas de la llar d'infants a l'escola de primària, les criatures emprenen un nou camí d'aprenentatge que durarà uns nou anys. L'entrada dels nens al curs de P-3 suposa una experiència de separació important de la seva família, tot i que abans l'hagin viscuda a l'escola bressol, ja que es passa d'un lloc on estan segurs i protegits a un altre, habitualment més gran, on tot és nou i desconegut (espai, materials, persones...). Aquest període és un procés en què l'infant anirà elaborant els seus sentiments fins a arribar a acceptar la nova situació. "Però cada nen necessita un temps determinat, que no serà per a tots igual, donada la individualitat de cadascun. Per això els pares no han de tenir pressa, sinó confiar en les capacitats del seu fill i de l'equip docent", adverteix la psicopedagoga Cristina Duran. "La durada de l'adaptació dependrà de les experiències que els nens tinguin quan arribin a l'escola, de les seves vivències anteriors i de com s'estableixin les relacions en els primers moments", matisa l'experta.

Per facilitar aquest procés, l'escola mira d'atendre i donar resposta a les necessitats dels més petits, permetent el descobriment d'un entorn que els aportarà noves vivències, i ho fa a partir del pla d'adaptació per a P-3, un document consensuat amb el departament d'Ensenyament de la Generalitat. La majoria dels centres educatius compten amb uns dies d'adaptació per als que s'estrenen a P-3. Habitualment, se subdivideix el grup de 25 alumnes i, durant unes hores del primer dia, els pares comparteixen espai i joc amb la criatura.

"El segon i tercer matí ja només ens van deixar portar-lo a la classe, dir-li adéu amb tranquil·litat, però ràpidament, i estar unes hores acordades sense ell. Perquè la transició fos més senzilla, al Quim li van deixar portar una joguina de casa i, sincerament, aquest detall li va funcionar molt bé", expliquen la Marga Ortiz i el Pol Domènech, pares d'un nen que ja fa set mesos que està plenament integrat a P-3. "Els primers dies estava una mica neguitós -recorden- perquè no hi havia cap company de l'escola bressol que anés a la seva nova escola. Però l'actitud i els consells de la mestra ens van ajudar molt. I conèixer i visitar amb el Quim la classe abans de començar el curs va ser perfecte", subratllen.

Material sensible

L'Anna Dias fa una dècada que esdedica a l'educació infantil -la seva passió- i aquest 2012- 2013 fa de mestra de P-3. Reconeix que l'inici de curs va ser tot un repte perquè creu que les educadores treballen "amb un material molt sensible". "Són molt petits i molts s'estaran set hores diàries a l'escola. És com una jornada laboral amb tres anyets i cal oferir-los un bon acompanyament emocional", raona. Segons Dias, "per als qui han anat a una llar d'infants, vol dir trobar una comunitat més nombrosa, de la qual ells ara seran els més petits -a l'escola bressol eren els més grans-, i desenvolupar-se en un marc físic diferent, normalment més gran i complex".

A aquest material sensible s'hi pot afegir el cas dels alumnes que han d'iniciar el procés d'immersió lingüística perquè són de fora de l'àrea de parla catalana. "Cal tenir en compte que s'hi incorpora una altra novetat: el mestre parla una llengua diferent de la de casa de l'infant; una llengua que, si bé no els és estranya perquè gairebé tots ja en tenen algun referent, no és encara una llengua que puguin comprendre ni parlar", adverteix la psicopedagoga Cristina Duran. Per tant, el docent es troba amb una feina afegida.

Els que tenen moltes ganes d'acompanyar els petits en aquest nou camí són l'equip docent i els alumnes del cicle formatiu de grau superior d'educació infantil de l'Institut Montilivi de Girona. Els pròxims 15 i 16 de maig, els estudiants volen dur a terme un projecte d'intervenció educativa per a infants de 2 a 4 anys a les escoles bressol gironines El Tren, Tarlà i l'Esquirol, i als centres de primària Mare de Déu del Món i Dalmau Carles.

"L'objectiu és acostar els infants de l'escola bressol de P-2 als de l'escola de primària de P-3, per afavorir el pas de primer cicle d'educació infantil al segon cicle de la mateixa etapa", detallen els impulsors. Al seu programa, els alumnes expliquen que mitjançant aquesta iniciativa, els adolescents volen "familiaritzar els infants de l'escola bressol amb l'educació infantil". La seva proposta s'engloba en el projecte de l'Ajuntament de Girona Dóna la Volta a Girona.

Separació complexa

Hi ha nens, especialment els que tenen germans grans a la nova escola, que viuen amb molta il·lusió el canvi de l'escola bressol a la primària perquè ja coneixen el centre i en tenen bons referents. Però per a algunes criatures aquest canvi de vida els provoca ansietat. "Alguns infants, fins i tot, pateixen el que es coneix com a síndrome de separació, un estat d'ansietat i nervis provocat per tants canvis. Ho manifesten mitjançant el plor, la dificultat per dormir, conductes regressives en general, falta de gana o, fins i tot, algun es pot arribar a posar malalt", exposa Duran.

Per evitar que aquest canvi afecti profundament la criatura, la psicopedagoga dóna algunes pautes que poden ser de molta utilitat. Per exemple, apunta que setmanes abans de començar en el nou centre cal explicar-li al nen que anirà a una nova escola on farà noves descobertes i amistats. "Els pares han de parlar amb la criatura de les seves pors i preocupacions. Cal posar nom als sentiments i no amagar-los ni menystenir-los. Amb això el nen se sentirà escoltat i més segur davant aquest canvi a la seva vida. També va bé explicar-li les nostres experiències positives de quan érem petits o, fins i tot, reconèixer que també teníem una mica de por i al final tot va sortir bé. Així entendrà que no passa res per sentir dubtes a l'inici d'un procés. A tots ens passa", destaca.

En aquest camí, també val la pena anar a comprar el material escolar plegats, implicar la criatura en el procés, fer-li conèixer el nom de la mestra i de la classe a què assistirà i haver visitat l'aula prèviament per familiaritzar-se amb l'entorn.