Criatures  /  Lectura 28/01/2022

30 anys del Premi Edebé de literatura infantil i juvenil

Un esdeveniment anual que reuneix les obres de més qualitat literària per a infants i joves

4 min
Alguns dels títols guardonats en aquests 30 anys

Aquesta mateixa setmana s'han conegut els guanyadors d'un dels premis literaris de referència pel que fa a llibres pensats per al públic infantil i juvenil, els Premis Edebé, que enguany celebren els seus 30 anys d'història. 30 anys de bona literatura, d’històries diverses, de descoberta d’autors novells o de consagració d’autors ja consolidats. Mónica Rodríguez (Oviedo, 1969), amb la novel·la Rey, i Pedro Ramos (Madrid, 1973), amb la novel·la Un ewok en el jardín, han passat a engreixar la llista de premiats amb aquest guardó, gràcies a dues novel·les que commouen per la dura i crua realitat que presenten, amb paraules i silencis que conviden a no claudicar i a continuar lluitant.

“Fa exactament trenta anys va sorgir la idea de crear una línia de lectures i autors de qualitat –explica Reina Duarte, editora del premi i del segell–. Volíem estimular els escriptors del nostre país a potenciar el seu talent, i amb un estímul econòmic important. Els originals podrien ser escrits en català, castellà, gallec i euskera. El que es premiaria seria l'originalitat i la qualitat literària. Sempre vam tenir clar que la bona literatura és la millor eina per arribar als nens i als joves”.

Reina Duarte és l'editora dels llibres premiats per Edebé

Durant aquests 30 anys, s’han premiat novel·les de diferents gèneres i autors que també han obtingut el reconeixement extern tant del públic com d’altres jurats: premis dels lectors, premis institucionals i ni més ni menys que tres Premios Nacionales de literatura infantil i juvenil, atorgats pel ministeri de Cultura. “Sempre recordaré el primer any, quan va guanyar el jove i desconegut Carlos Ruiz Zafón amb El príncipe de la niebla –apunta Duarte–. Un altre autor de qui tinc un gran record és Cesar Mallorquí, que l’ha guanyat quatre vegades (una d’elles amb La isla de Bowen, que va escriure mentre patia una malaltia que va aconseguir superar). Un altre moment àlgid va ser quan vam donar el premi a Maite Carranza per Paraules emmetzinades, que tractava sobre els abusos sexuals a menors. Amb aquesta història ens la vam jugar, hi vam apostar fort. Després es va traduir a 16 llengües i l’autora es va convertir en Premio Nacional de Cultura”.

Honestedat, valentia i qualitat

Segons Reina Duarte, el Premi Edebé s’associa a tres conceptes clau que el fan distingible i marquen un segell propi. “El primer és l'honestedat; té un jurat extern i professional, aliè a interessos subjectius. El segon és l’atreviment; és un premi valent i avantguardista. I el tercer, la qualitat literària; per damunt de tot, volem bones històries”.

Una de les autores guanyadores de l’Edebé és l’escriptora Care Santos, que compta amb una llarga trajectòria tant pel que fa a la literatura infantil i juvenil com pel que fa a la literatura d’adults. "Jo tinc la sort d’haver guanyat el Premi Edebé dues vegades. Una amb Laluna.com i una segona amb Mentida. Es tracta d’un premi molt prestigiós, on els autors són molt ben cuidats, i també es cuiden molt les edicions de les novel·les. Al darrere hi ha un equip editorial potent i una editora de qualitat, que cuida el que publica i que sap perfectament on va. Guanyar l’Edebé ha estat una experiència molt positiva".

Care Santos ha guanyat el Premi Edebé en dues ocasions

De Mentida, Santos n'ha venut més de 300.000 exemplars i ha obtingut un gran reconeixement i prestigi. "Mentida ha estat un èxit editorial que no m’esperava i per al qual, segurament, no estava preparada. M’ha comportat molts lectors, moltes reedicions, traduccions a altres idiomes... ha estat un esclat de felicitat. És una novel·la de la qual em passo tot el dia parlant, m’acapara, m’ha donat molt reconeixement. Penso que, probablement, si no hagués existit aquesta novel·la, no m’haurien donat el premi Cervantes Chico (2020), que és un premi a la trajectòria i del qual em sento molt orgullosa".

A part d’escriptora, Care Santos des de fa uns anys també forma part del jurat del Premi Edebé. “Es tracta d’un jurat permanent, on hi ha un ambient molt agradable, de certa camaraderia. Les cinc o sis novel·les que arriben a la final acostumen a ser obres de gran qualitat. Per a l’editorial aquest premi és la nineta dels seus ulls i tots sentim que l’hem de cuidar molt. Hi ha llibertat absoluta i el criteri que pesa és la qualitat literària, no pas altres criteris com ara els pedagògics. L’any passat mateix va guanyar una novel·la de Pablo Gutiérrez on s’explica com un grup de nanos munten un Cyrano de Bergerac a l’institut per pujar nota. La novel·la parla de la vida, de la integració en els grups, de l’amistat, de l’amor... una història deliciosa que va en contra de totes les modes”.

Paraules com atreviment, anar a contra-corrent, originalitat o qualitat literària seran els segells indiscutibles de la casa. Perquè com diu Reina Duarte: “El que nosaltres volem és publicar bones històries. Sempre hem tingut clar que la bona literatura és la millor eina per arribar als nens i joves. I això és el que seguirem fent”. Doncs endavant, Edebé. Continueu brindant-nos bones històries. I per 30 anys més!

Els guardonats del 2022

Rey, inspirada en un fet real, és un viatge al fons de l’ànima humana que ens proposa Mónica Rodríguez en l’intent d’entendre com pot sentir-se un nen que ha de sobreviure entre una bandada de gossos de carrer, enmig dels quals troba competència i amor. Una història plena de poesia, per mitjà de paisatges nevats i boscos frondosos, que indaga en com un nen s’enfronta a l’abandonament, al maltractament o a la solitud, i sobretot a les bèsties..., siguin animals o humanes.

Amb Un ewok en el jardín, Pedro Ramos, mitjançant un estil directe i concís, aborda els obscurs estats d’ànim, les característiques de la depressió i el suïcidi, aquesta plaga que s’estén en la nostra societat entre joves que semblen tenir-ho tot, però que senten que no són res. Un ewok en el jardín és el recordatori que, malgrat els sabotatges de la ment, que en algun moment ens castiga a tots amb la culpa, la tristesa, l’autocàstig i fins i tot amb la idea de treure’ns la vida, sempre hi ha una sortida, una mà amiga, algú amb qui poder parlar... Sempre hi ha alguna cosa per afegir a la llista de motius per continuar vivint.

stats