OLGA VALLEJO

Llegim i fomentem les biblioteques personals

Del 7 al 16 de setembre se celebra la Setmana del Llibre, una oportunitat per recordar que tenir llibres a casa és bàsic per cultivar el gust per la lectura

A la Berta, com al seu germà gran, en Pol, els agada molt llegir i tenen el seu propi espai de biblioteca / CRISTINA CALDERER Zoom

Segons l’últim 'Estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya' (2017), gairebé el 68% dels catalans més grans de 14 anys llegeixen almenys un cop al trimestre. Això suposa que més del 30% no ho fan, encara que si preguntéssim als no lectors és gairebé segur que voldrien que els seus fills llegissin i gaudissin fent-ho. ¿Però quin és el secret perquè els més petits adquireixin l’hàbit de llegir i el mantinguin a l’adolescència? Per a Lara Reyes, mestra de primària i membre del Grup de Recerca de Literatura Infantil i Educació Literària de la UAB (GRETEL), fomentar el gust per la lectura té molt a veure amb el que es fa a casa i també a l’escola. “L’accés a la lectura és important. Passa el mateix que si anem a menjar i trobem varietat i qualitat, que ens vindrà de gust menjar una mica de tot. D’entrada, les criatures haurien de tenir molts llibres a l’abast amb tota la diversitat possible a casa i a l’escola, i visitar llibreries, fires i biblioteques públiques”. Assegura que ens falta parlar de llibres com ho fem de futbol, de sèries que estan de moda, de vacances o d’altres interessos en comú, per això considera vital la narració en veu alta més enllà de l’edat en què l’infant sap llegir per si sol, per poder parlar plegats del llibre.

EL GRAN DESITJAT

El gust per la lectura no ve tot sol, cal una acció diària que condueixi a l’hàbit de llegir. “Ens hem quedat amb el discurs del gust per llegir, però hem d’aconseguir tenir famílies amb hàbits lectors consolidats. El problema és que gran part de la societat adulta tampoc té l’hàbit de la lectura”, argumenta Reyes. Una cosa que no fem com a país de forma sistemàtica és tenir un bibliotecari o llibreter de referència. Considera que la biblioteca i la llibreria són dos espais que s’haurien de visitar amb freqüència, amb els quals hem de tenir una interlocució directa. “Un bon llibreter hauria de formar part de la família, és algú que coneix el lector, sap el que li agrada i li dissenya un itinerari personalitzat”, diu la mestra. Mònica Rafales, propietària i fundadora de L’Auca, llibreria especialitzada en públic infantil i juvenil de Sant Feliu de Llobregat, reconeix que en un moment en què pots comprar llibres per internet el que diferencia la llibreria i la funció del llibreter és l’assessorament: “És el més maco, que vinguin demanant-te consell. És important que coneguis bé el que vens, que hagis llegit els llibres, que sàpigues veure què busca el client i què li pot agradar”. És habitual la pregunta sobre què poden regalar a nens o joves a qui no els agrada llegir. En aquests casos la Mònica intenta buscar una lectura que els pugui anar bé per edat i gustos. “Ja farem el pas a trobar el gust per la lectura, encara que comencem per una cosa més fàcil i comercial, es tracta que en disfrutin”, conclou.

Les criatures haurien de tenir molts llibres a l’abast amb tota la diversitat possible a casa i a l’escola, i visitar llibreries, fires i biblioteques públiques

El Pol (14) té l’hàbit de llegir des que era petit: “M’agrada. La mare treballava en un lloc on recollien llibres descatalogats. Em duia llibres, en tenia bastants”. La Rosa (47) donava un cop d’ull als llibres abans de fer-los desaparèixer i en recuperava un parell cada setmana. “Tenia bastants contes per triar. Això i veure’ns llegir al seu pare -devorador de diaris- i a mi, que llegeixo bastant, el va motivar”, explica la mare. També se’n regalen per Sant Jordi i en els aniversaris. Ara és el Pol qui tria què llegeix, demana consell als amics i mira per internet les novetats dels gèneres que li interessen: “De fantasia tant sí com no, i, si pot ser, que hi hagi violència. Estic amb Septimus, una col·lecció de set llibres. Vaig començar fa uns dos mesos i vaig pel cinquè”. Normalment llegeix estirat al llit abans de dormir. Si l’enganxa també llegeix a la tarda: “Si m’agrada mogollón me l’enduc a l’institut i aprofito entre classe i classe”. La seva germana, la Berta (7), ha heretat molts llibres. Els dos tenen prestatges a l’habitació amb llibres adequats a les seves edats. “De mica en mica han fet una petita biblioteca”, diu la mare.

