M. JESÚS COMELLAS

Ells fan més tonteries que elles?

¿Els nens fan més tonteries que les nenes? El debat sobre aquest tema sembla que no s'acaba mai i acaba justificant el que no es pot explicar, perquè la naturalesa ni predetermina la forma de relacionar-se ni les actituds, els sentiments i afectes. No es pot donar per descomptat que això és inevitable, sinó que cal una mirada seriosa per veure no sols què passa, sinó també per què passa.

No es tracta de pensar que nens i nenes hagin de ser iguals o que els agradin les mateixes activitats, sinó, més aviat, que les persones adultes pensin, amb seriositat, de quina manera es dóna resposta a models televisius, ofertes de joc, actituds i reaccions, i la manera d'educar i resoldre les situacions lúdiques i les relacions del dia a dia. El missatge esbiaixat i justificatiu dels comportaments atribuïts a la genètica acaba produint infantilisme en els vailets, permissió d'expansivitat i barroeria, perpetuació de patrons de força, poder i domini i, a la vegada, més exigència de control al col·lectiu de les nenes perquè actuïn de forma tranquil·la, amb més maduresa i més delicadesa (fent una anticipació al futur maternal) i fins i tot mostrin comprensió cap als nens perquè " ja ho sabem, són barroers".

Els jocs de nens i nenes reprodueixen patrons: jocs d'acció, conquestes, espases, gegants, personatges forts i valents per als nens, mentre que les nenes continuen sent models, princeses boniques i pintades o marones amoroses. Malgrat que hi ha més participació dels pares en la cura dels infants i el funcionament domèstic, això no es tradueix prou en una mirada més àmplia en el joc. I això acaba passant factura a tothom. En el context escolar hi ha més dificultats en els nens que en les nenes i, en edats més avançades, més descontrol dels nois, amb les repercussions en aspectes d'ordre i els riscos que implica. Perquè aquest aprenentatge arriba a tothom com una pluja fina i va configurant la forma d'actuar.

Possiblement caldria incorporar en el repertori infantil jocs i activitats diferents i obrir espais relacionals que estan en el discurs, però que, en la realitat, no formen part del món imaginari de les criatures. Passar-s'ho bé no ha de ser l'eslògan dedicat als vailets, ni tenir cura de les coses i de les persones el missatge cap a les nenes. El joc ha de ser una oportunitat.