Oci a casa 17/11/2021

Un conte que acosta l’autisme als infants

‘ReMi, un nen que Fa Sol’ serveix per sensibilitzar els infants sobre el trastorn de l’espectre autista i proposa la música com a element inclusiu

3 min
El conte narra l’experiència d’un nen amb TEA que ha de gestionar el seu primer dia a l’escola.

L’escola ha de tendir cada vegada més a ser un espai inclusiu, en el qual l’educació en valors com la tolerància i el respecte vers la diferència sigui un element clau. La nostra societat és cada cop més diversa pel que fa a edat, gènere i orientació sexual, nacionalitats, capacitats i creences, i és una realitat que les escoles han de saber abordar i posar en valor amb l'objectiu que les nostres criatures creixin en entorns segurs on no se sentin discriminats per cap tipus de condició. Es tracta d’un repte cap al qual s’està avançant gradualment i que requereix tant la sensibilitat i la formació dels equips directius i docents dels centres com la col·laboració de les famílies i de la resta de la comunitat educativa (cuidadors, teixit de barri, etc.) Un repte, tanmateix, per al qual sovint falten recursos a les aules per sensibilitzar els alumnes; els recursos que poden fer que els alumnes que són diferents tinguin una experiència escolar agradable, o bé tot el contrari.

Els infants que pateixen un trastorn són un clar exemple de les dificultats d’encaix a les aules per les diferències conductuals que mostren. Els que pateixen trastorn de l’espectre autista (TEA) també presenten dificultats relacionals i comunicatives, una situació que els companys probablement no comprenen i que pot arribar a provocar cert rebuig, amb el consegüent malestar de l’afectat. Aquest és precisament el punt de partida del llibre ReMi, un nen que Fa Sol (Capa Publisher), un conte il·lustrat per Elena Nieto que narra l’experiència d’un nen amb TEA que ha de gestionar el seu primer dia a l’escola. 

Situacions quotidianes

Per al director editorial de Capa Publisher, Joan Capafons, el llibre pot ser un bon recurs pedagògic perquè la mestra “mentre mostra les il·lustracions a l’alumnat pot explicar quines situacions quotidianes han de gestionar els nens amb TEA i les seves famílies i, sobretot, posar èmfasi en el fet que el nen no desobeeix els pares i mestres, sinó que té uns interessos i unes fílies diferents de la resta de nens [el que es coneix com a diversitat funcional]”. El també psicòleg i musicoterapeuta subratlla com “el respecte a aquesta diversitat és vital per evolucionar com a éssers humans i tenir una millor qualitat de vida tots plegats”, la qual cosa es fa palesa al llibre. 

El factor de benestar principal de la música per als infants amb TEA és la socialització.

Per a Miquel Gómez, autor del llibre i que també és psicòleg i músic, “quan un nen mira el conte o l'hi expliquen, pot visualitzar situacions que potser ha viscut en primera persona o li resulten properes, i llavors és interessant veure quina lectura en fa i com interpreta el que està veient.” I prossegueix: “En el moment del conte on les mestres comenten el cas del ReMi s’exposa el contrast més habitual entre els discursos o punts de vista respecte a l’autisme".

Educació musical inclusiva 

Per a Capafons, al conte la música “esdevé un factor clau o vehicle per desenvolupar una educació inclusiva, la qual cosa també es pot aplicar a disciplines com l’esport o el teatre”. A parer seu, “el factor de benestar principal de la música per als infants amb TEA és la socialització”. Per això, prossegueix, “si una entitat educativa ofereix musicoteràpia per a aquests infants està fomentant la socialització del nen i la seva família, al marge de millorar la qualitat de vida, el benestar psicològic, l'autoestima i l'autoconcepte”. Per això, destaca, “és clau tenir pedagogs formats o psicòlegs especialistes en música”.

Gómez exposa al seu torn que “si el nen amb TEA s’interessa per la música, això pot fer que desplegui la seva creativitat i activi la seva capacitat d’aprendre, al marge de ser una font de diversió”. Si, a més, troba algú que l’acompanya i li reconeix el que està fent, pot socialitzar la seva experiència i es pot facilitar que les persones que l’envolten ho valorin favorablement”, assenyala. Per a Gómez, és “fonamental” tenir en consideració l’efecte que té en l’infant el fet que l’altre se li aproximi i mostri interès. Això, conclou, “pot facilitar que el nen obri la porta a la relació amb l’altre, i a partir d’aquí, hi hagi una relació de respecte mutu”. 

Tallers de musicoteràpia

Les famílies d’infants amb TEA tenen al seu abast tallers de musicoteràpia específics com els que fan periòdicament els psicòlegs i musicoterapeutes Joan Capafons i Miquel Gómez i la infermera Maira Cortés. El punt de partida que tenen, explica Gómez, “és veure l'interès particular de cadascú vers els instruments, la veu i els moviments del cos, intentar coordinar-los alhora que connectar amb la satisfacció de cadascú i observar l'efecte que produeix l'intercanvi entre uns i altres”. L’objectiu, continua, “és traçar un recorregut de forma conjunta en què tots els participants se sentin implicats i en puguin gaudir”. A parer seu, “un dels efectes més destacats dels tallers és veure com es creen lligams entre els companys, cosa que els familiars aprecien molt”. 

stats