“Si no t’agrada llegir és que no has trobat el teu llibre”

Llibres de fantasia, de misteri, històries distòpiques, diaris personals i contes tradicionals amb lletra de pal, lletra lligada o lletra d'impremta. I sagues, moltes sagues. Alumnes de l'Institut Escola Sant Felip Neri de Barcelona de 4 a 15 anys ens han recomanat els seus llibres preferits i també els que un dia els van obrir la porta al gaudi de la lectura. Aquestes són les seves recomanacions per a aquest Sant Jordi.

Quan se li pregunta al Guillem quin és el seu llibre preferit no dubta: Els Gegants del Pi. L’origen de la cançó. De fet, no hi ha temps de preguntar-li el perquè que ja l’ha obert i ha començat a explicar-lo en veu alta, aïllant-se de les preguntes que se li puguin fer. Demostra que se’l sap de memòria. “M’agraden els gegants, el meu preferit és el Mustafà perquè té un pi”, relata. També és el conte que llegeix pràcticament cada nit amb la seva mare just abans d’anar a dormir. “El més divertit dels gegants és que ballen”, diu. Però tot i que queda clar que per al Guillem aquest conte no té competidor, en porta un altre que ocupa la segona posició del rànquing: El meu llitet, de J.S. Pinillos (Estrella Polar). “M’agraden els que tenen molts i molts dibuixos”, diu. De nou torna a quedar absorbit per la història mentre tothom escolta com descriu amb emoció les il·lustracions.

“Estic una mica nerviosa”, confessa l’Alex abans de parlar amb el Criatures, uns nervis que de seguida oblida quan parla de llibres: “El meu conte preferit és de tapa dura i es diu La mosca fosca”. Admet que és “fan” d’aquesta història. “M’agrada molt llegir, que m’expliquin històries i les coses que expliquen els contes”. Com el Guillem, l’Alex també llegeix a la nit amb la seva mare. “Mentre ella em llegeix jo faig jocs com ara «On és l’estrelleta? Aquí o aqui?»”, explica. Li agraden tant les històries que fins i tot s’atreveix a explicar la llegenda de Sant Jordi. La seva versió és bastant semblant a l’original però hi introdueix algun nou matís, com comparar el cavaller amb el Capità Amèrica quan intenta aturar les flames que li llança el drac. Quan se li pregunta què es fa per Sant Jordi respon: “Abraçades, petons i es donen roses, llibres i coses”.

A la Zainab li agraden molt els gossos, per això el llibre que recomana té com a protagonista aquest animal, que comparteix aventures amb un robot i un infant. Es tracta d’En pispa, el lladregot. “Junts fan coses molt divertides i a més les pàgines tenen finestres per obrir”, diu. És un llibre curt –explica– i escrit en lletra de pal, que li és més fàcil llegir que la lletra lligada. Recorda que els primers contes de lletra de pal els van començar a llegir a classe i que anaven sobre una bruixa. També llegia amb un grup de nens i amb l’acompanyament d’una mestra. “També hem portat contes a la carpeta viatgera per llegir a casa”. La Zainab encara no sap com celebrarà el dia de Sant Jordi ni tampoc té clar quin llibre escollirà, però a l’escola ja han iniciat els preparatius. “Hem començat a fer una rosa i un punt de llibre, però encara ens falta crear el pal de la rosa i les fulles [sic] vermelles”, explica.

Com molts nens de la seva edat, el Zack ja ha llegit més d’un llibre de la saga de Geronimo Stilton. “El meu preferit és Geronimo Stilton. Agente secreto Cero Cero Ka”, apunta tímidament. Mentre n’ensenya la portada assegura que el que més l’atrapa són les nombroses i divertides aventures que viu el famós ratolí. “M’agrada perquè descobreix coses. En el cas d’aquest llibre, per exemple, l’espia va a la mateixa classe que el Geronimo”, explica. Les il·lustracions i els jocs que inclou la saga (des de pàgines que fan una olor concreta fins a jocs amb pistes) és una altra de les coses que més li agraden al Zack. La sèrie també es caracteritza per la barreja de textos amb lletra de pal i d’altres amb lletra lligada que permet als primers lectors practicar la lectura amb els dos tipus de grafies.

El llibre que recomana l’Etna el va descobrir a l’escola. “És Col·legi de Poders Secrets i hi passen coses molt emocionants”. “Va d’un nen –explica– que arriba al col·legi i que té el poder extraordinari de moure el temps i les coses”. L’Etna gaudeix amb la lectura i el que més li agrada és el missatge que transmet cada llibre. “Els meus preferits són els d’aventures, perquè passen coses que no t’esperes i cada cop van pitjor, fins que, al final, tot s’acaba col·locant al seu lloc i el llibre acaba bé”. L’Etna ja compta els dies que falten per a Sant Jordi i per anar amb els seus pares a la llibreria Abracadabra a escollir una nova història. L’any passat recorda que li van regalar Gos Pudent a París.

