LAIA AGUILAR

Un llibre per entendre la canalla amb altes capacitats

‘El Club de los Superman’ és un llibre que parla sobre els infants amb altes capacitats i el món que els envolta. Vol trencar estereotips i donar algunes pautes per acompanyar-los

El llibre parla sobre els infants amb altes capacitats i el món que els envolta / GETTY Zoom

Què en sabem de la canalla amb altes capacitats? ¿Tenim eines per comprendre’ls? ¿Per incentivar-los? ¿Per acompanyar-los en el seu procés vital i d’aprenentatge? Arran d’aquesta reflexió neix el llibre `El Club de los Superman` (360º Reportajes), un llibre que ens parla sobre aquests infants i el món que els envolta. Quan li preguntem a la seva autora, Carmen Giró, per què ha triat aquest títol ens contesta: “Quan he entrevistat famílies amb nens i nenes amb altes capacitats m’he adonat que es troben molt desemparats, perquè es considera que tenen un problema de luxe: es creu que aquests nens ho tenen tot fet, funcionen sols, no necessiten cap atenció específica, són com petits superherois que arreglen el món sense despentinar-se. Per això he posat el títol d’'El club de los Superman', un títol amb trampa, per provocar el lector. No són supermans ni superwomans, són nens normals però amb una alta velocitat i capacitat d’aprenentatge”.

LA VEU DELS NENS

El llibre, que fuig de tecnicismes i s’expressa en un llenguatge planer, pretén explicar com pensen aquests nens i com experimenten la seva vida quotidiana. Els atribuïm molts tòpics sense parar-nos a pensar realment com són. “Hi ha com dos extrems d’una balança. Es creu que aquests nens són petits genis que ho saben tot sols i que treuen molt bones notes. O bé, a l’altre extrem, que són nens “rarets, friquis”, que no es relacionen amb la gent, que no parlen, que no juguen a res. I no és ni una cosa ni l’altra. Són nens normals, però potser necessiten un altre tipus de joc perquè tenen altres interessos”.

El llibre no només desmunta estereotips sinó que també inclou pensaments de les criatures, dibuixos o exercicis escolars

El llibre no només desmunta estereotips sinó que també inclou pensaments de les criatures, dibuixos o exercicis escolars. Per a Carmen Giró era imprescindible donar veu a aquests infants perquè puguem entendre com són i com pensen. Per això l’autora ha recollit algunes de les coses que diuen. “Seria el cas d’una nena de 5 anys que s’asseu davant de la mare i li diu: «Mama, explica’m TOT el que saps». O un altre nano que prova d’explicar la teoria de la relativitat mentre prepara una truita de patates!” Situacions extraordinàries generades per canalla extraordinària.

DECÀLEG PER ALS MESTRES

Segons l’OMS, a cada curs escolar hi ha aproximadament un 2% de nanos amb superdotació. Si a això hi afegim nanos amb talents simples o múltiples o amb precocitat, la xifra pot pujar fins a un 10% o un 12%. Tanmateix, els docents es queixen de manca de recursos i expressen molta solitud i incomprensió. Per pal·liar aquest problema el llibre ofereix també un decàleg dirigit als mestres que ofereix propostes concretes per aplicar a les aules. “Es creu que aquests nens necessiten més, simplement en termes quantitatius, quan el que necessiten és ampliar i aprofundir amb més qualitat. No necessiten més de, sinó en lloc de. Odien la repetició, necessiten trobar sentit al que estan fent, volen reptes, tenen gana per saber”. Per a Carmen Giró, tenir aquests nanos a l’aula s’ha de veure no com un fet negatiu sinó com una gran oportunitat per poder créixer i aprendre.