A Blackie Little aposten per l'àlbum il·lustrat i per la literatura infantil
LAURA PINYOL

Històries que s’amaguen rere cada conte

A Blackie Little aposten per l'àlbum il·lustrat i per la literatura infantil / PERE TORDERA

Quin criteri fem servir per triar un conte? Quines intuïcions i quins criteris hi ha entre els autors i els editors en el procés d’edició?

L’àlbum il·lustrat viu un boom. I amb aquest boom que ha posat en valor un producte tan extraordinari com aquest -obrir un àlbum il·lustrat és com descobrir un tresor-, l’oferta també ha crescut exponencialment. A casa nostra hi ha nombroses editorials amb col·leccions plenes de novetats. I, de retruc, la literatura infantil i juvenil, la que busca els primers lectors, també se’n beneficia. Perquè, al final, el que fa lectors no és la insistència de pares, mares o mestres -o no només-, sinó l’accés als llibres, poder tocar-los, mirar-los i deixar-s’hi atrapar.

Albert Asensio és un dels il·lustradors catalans de més prestigi. Ha il·lustrat llibres infantils, cobertes editorials, suplements de premsa i és el flamant premi Llibreter al millor àlbum il·lustrat per 'El banc blau'. Editat per Babulinka Books, ha sigut el seu primer llibre com a il·lustrador i autor. Ell mateix admet que aquesta experiència d’èxit ha seguit un “procés molt excepcional”, perquè ha tingut “carta blanca” per part de l’editorial. La història passa al voltant d’un banc de color blau, inspirat en el Central Park de Nova York, on uns s’enamoren, d’altres fan amistat i altres personatges s’acomiaden per sempre. L’únic que continua igual, impertorbable, és el banc.

L’Albert va començar a pensar aquesta història durant una temporada que va passar a la ciutat, amb la tan mala fortuna de trencar-se el peu. La mobilitat reduïda no li permetia passejar gaire i va decidir passar moltes hores al parc. Allà la vida fluïa pel seu davant. I va anar madurant la idea des d’aquell 2011 fins al 2014, que és quan va ensenyar un primer esborrany del text a Mar Gonzàlez, l’editora. “És precisament així com no es fa”, precisa Asensio. Però la idea li va encantar, a la Mar, que va deixar que acabés els seus compromisos previs abans d’insistir-hi. El 2016 li va trucar: “Què, el fem o no?” I li va donar ales. L’Albert va definir tots els animalons que farien de fil conductor de la història, va fer un primer storyboard per veure “com funcionava la narrativa gràfica” i s’hi va posar, conscient que era un treball “fora del convencional, amb total llibertat”. En aquest cas, treballar conjuntament narrativa i esbossos va ser una experiència nova amb un resultat excepcional, com va reconèixer el Gremi de Llibreters.

BAULES D’UNA CADENA

Però, molt sovint, els àlbums il·lustrats i els llibres infantils tenen autors i il·lustradors que funcionen com un tàndem, i qui fa que aquest binomi casi són els editors. A vegades guiats per la intuïció, a vegades per suggeriments del mateix autor o el seu entorn. Així va passar, per exemple, amb 'Les aventures d’en Nao, el nen llenguado', un llibre escrit per Raül Romeva, que va demanar a l’editor de La Galera, David Monserrat, si el podria il·lustrar Asensio. Asensio va acceptar l’encàrrec i encara recorda la “molta documentació sobre el fons marí” que va haver de buscar.

“Cada llibre és diferent”, afirma Mar Gonzàlez, editora de Babulinka Books. Quan la narrativa és el que arriba primer, la feina consisteix a travar bé el text i, després, buscar l’il·lustrador. En aquesta decisió, Gonzàlez admet que hi ha una part molt important “d’intuïció personal”. Quan li va caure a les mans l’original en Word de 'Duna', de Muriel Villanueva -un dietari d’una nena durant un estiu-, va pensar que calia un il·lustrador que donés “un aire molt fresc” però que alhora hi “aportés un to oníric”. La seva proposta va ser Ferran Orta. Va presentar l’estil a l’autora i després va deixar que l’il·lustrador treballés sense interferències perquè no es contaminés: “L’autor moltes vegades té els seus personatges al cap, en canvi l’il·lustrador els veu per primer cop i hi aporta la seva visió. Això sempre suma”.

“L’autor moltes vegades té els seus personatges al cap, en canvi l’il·lustrador els veu per primer cop i hi aporta la seva visió. Això sempre suma”

Mar González - editora Babulinka Books

El mateix va passar amb 'La gota del cirerer' de Mario Satz, que ella va creure que havia d’il·lustrar Albert Arrayàs, amb un repte especial perquè l’edició incorpora dos textos paral·lels, un per a petits lectors i l’altre per a majors de nou anys, “ideal per llegir entre germans grans i petits o en projectes de padrins d’escola”. Aquesta condició necessitava un il·lustrador que funcionés amb els dos textos. La col·laboració amb Arrayàs va ser tan bona que ha donat pas a un projecte integral del mateix autor amb una història que apunta ser un èxit absolut d’aquest Sant Jordi: 'L’enigma de Vilagallina'.

