Què llegeixen a primària i a secundària?

BarcelonaMisteri, aventures, terror, romanços, distopies i còmics. Sobretot, còmics. Els interessos lectors dels joves són variats i aquests són alguns dels temes que sovintegen quan es tracta de discernir què llegeixen, però n’hi ha més i obeeixen a raons i interessos que s’actualitzen mentre es fan grans.

“Per als de primària has de tenir sobretot col·leccions de llibres en lletra de pal i adients al seu ritme lector, però també de qualitat. A la nostra biblioteca triomfen els títols dels autors Copons & Fortuny, les col·leccions de llibres del Gos Pudent, les d’en Narval, en Superpatata... Són tipus còmic, tenen una lectura senzilleta i els enganxen molt”, comenta Carmen Ferrer, mestra de primària i coordinadora de la biblioteca de l’Escola Els Pinetons de la Garriga. Detalla que ha detectat que, en aquesta etapa, el que més llegeixen són llibres d’aventures i de misteri. “Últimament, també hi ha molta demanda de còmic i de manga, però d’aquest tipus en llegeixen més els alumnes de quart, cinquè i sisè”, assegura.

Yolanda Durà és coordinadora d’infantil i de la biblioteca de l’Institut Escola Mestre Morera de Barcelona. També percep aquest interès que va en augment per les col·leccions de llibres i, especialment, pels còmics, en aquesta primera etapa lectora. “És una bona porta d’entrada a la lectura. Des de l’escola, però, intentem obrir aquest ventall i oferir altres recomanacions de llibres, com ara bons àlbums il·lustrats, acostar-los a la poesia, a la bona literatura i a llibres de coneixement”. Durà reconeix que des de les escoles es fa molt bona feina perquè els alumnes adquireixin hàbits lectors, però que no n’hi ha prou. “El paper de la família és fonamental. La lectura ha d’estar present també a la llar: parlar de llibres, donar-los valor, regalar-los, interessar-se per allò que l’infant llegeix, comentar-ho i acompanyar-lo”.

Si a casa es fa un treball lector i s’acompanya els infants a les biblioteques i a les activitats que programen, aquests joves lectors ja van adquirint uns coneixements literaris. Ferrer observa que algunes vegades, entre ells, es recomanen títols i els comparteixen. Explica que, en el seu cas, per fer-los propostes abans parla amb els seus docents, tot i que si són dels que van sovint a la biblioteca, ja els ofereix títols d’acord amb el seu nivell lector. “Al nostre centre hi ha un grup elevat d’alumnes que llegeix molt. És veritat també que n’hi ha d’altres que no els veus per la biblioteca en tot l’any. Anar a jugar al pati sempre sol ser millor que quedar-se a la biblioteca llegint, però aquest any hem obert la biblioteca cada dia durant les hores de pati i hi dinamitzem activitats, i hem notat que els alumnes venen més. Sobretot fins a quart i cinquè. Als de sisè ja els costa més. Ja estan per altres coses”.

“És una pena que el departament d’Educació no contempli la figura del mestre bibliotecari als centres. Una persona entesa per dedicar un horari complet a les sessions de biblioteca de l’escola, preparar bones activitats, crear itineraris lectors, donar a conèixer autors referents de la literatura infantil i juvenil (LIJ), nodrir les biblioteques d’aula i fer diverses activitats per fomentar l’hàbit lector”, lamenta Durà de la mateixa manera que Ferrer.

Dels còmics als romanços i les distopies

“Si els alumnes tenen un entorn sociofamiliar que llegeix, serà més fàcil que llegeixin, però si no és el cas i no tenen una personalitat molt forta, difícilment ho faran”, afirma Judit Terrats, professora de llengua catalana a l’Institut Quatre Cantons del Poblenou de Barcelona i màster en biblioteca escolar i promoció de la lectura. Va ser coordinadora de la biblioteca de l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona durant quatre cursos i assegura que, malgrat que hi ha la percepció que els joves no llegeixen, les evidències i diferents estudis –com ara el Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2025, elaborat per Conecta, i l’estudi exploratori Prácticas y percepciones de lectura en adolescentes y jóvenes, elaborat per PezLinterna– assenyalen que sí que llegeixen, i que la dels joves s’ha convertit en la franja d’edat que compra més llibres i que més en llegeix.

