Un viatge per l’anatomia humana

“Hi havia nits que havia arribat al cap i encara no s’havien adormit”, diu el periodista Jofre Llombart, actual secretari de Difusió de la Generalitat de Catalunya. Recentment ha publicat el llibre Hi havia una vegada un cos. Un conte per descansar, a l’editorial Columna. La frase cal entendre-la en el context que va passar. Era el primer confinament, quan les escoles estaven tancades, i els fills del Jofre no volien anar a dormir o insistien a dir que no s’adormien perquè deien que no tenien son. Llavors va ser quan el pare va enginyar-se una idea per fer-los entendre que ells podien sentir que no tenien son, però que el seu cos, cadascuna de les seves parts, necessitava descansar perquè l’endemà pogués fer la seva funció correctament. “Començava pels peus i acabava als ulls, que s’havien de tancar, perquè ho imaginava com una pel·lícula, el fos a negre final”, diu Llombart. Hi havia nits que dels peus als genolls ja els havia fet dormir amb les seves explicacions. Però n’hi havia d’altres que estava relatant les funcions del cap, i res. Encara ben desperts.

El llibre recull la versió oral inventada pel periodista i molt més. De fet, es podria dir que el llibre permet cinc lectures diferents. La primera lectura és la versió original del conte, que és la curta. La segona és l’extensa, amb explicacions detallades de les parts del cos (els peus, les cames, els malucs, la panxa, el pit, l’esquena, els braços, les mans i els dits, el coll, el cap, la boca, el nas, les orelles, els ulls) i de les seves funcions. Per exemple, la del cervell: “[...] a la nit el cervell aprofita per endreçar els pensaments i posar-los a la carpeta que els toca. [...] Com que el cervell només té les hores de son per endreçar-los, a vegades t’apareixen en somnis de manera desendreçada”. I escriu sobre les cames: “Si les cames fossin un sol os, no es podrien doblegar i hi hauria un munt de coses que seria impossible de fer. Oi que de vegades heu de passar per sota d’una tanca? Gràcies a les cames, que es recullen, hi podeu passar”.

La tercera lectura, un recull de frases fetes de la nostra llengua en què les parts del cos són protagonistes. “Com a pare m’amoïna la llengua, que la parlin bé els fills, per això vaig voler introduir en la versió escrita del llibre moltes de les dites que fan servir les parts del cos, moltes de les quals fins i tot indiquen la funció primigènia de la part del cos”, explica. Per exemple, “si tenim res coll avall, és clar que té un sentit figurat, perquè vol dir que hi ha un fet que el tenim assumit, però el sentit literal vol dir que el coll l’ha tirat avall, cap a l’estómac”, detalla Llombart, que subratlla que el català té expressions molt genuïnes, com ara “cames ajudeu-me”.

La quarta lectura del llibre es troba al principi, en l’apartat que Llombart anomena "Abans d’explicar el conte". El periodista aporta, amb declaracions d’una pediatra (la doctora Antònia Simon) i d’una psicòloga (Pat Boyd), com són d'importants les últimes hores del dia de les criatures, i dels adults, esclar: “Les dues especialistes, una que podríem dir que s’encarrega de la part física i l’altra de l’emocional, arriben a la mateixa conclusió: als vespres, a l’hora d’anar a dormir, especialment, no és el moment de les grans discussions ni tampoc de les grans preguntes filosòfiques”. 

A banda d'aquest consell, per dormir bé cal tenir present que el sopar no hauria de ser copiós ni tampoc s’hauria de fer just abans d’anar a dormir. “L’hora del berenar és el moment real de gana de les criatures, i és quan potser apareixen els menjars menys nutritius, quan en realitat en aquell moment de gana és quan haurien de menjar el que hauria de ser el sopar, verdures, peix i altres aliments nutritius”, diu el periodista, que remarca que les especialistes que va entrevistar no recomanen saltar-se el berenar sinó intercanviar-lo pel sopar, perquè sigui l’àpat important. De manera que, quan arribin a casa, puguin fer un petit ressopó, una fruita, per exemple, i anar a dormir. “Soc conscient que la teoria s’aguanta bé en el paper, perquè això implicaria portar carmanyoles amb l’àpat quan s’entra o se surt d’una extraescolar de la tarda, però podria ser la via per aconseguir racionalitzar els horaris i que les criatures puguin anar a dormir d’hora”, diu Jofre Llombart.

L’última lectura és la que aporta el pròleg escrit pel grup musical Els Catarres, que expliquen anècdotes quotidianes i commovedores sobre com viuen ells la paternitat de les criatures ben petites que tenen a casa. Per a ells, i per a molts més, Hi havia una vegada un cos pot ser de gran ajuda perquè anar a dormir sigui senzill. O si més no, perquè sigui un moment que es viu amb calma: “Us diré que m’ha agradat tant que hem començat a explicar-lo a la Nelita i de moment portem unes nits més tranquil·les”, hi escriuen.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Hi havia una vegada un cos' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.