Igual que el Zack, el Guillem també s’ha decantat per una saga de llibres. En aquest cas per Els caçamisteris, que té com a protagonistes tres germans: l’Ulisses, la Nora i el Bruno. Tot i que se n’ha llegit diversos ha optat per recomanar el número nou de la col·lecció. “És una col·lecció molt llarga i el misteri sempre passa quan els pares no hi són”, relata. Cada número, afegeix, planteja un misteri i a mesura que vas llegint vas trobant diverses pistes que t’ajuden a descobrir, al final de cada història, qui és el culpable. A El cas de la cova secreta el lector ha d’esbrinar qui hi ha darrere de la desaparició d’un dels germans d’unes parelles de bessons. El Guillem aprofitarà Sant Jordi per sortir a passejar i triar algun llibre.

El Martí ha triat el títol que inaugura la sèrie Percy Jackson i els Déus de l’Olimp. El Percy és un nen d’uns 12 anys que quan descobreix que és fill d’un déu grec ha de complir una missió secreta. “A mi em va agradar molt perquè em recorda la realitat”. Diu que tota la saga l’ha “enganxat” i li agrada especialment el cinquè, el que tanca la saga i en què hi ha una guerra final. Va intentar llegir-los quan tenia 9 anys però llavors no li van agradar, no era el moment. Gaudeix molt llegint còmics i recomana una altra saga: Cosins SA, sobre cinc cosins que creen una banda de detectius. Alguns llibres són recomanacions del seu germà, però admet que molts no li agraden perquè el seu germà és més de llibres de misteri. Quan llegeix es “desconnecta del món”: “Em diuen mitja hora i quan me n’adono ja ha passat una hora”. El seu moment per llegir és abans d’anar a dormir i el que més li agrada de Sant Jordi és que el seu pare li compra “una rosa de llaminadures”.

El llibre li va caure a les mans perquè li va tocar en un sorteig en una festa de l’escola. “Me’l vaig començar a llegir i em va agradar molt i com que a una amiga meva li havia tocat el segon, l’hi vaig demanar i he seguit. Ara ja vaig pel 8!”, explica. És el diari d’una noia que ha començat l’institut i té els problemes d’una noia de la seva edat: discussions amb la germana i els pares, amb una noia que li fa la vida impossible, conflictes a l’institut... A l’Aina li agrada perquè “és un llibre d’aventures però a la vegada explica coses de la vida real, del dia a dia”. Li agraden les novel·les gràfiques i els dietaris personals. De fet, ella també escriu un diari. “A vegades em poso al sofà a llegir amb el meu pare i amb la meva mare, i també llegeixo a la nit per acabar-me de relaxar i poder adormir-me”. Per Sant Jordi, a part de mirar paradetes, anirà a dinar amb la família perquè és el sant del seu pare.

El David es presenta amb el número 18 de la col·lecció de llibres Diari del Greg, que narra en to d’humor la vida del jove Greg Heffley mitjançant textos i dibuixos. Aquest i el número 14 li agraden especialment. “Però tota la sega és molt xula, i va d’un nen que entra a l’institut i experimenta una nova etapa de la vida”. Una mica com ell, que acaba de començar l’institut: “T’hi sents identificat, per les coses noves i les noves experiències que viu. I és un personatge graciós i entremaliat”, assegura. “Hi ha bastant text però també hi ha imatges, i llavors es fa menys avorrit llegir, sobretot per a la gent a qui no li agradi tant”. Però també li agrada llegir llibres on no hi hagi imatges per poder-se imaginar ell el que s’hi explica. Acostuma a llegir a les tardes, quan té temps, el cap de setmana o a les nits. Ara que ve Sant Jordi recomana llibres “de coses que t’agradin, per aprendre, i llavors així, a la vegada, aprens a no fer faltes d’ortografia”. Ell ja en té pensat algun de futbol, esport del qual és aficionat.

És dels últims llibres que ha llegit i diu que va connectar-hi molt per la forma d’escriure de l’escriptora. “Escriu d’una manera molt profunda, però alhora no gaire rebuscada. I tot i que la història no té res a veure amb mi perquè passa en un futur distòpic en què la humanitat ja no viu sinó que sobreviu, la forma com la protagonista expressa les seves pors, el que sent, fa que m’hi senti reflectida”, destaca l’Aina. L’hi van recomanar les amigues i reconeix que ha sigut una “bona compra”. Sovint intercanvia llibres amb els amics i es fan recomanacions. Li agrada llegir llibres d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia i de criminologia. “També que hi hagi una mica d’història d’amor però no que sigui tot romàntic, que ho trobo massa empalagós”. I reconeix que també llegeix “per sortir del món” i endinsar-se en nous, així que li és indiferent si els protagonistes són nois o noies, tot i que admet que connecta més amb els personatges femenins. I si bé explica que molta gent que coneix “no llegeix”, la seva classe és molt lectora, sobretot les noies.

