Quan un mestre es jubila
Quan acaba el curs hi ha molts mestres que deixen les aules per sempre: els ha arribat l’hora de la jubilació. És un bon moment per fer balanç i parlar del sentit de l’ofici de fer de mestre
El mestre Jaume Cela es jubila aquest curs. La seva escola, l’Escoleta de Bellaterra, li ha preparat un final de curs especial (vegeu el desglossat), però ara, tot just quan està a punt de jubilar-se, ens preguntem què s’emporta de l’ofici i què aconsella als mestres que vindran. Comencem pel final, pel futur. Quins consells dóna als mestres joves el Jaume? Bàsicament, dos:
1) Que escoltin amb molta atenció el que els seus alumnes els demanen i que no tirin mai la tovallola, per molt que les coses siguin complicades. “En el nostre ofici no sabem quan recollirem ni què recollirem, però mai no hem de perdre l’esperança en les capacitats d’aprenentatge de la canalla. Ni tampoc hem de deixar de meravellar-nos per la sorpresa de la seva singularitat”.
2) Que llegeixin els clàssics i que mantinguin un diàleg amb la tradició. “Van Manen, Freinet, Sensat, Korczak, Milani i la colla de Barbiana, Dewey, Jollien, Ferrière, Paolo Freire i tants altres que encara tenen una gran actualitat”.
A l’hora d’explicar el que s’emporta de l’ofici de mestre, el Jaume diu: “Ho dec tot als nens i a les nenes que m’han patit, als mestres amb qui he treballat i a les famílies que m’han confiat els seus fills i filles”. Encara més, assegura: “Puc afirmar que el sentit de la meva vida me l’han donat els centenars de criatures que he mirat d’ajudar a interessar-se pel coneixement i a ser bones persones”. Una afirmació contundent que demostra passió per la feina que ha fet durant tants anys.
El far que els guia
A Santa Eulàlia de Riuprimer, l’escola El Roure Gros va veure com es jubilava el 9 de desembre passat la Carme Alemany. A la Carme el que més li agrada(va) del seu ofici és el contacte amb les criatures, els estímuls intel·lectuals que en rep el mestre, la capacitat d’adaptar-s’hi, la descoberta d’un mateix i sobretot la necessitat de reflexionar constantment sobre quin és el paper del mestre en la societat i en la vida de les persones.
Apassionada també per la feina que ha fet tants i tants anys, com el Jaume, la Carme afirma: “El nostre paper és fer-los de guia, per acompanyar-los en el procés d’aprenentatge, tenint en compte les dificultats i les habilitats de cadascun”. En un futur, en una societat que té una capacitat infinita d’accedir a la informació, la Carme es pregunta “si el mestre encara continuarà fent falta, però segur que el que farà serà gestionar el coneixement i no tant ensenyar-lo”, conclou.
