A l’aire lliure, més natura, més salut

Un estudi fet a escala europea amb el nom de Phenotype assegura que com més contacte amb la natura (verda i blava), més salut (autopercebuda). La investigació ha començat a revelar conclusions malgrat que encara està oberta i no finalitzarà fins al desembre.

Al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), el centre d’investigació de Barcelona impulsor de l’estudi, la investigadora en formació Margarita Triguero apunta els possibles motius que podrien associar natura i salut, i que justament són els que ella està treballant en el seu doctorat. En aquest sentit, fixa 4 punts elementals: 1) si ets a prop de la natura, surts més a caminar i a córrer, 2) tens més contactes socials, i la socialització beneficia la salut, 3) redueixes el nivell d’estrès, circumstància que la natura mateixa facilita, 4) estàs menys exposat a contaminants ambientals (aire i sorolls).

Percepció pròpia

A Catalunya, el CREAL va poder partir de les dades de població entrevistada entre els anys 2010 i 2012 com a part de l’Enquesta de Salut. Les dades recollien la percepció que els entrevistats tenien de la pròpia salut i indicadors relatius a la salut mental, com ara depressions, ansietat, visites a psicòlegs o psiquiatres, medicació, l’activitat física i el suport social. “Nosaltres hi vam tenir accés, i les vam geolocalitzar per fer-ne anàlisis específiques a partir de les diferents respostes”, continua Triguero. I va ser llavors quan es van adonar que la població que viu prop d’espais verds responia que té millor salut física autopercebuda, amb afirmacions independents del gènere i les condicions socials i econòmiques dels entrevistats.

Per a l’estudi Phenotype, el CREAL va fer també unes altres enquestes, concretament a 30 persones que tenien d’entrada una salut ambiental pobra. Les van portar a diferents espais de la ciutat de Barcelona: a l’Eixample, a Collserola i a la platja. “Allà els mesuràvem paràmetres físics, com ara el ritme cardíac, la pressió sanguínia i també l’estat anímic”. A Collserola, en un entorn ple de natura, tots milloraven. Així doncs, les conclusions són contundents, segons l’estudi europeu.

Per aquest motiu, el coordinador de la investigació, i també professor i investigador al CREAL, Mark Nieuwenhuijsen, recomana a les famílies que portin les criatures als parcs amb zones verdes si viuen en ciutats, com explicava en una entrevista publicada a la revista digital Inspira, de la Fundació Roger Torné.

Relació necessària

Per la seva banda, la psicòloga clínica i educativa Mercè Conangla, coautora del concepte ecologia emocional, afirma que les persones, des de petites, necessiten la relació amb la natura per desenvolupar-se. Una necessitat coneguda però avui poc satisfeta en molts indrets, per la qual cosa ja és coneguda la síndrome de la privació de la natura, per la falta de contacte amb els espais naturals, com ella mateixa explica en els continguts del màster en ecologia emocional que codirigeix i que ja ha arribat a la sisena edició (www.ecologiaemocional.org/ca/ecologia-emocional).

Al Japó, “dins de les teràpies que entren al seu equivalent de la seguretat social, hi ha pacients a qui es recomana el contacte amb la natura per millorar”. Així que una recepta poden ser passejades pel bosc, per exemple.

Si les criatures hi tenen contacte des de petits, també coneixeran de prop el món natural i, per tant, el respectaran, perquè s’aprèn a respectar el que es coneix. “Un nen que ha tingut contacte amb la natura des de sempre no trencarà branques d’arbres, per exemple”.

D’aquí, doncs, el concepte d’ecologia emocional, que relaciona el món exterior amb l’interior. I que les quatre R famoses de l’ecologia -reutilitzar, reciclar, reparar i reduir- també tinguin relació amb el món interior, segons sosté Conangla. “Hem d’aprendre a reciclar les capacitats que podem tenir arraconades, reutilitzar aprenentatges, reparar ferides emocionals i reduir els tòxics emocionals”. Només així el món exterior serà millor, perquè serà resultat del nostre món interior.

Aquestes relacions i paral·lelismes són el que es treballen al màster però també en els llibres infantils, publicats per l’editorial Parramon, titulats Exploradors emocionals.