La Lena recomana un llibre que, com ella mateixa diu, “té els seus anys”. Reunion, que és el títol original, es va publicar el 1972 i narra la intensa amistat entre dos joves de 16 anys, un jueu i l’altre un aristòcrata cristià, en l’Alemanya del 1932, en ple ascens del nazisme, i el seu retrobament posterior. “Es pot llegir en un dia perquè és molt fàcil de llegir, es llegeix molt ràpid, però la manera com està escrit i la profunditat dels pensaments em van encantar i vaig plorar amb el final”, diu. La Lena s’ha criat entre llibres perquè la seva mare treballa en una editorial, i és ella qui li recomana molts títols, “sobretot els llibres així més clàssics”, explica aquesta jove.

A l’hora de triar un llibre diu que a part que la història estigui ben construïda es fixa que estigui ben escrit: “La manera com un autor escriu, per mi és molt important, perquè si és molt simple no hi aprofundeixes tant”. La saga Harry Potter va ser la seva porta d’entrada a la literatura i des de llavors no ha parat de llegir. Ho fa sempre que té una estona. “Sempre havia llegit, però Harry Potter va ser el moment en què vaig dir: «Ostres, m’encanta llegir!»”. Cita Jules Verne, Rebecca Yarros i Hannah Whitten entre els seus autors preferits i sempre que pot s’escapa a la biblioteca, tot i que reconeix que entre els llibres que compra, els que agafa en préstec i els que li donen se li acumulen els títols. Pel que fa a les lectures obligatòries de l’institut, assegura que amb algunes no se senten “identificats” i no hi connecten i que prefereix quan els fan llegir novel·les més actuals.

Explica que li encanta Sant Jordi: passejar, les roses i, esclar, comprar llibres. Però reconeix que és un perill: “Perquè acumulo un munt de llibres i al final si en compro més hauré de sortir de casa, perquè no tenim espai!” I per als qui no els agradi llegir té el següent missatge: “Si no t’agrada llegir és que no has trobat el punt aquest de la lectura. No és com mirar una sèrie que simplement et passa per davant. Has de concentrar-te, però s’ha d’intentar perquè una vegada que aconsegueixis arribar a aquest punt en què estàs totalment immers en la història, llavors és quan t’acabaràs enganxant al llibre. I t’ho puc assegurar: t’encantarà llegir!”, conclou.

Aquesta saga de ciència-ficció juvenil és la tria de l’Íria. La protagonista és la Katniss Everdeen, de 16 anys, que viu al país postapocalíptic i distòpic de Panem, on el Capitoli ha pres el poder i oprimeix la resta del territori, format per 12 districtes. Els Jocs de la Fam són un esdeveniment anual televisat en què 24 joves són obligats a lluitar entre ells fins que només hi hagi un supervivent. “M’agrada perquè barreja ficció i acció amb una crítica social que es pot adaptar a la meva vida. I també m’agrada perquè els jocs estan fets com si fossin un espectacle, i com ho explica, des del punt de vista dels del Capitoli i dels dels districtes”, diu l’Íria.

El llibre l’hi va recomanar la seva germana gran. En té dues i també són molt lectores. “Ella en té tota la col·lecció i m’hi he enganxat molt ràpid”, reconeix. Tot i que li han agradat les adaptacions cinematogràfiques, recomana llegir els llibres. Li acostumen a agradar tots els llibres que la seva germana li recomana –també va ser el cas de la saga Harry Potter–, a excepció dels “d’època victoriana”. Li agraden molt les històries distòpiques, però també els llibres de misteri, com ara els d’Agatha Christie, però Harry Potter va ser la saga que la va portar a enganxar-se a la lectura.

D’un llibre en valora que estigui ben escrit i que pugui connectar amb el personatge malgrat que no estigui vivint el mateix. I no té un gènere preferit. Pel que fa als seus companys, assegura que a classe hi ha alumnes molt lectors però també d’altres que “llegeixen molt poc, només els llibres obligatoris del col·le”. “M’agradaria que estigués més repartit i que tothom llegís una mica”, diu. Entre els amics també es recomanen llibres: “A vegades fins i tot ens el llegim alhora i ens preguntem: per quin capítol vas? I comentem què està passant, i és molt xulo”. Entén que es passin més hores a les pantalles “perquè si portes tot el dia estudiant, al final després vols desconnectar i és més fàcil fer-ho amb una pel·lícula, que no has de fer gaire esforç”. Reconeix que a vegades està cansada i pensa: ara he de llegir? “Però em dic «Fes-ho», perquè al final m’ho acabo passant molt bé llegint”. Per Sant Jordi anirà a passejar i a mirar les parades de llibres, i ja té uns quants títols apuntats a la seva llista.