QUAN ENTREN PELS ULLS

També pot passar que tafanegis per una llibreria i t’enamoris d’un àlbum a primera vista. Això li va passar a Patric de San Pedro, l’editor de Takatuka - L’Illa dels Llibres. Era en una llibreria de Basilea (Suïssa) on va trobar l’edició en alemany de 'El dia que la Saïda va arribar', de Susana Gómez Redondo i il·lustrat per Sonja Wimmer, quan va topar amb 'L’elafantó tafaner', un àlbum molt bonic de Loes Riphagen. La fascinació va ser tan immediata que va buscar contractar els drets per traduir-lo al català. Un procés molt diferent del llibre “de la Saïda, de qui van conèixer el text i després van buscar la il·lustradora”, amb un resultat que ha captivat un públic molt nombrós i que ja porta vuit edicions.

En una editorial petita com Takatuka -“Només editem dotze novetats cada any”- la feina és “decidir per què això i no un altra cosa, i això vol dir descartar”. En alguns casos els llibres que es publiquen també són per contacte directe amb agències editorials, com els celebrats dos volums de les aventures del Calvin - 'En Calvin no sap volar' i 'Calvin, vés amb compte!' de Jennifer Berne i Keith Bendis-. En altres ocasions el que mana és la capacitat de fer llibres diferents que destaquin dins del mercat. Podria ser el cas de 'Podries', que recull el poema de Joan Raspall amb il·lustracions d’Ignasi Blanch, un àlbum que coincidia amb la crisi de refugiats a Europa i servia per parlar d’aquesta catàstrofe amb els infants. Decidir l’il·lustrador va ser un encert del mateix editor. Un olfacte que també ha fet casar Susanna Isern i Maria Girón amb 'Nou maneres de no trepitjar un bassal'. “Vam presentar la il·lustradora a l’autora, que va fer una proposta de com repartir els textos en un storyboard i després va fer el seu propi recorregut”, explica.

LA MEVA BIBLIOTECA

L’editora de Blackie Books, Alice Incontrado, dirigeix les col·leccions del segell infantil amb dues línies molt clares: l’àlbum il·lustrat i la literatura infantil, adreçada a infants d’entre 7 i 12 anys. Una de les novetats que més els enorgulleix és l’edició dels clàssics de William Steig -una nova col·lecció que neix amb la intenció d’ajudar a crear una petita biblioteca per a primers lectors- o de Taro Gomi. “Fer destacar un àlbum és difícil, perquè hi ha molta publicació”, reconeix Incontrado. Per tant, part de la identitat de cada editorial és diferenciar-se amb productes molt propis. A Blackie Little ho aconsegueixen amb l’edició de col·leccions com 'La casa dels ratolins' o amb la reedició de 'Babar'. Totes les històries, el clàssic de Jean de Brunhoff que va suposar un important esforç de recuperació, “tant per la traducció de nou de tots els llibres com la recuperació dels dibuixos originals, alguns d’inèdits. Una feina increïble com a editora”.

Un dels segells d’identitat innegables de Blackie també és que són els editors de Marta Altés, una il·lustradora catalana instal·lada des de fa anys a Londres, on ha fet la seva carrera professional. Incontrado no només ha publicat les traduccions en català i castellà d’èxits d’Altés com 'Petita a la jungla', 'Canviem de casa' i 'El meu avi'. La relació entre Altés i Incontrado depassa els propis àlbums i és una de les il·lustradores de capçalera “perquè, a part d’il·lustradora, la Marta és una excel·lent dissenyadora”.

El procés creatiu és diferent en cada llibre i alguns són molt llargs

Altés, que treballa principalment amb l’editorial Macmillan UK, explica la manera com acostuma a crear: “Presento a l’editora diverses idees i personatges i pensem quines tenen més possibilitats. Normalment en treballo un parell; m’és molt més fàcil, així si em quedo estancada passo a l’altra”. Destaca que és “un treball en equip” que la fa estar en contacte constantment amb “la directora d’art i l’editora” durant el procés d’un àlbum, que passa per les fases de “personatges i històries, storyboards, imatges en blanc i negre tipus esbossos i, finalment, arts finals”. El procés creatiu, doncs, és diferent en cada llibre i “alguns són molt llargs”. Altés també confessa que li agrada molt il·lustrar textos que no són propis perquè és “una gran oportunitat de col·laborar i conèixer històries i personatges que mai hauríem imaginat”; un procés “completament diferent”.

Sigui com sigui que arribin aquests magnífics llibres dels originals als estudis d’autors, a les taules dels editors, als taulells d’una llibreria o a les lleixes de qualsevol casa, el camí que recorre un àlbum o un llibre il·lustrat té moltes facetes.