Petites editorials a la vista!

Som animals de costums, i com a lectors o pares i mares de lectors, sense ni adonar-nos-en, ens fidelitzem durant anys amb un mateix autor o col·lecció. De tant en tant convé trencar hàbits i proposar-nos d’explorar què fan les editorials més petites -independents de grans hòldings editorials-, ja que així accedirem a nous temes, nous tractaments i noves maneres de fer llibres.

Pel que fa als temes, podem trobar un llibre per a cadascun dels problemes que haurà d’encarar o conèixer un infant avui dia: el control d’esfínters, la mort, el divorci... Però hi ha altres qüestions que, tot i que estan a l’ordre del dia, hem decidit de manera tàcita que són cosa de grans: aquest és el cas, per exemple, de les guerres i les migracions massives que provoquen. Són assumptes aspres però que també es poden tractar amb els nens i nenes si se sap trobar la manera adequada. Ells també poden llegir històries tristes, sense finals rodons. La tassa, de Símbol Editors, és un llibre sensible, molt bonic, però també molt commovedor, sobre un nen que es llança al mar i deixa enrere un país devastat. RebeccaYoung i Matt Ottley parlen, sense parlar-ne, del dol migratori: la solitud, la por, la dificultat per reconstruir la vida...

En aquesta mateixa línia hauríem de deixar de tematitzar realitats quotidianes i integrar-les amb tota naturalitat en els mons literaris: en els llibres per a nens i nenes les cases estan encara massa endreçades, només els adults saben què és bo i els gossos no fan caca, no hi ha tribus urbanes, i pocs cops trobem nous models familiars o persones amb una discapacitat evident. A Àlbum per a dies de pluja (Ed. Cal·lígraf), el protagonista va en cadira de rodes i la càmera de fotos serveix per explicar el canvi de perspectiva que deu implicar la impossibilitat de caminar. Però aquest no és el tema en absolut: és una bellíssima història del final de les vacances i de les complicitats familiars. A La petita Messi, de Pia Lindenbaum (Ed. Takatuka), s’explica una història de gelosia i alguns personatges són homosexuals.

Un altre perill, en literatura infantil, és l’excés de didactisme: fem servir els llibres per introduir o aprofundir en un determinat tema, però també cal mirar-se’ls amb els ulls de l’amant de la literatura i exigir simplement que siguin bons. Quim, el nen que no volia ser res (Ed. Arcàdia) -escrit per David Nel·lo i amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs- pot arribar a ser un llibre estimat per molts adolescents que comencin a furgar dins seu i construeixin la pròpia vida espiritual, com ho ha sigut Siddharta, de Herman Hesse, per a tantes generacions.

L’experimentació que trobem en la novel·la gràfica també interessa als nens. Fa anys que ens hem adonat que no és només un gènere per als que comencen a llegir, però ens hem d’ocupar també que els infants i adolescents puguin accedir a nous personatges. En els dos extrems trobem la col·lecció Mamut, que ofereix els primers còmics als més petits. I per als més grans no té pèrdua Glup, de Daniel Piqueras Fisk (Ed. Narval), que explica només amb imatges l’alegria de néixer i créixer.

De tant en tant cal invertir també en llibres diferents, exuberants i bonics, com Mil orelles, de Pilar Gutiérrez i Samuel Castaño (Ed. Libros del Zorro Rojo), que amb sensibilitat i imatges molt suggerents ens situa en el món sonor dels sords. O els llibres de l’editorial Cuscusians, que sorprenen i reinventen el format de l’àlbum il·lustrat.

Fixem-nos també en la feina editorial: no només en tots els col·laboradors necessaris per publicar una obra de qualitat (per a la traducció, la revisió, la maquetació…) i que moltes petites editorials homenatgen en els parlaments editorials; valorem també el procés de producció i impressió: busquem un producte de proximitat, amb consciència ecològica, com el que ofereix Pol·len Edicions.

Aquestes exploracions ens serviran per descobrir editorials amb projectes molt sòlids, que ofereixen llibres de temes variats i altres concepcions de la infància, amb propostes literàries i estètiques molt interessants.