LLIBRERIA PERSONAL

En funció de l’edat dels lectors les biblioteques personals tindran un pes més familiar, quan són petits, o seran els mateixos joves els que triaran el que els agrada. Per als que comencen a fer la seva biblioteca recomana diversitat de gèneres i formats, que l’humor hi estigui present i que hi hagi àlbums amb imatges molt narratives que descarreguin el text. “Com més diversitat millor; penso que és més important la qualitat que la quantitat”, opina Lara Reyes. A la biblioteca hi han de tenir pes els llibres que tenen vivències associades, que recorden moments i tenen una part emocional; la criatura pot demanar el llibre que té un amic o que han llegit a l’escola. Amb aquesta part afectiva també ens poden ajudar els llibreters, que si els expliquem com és el nen ens en recomanaran un o dos: “Segurament a la tria hi haurà àlbums clàssics i novetats que cridin la seva atenció, i un bon equilibri entre llibres de ficció i de coneixements”. Reyes també proposa que aprofitem les publicacions que hi ha amb informació organitzada per edats i interessos com el blog El Garbell, de Rosa Sensat, el Faristol, Llibres al replà o Gretel. “Al darrere hi ha gent que s’hi dediquen, que han fet una professió de la crítica literària. Escoltem-los i acompanyem les famílies perquè arribin a aquestes fonts”. També podeu visitar el canal d’Instagram del Criatures, @criaturesarallegim.

Quan es posa en marxa tota la maquinària per adquirir l’hàbit lector i disfrutar-ne, les probabilitats que es consolidi són molt més grans. Veure llegir la família, tenir rutines de lectura a casa, que els llibres estiguin presents arreu... La casa de l’Eugènia (45) i l’Eduard (47) és una d’aquestes que tenen llibres a la tauleta de nit. Als seus fills -Jan (13), Queralt (12) i Aleix (8)- els agrada llegir, sobretot al gran. “Sempre ha sigut un nen molt lector. Tot i que els hàbits han canviat molt des de fa dos anys, hi ha hagut un abans i un després des que té mòbil. Segueix llegint a la nit, però en les estones que abans dedicava a la lectura durant el dia ara mira youtubers ”, diu l’Eugènia. A casa sempre els han incitat a llegir abans d’anar a dormir i a l’escola tenen un programa que dedica mitja hora a la lectura abans de començar la primera classe. A més, el curs passat l’Aleix va participar en el programa 'Llibres en família': “Cada setmana els alumnes de segon de primària duien a casa un llibre que havien de llegir amb algú de la família. Ha fomentat l’hàbit de la lectura i ha permès que compartíssim l’experiència tots plegats”. L’Eugènia reconeix que enyora quan el Jan llegia molt: “Vull pensar que és una etapa de la vida i que tornarà als llibres”.

Davant situacions com la del Jan, Lara Reyes proposa -especialment per als joves de secundària, que s’identifiquen amb els seus iguals i comparteixen aficions com videojocs o mòbils-, que s’estableixi a l’institut l’hàbit de llegir 30 minuts diaris o que la professora llegeixi en veu alta: “Crea comunitat. Amb aquest acompanyament tots poden parlar d’aquella obra, no depèn de si la llegeixen a casa o no. Les lectures socialitzades fan que tinguin uns referents comuns”. I en un món on la imatge té un pes important per als joves, cal aprofitar el potencial dels àlbums il·lustrats i les novel·les gràfiques, que connecten amb els seus interessos.