Terrats també destaca la preferència pel manga i el còmic entre l’alumnat de secundària, ja que els llibres amb molta lletra els aclaparen en alguns casos. Sosté que hi ha, però, sobretot noies que llegeixen llibres sorgits de Wattpad o novel·les considerades romàntiques, malgrat que algunes exposin relacions tòxiques de parella. “Si ho llegeixen per pur entreteniment, res a dir. Però si es creuen i esperen que la vida sigui això o estan disposades a viure relacions així, ja no és tan recomanable que llegeixin aquests tipus de llibres, sobretot en unes edats en què se’ls forma la concepció del món”, apunta. El misteri, el terror, l’amor... La temàtica no varia gaire durant l’adolescència, si bé n’entren de noves, com ara històries que parlen de l’homosexualitat. “Els còmics Heartstopper no els trobaves mai a la biblioteca, sempre estaven en préstec –recorda Terrats–. I també hi havia molts préstecs de llibres sobre educació sexual”.

El plaer de llegir

“Perquè un llibre m’enganxi ha d’estar escrit en primera persona, m’agrada molt saber de primera mà els sentiments del protagonista. També m’agrada que hi hagi amor i fantasia i, a més, alguna emoció que doni sentit al llibre. I, per acabar, una frase que et quedi gravada i que t’ajudi en el teu dia a dia”, exposa Vinyet Farnós, estudiant de tercer d’ESO a l’Institut Escola El Perelló. Es considera lectora i diu que gaudeix del plaer de desconnectar del món real amb les lletres. “Sempre m’ha agradat llegir llibres que s’apartin de la realitat. Una de les meves autores preferides és Suzanne Collins”, diu. Per això, no es pot estar de recomanar la trilogia d’Els jocs de la fam. Alhora, confirma el que constaten molts docents: les noies solen llegir més que els nois i la llengua en què està escrit un llibre no és cap condició a l’hora de llegir-lo.

Però, a banda de les lectures que es fan per plaer, també hi ha les obligatòries. I n’hi ha que no semblen atreure tant els alumnes. “Entenc que és molt important que les llegim, però moltes vegades no són prou interessants per a tots els alumnes, cosa que fa que no els donem la importància que caldria. No cal llegir llibres avorrits i clàssics per aprendre alguna cosa”, afirma la Vinyet.

Marta Moreno Puertas és comunicadora editorial i prescriptora a xarxes de literatura infantil i juvenil (@letrasavoces). A parer seu, el que millor funciona per a infants i joves és viure la lectura com un espai propi i no com una obligació. “Quan hi ha algú, sigui docent o bibliotecari, que acompanya de veritat i recomana amb criteri i passió es nota molt”, diu. Per a aquest Sant Jordi, recomana no buscar el llibre perfecte sinó aquell que pot connectar amb qui el rebrà. Indica que pensar menys en què toca llegir i més en què pot fer gaudir, riure o emocionar, és més interessant; sobretot en aquestes edats, en què el més important és generar vincle amb la lectura.

Des de la seva feina com a comunicadora editorial, però, Moreno assegura que, en aquest cas, hi entra una altra capa, ja que la LIJ sovint es recomana també des d’un lloc més tècnic, perquè hi intervenen factors com l’edat, el moment lector o fins i tot el context educatiu. “Tot i això, com a lectora i com a nena que vaig ser, tinc molt present que el que realment perdura no és tant allò que t’ha volgut ensenyar un llibre com el que t’ha fet sentir: els mons on t’has refugiat, els personatges que t’han acompanyat, la tendresa de certes imatges o aquella sensació d’haver descobert alguna cosa només teva”, explica. I això és el que fan els infants i joves de totes les generacions quan obren un llibre: descobrir-hi històries interessants i connectar-hi d’acord amb els seus gustos particulars.