Quins són els llibres que enganxen els adolescents?
Les novel·les basades en contes de la literatura universal i també els títols de ficció ‘Harry Potter’ són les obres que atrapen els lectors joves, mentre que els clàssics de tots els temps es mantenen en forma i com a via i recurs imprescindible per entrar en la literatura amb majúscules
Les novel·les basades en contes de la literatura universal (coneguts en anglès com a retelling) són els llibres que enganxen els adolescents de tot el món. Cinder, Susurros o Por una rosa ( retellings de La Ventafocs, Alícia al país de les meravelles o La bella i la bèstia, respectivament) “estan molt de moda”, assegura Mixa (autora del blog Paraula de Mixa).
L’afirmació s’emmarca en el context de l’èxit mundial de Harry Potter, de l’escriptora J.K. Rowling, i “d’altres títols de ficció que van seguir-lo, com Crepuscle o Els jocs de la fam, i que van ser durant anys (i encara avui) els llibres que van enganxar més joves lectors, com indica Gemma Lluch, catedràtica de la Universitat de València i autora del llibre La lectura. Entre el paper i les pantalles (Eumo).
De fet, segons la bloguera Mixa, “el fenomen d’aquestes obres es manté viu”, com també altres sagues fantàstiques com Una corte de rosas y espinas, Trono de cristal, de Sarah J. Maas o Seis de cuervos, de Leigh Bardugo.
REIVINDICAR ELS CLÀSSICS
Per la seva banda, l’escriptor Toni Montesinos creu que la Ilíada i l’ Odissea “haurien de ser imprescindibles per al jovent de tots els temps”. De fet, continua explicant Montesinos, “la recomanació que els adolescents llegeixin aquests llibres és d’Oscar Wilde”. Ara bé, curiosament, l’escriptor Jorge Luis Borges recomanava llegir els contes de Wilde per aprendre anglès. “El cas és que els adolescents haurien de llegir el millor de la literatura de la història, sense prejudicis ni temors”, afirma Montesinos. A més, “tenim a l’abast un munt de textos adaptats per facilitar la lectura dels clàssics, cosa que és magnífica per introduir els joves en la gran literatura”.
Els llibres que els joves de tots els temps haurien de llegir
Segons l’escriptor Toni Montesinos
- Tota l’obra d’Arthur Conan Doyle, autor de la saga de Sherlock Holmes.
- Els llibres de Mark Twain, amb títols com Un ianqui a la cort del rei Artús, El príncep i el captaire, Les aventures de Tom Sawyer i Les aventures de Huckleberry Finn.
- Donetes, de Louisa May Alcott.
- El diari d’Anna Frank.
De la literatura catalana, la catedràtica Gemma Lluch reconeix que El mecanoscrit del segon origen és un dels llibres més llegits, “però perquè es recomana sempre a l’escola”. Una altra qüestió és esbrinar “si els agrada o si paga la pena dedicar un temps de les poques hores que tenen per treballar la literatura durant la formació escolar a la lectura d’aquest llibre”, sosté Lluch.
Per la seva banda, la bloguera Mixa creu que Mercè Rodoreda “segueix interpel·lant els joves amb obres com La plaça del Diamant, Aloma o Mirall trencat, mentre que El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, “continua emocionant encara avui petits i grans”. La jove també coincideix que Manuel de Pedrolo es treballa a les escoles i per això El mecanoscrit acumula edicions, cosa que també passa amb La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó, “amb gairebé un centenar d’edicions, una xifra mai imaginada en la literatura infantil i juvenil”, assenyala la bloguera.
I entre les col·leccions que “encara no han passat a la història” hi ha Les antibarbies, de Mercè Anguera, i Ala de corb, d’Enric Larreula. “Totes dues transmeten valors preciosos, des de l’amistat fins a la tolerància, i alhora són d’allò més divertides”, conclou Mixa.
Raimon Portell: “Si els joves llegeixen (i ho entenen), seran més crítics amb l’entorn”
Camins d’aigua (la segona entrega de la trilogia La llum d’Artús, publicada a Barcanova) és l’obra amb què l’escriptor Raimon Portell (a la fotografia) va aconseguir el 2019 el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil.
¿Hi ha cap fórmula que asseguri que en l’adolescència els joves llegeixin?
Puc dir la meva, que és recomanar que els pares llegeixin amb els fills des de petits. Quan són molt petits poden començar amb els àlbums il·lustrats, després amb els contes clàssics, i a poc a poc que vagin triant junts els llibres que voldran llegir als vespres. I a les llibreries i a les biblioteques en trobaran un munt, siguin quines siguin les temàtiques que els interessin. Bé, i cal dir que des de les escoles també s’ha fet molta feina.
¿És una obsessió acadèmica fer que els adolescents llegeixin?
No. La lectura és la base de la transmissió del coneixement. Si llegeixen i entenen el que llegeixen, seran més crítics amb l’entorn. A més, adquiriran vocabulari i conceptes que els ajudaran a entendre conceptes complexos i, sobretot, els faran pensar millor perquè podran posar nom al que els passa. Les paraules ens ajuden a construir el pensament i a entendre el món.
L’adolescència és el temps de les grans passions i de vegades pot no anar lligada amb la lectura, que necessita temps, solitud i silenci.
És cert que l’adolescència és el temps de molts altres interessos, com l’amistat, l’amor, el desamor, el sexe... Però la lectura no ha d’anar deslligada de la seva vida. Ha de ser una afició amb la qual s’ho passin bé. Si de petits els agradava el joc simbòlic, quan creixen els ha d’agradar el món de la ficció.
Què representa haver guanyat el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil?
Tenir temps. El premi em dona temps per escriure. Els pròxims dos o tres anys els dedicaré a continuar escrivint. De fet, la trilogia la vaig començar el 2015, quan em vaig quedar a l’atur. Mentre tenia feina havia escrit unes quantes pàgines, però sempre havia de fer un gran esforç quan m’hi tornava a posar. Quedar-me sense feina va ser l’impuls per reprendre el fil de manera continuada. I tot plegat havia començat amb un conte que explicava a les meves filles quan eren petites.
Què recomanaries als joves que vulguin escriure ficció?
Han de crear un món que sigui versemblant, en què els personatges puguin avançar. I sobretot que llegeixin i escriguin el que vulguin, perquè hem d’acceptar que hi ha joves que tenen interessos que no són els clàssics ni els acadèmics.