La voluntat, motor de la persona

La voluntat és una facultat de la persona de vital importància per al seu creixement. En la voluntat entra en joc la llibertat, la responsabilitat i l'actitud de renúncia de cada persona per fer allò que ha de fer a cada moment i no el que li és més fàcil o més còmode.la voluntat és com el motor de la persona, la potència que l'empeny a fer o no una cosa i allò que li dona la motivació per afrontar-la o rebutjar-la

També es diu que la voluntat és com un hàbit, en el sentit que es pot incrementar o reforçar amb la repetició, és a dir, que es pot educar i millorar. Amb voluntat, ens podem reconèixer en els nostres criteris, en les nostres converses i en les nostres decisions; serem capaços d'aconseguir els nostres propòsits i de fer realitat els nostres projectes. Sense voluntat, ens deixaríem arrossegar per la influència de grups, per les modes, per les corrents d'opinió, etc., amb el perill de caure en el desencís, el fracàs i en una trista resignació.

Sense voluntat no hi ha llibertat personal

Sense voluntat no hi ha llibertat personal

La veritable educació és la que es fonamenta en la voluntat, perquè només podem ser responsables dels actes que acceptem lliurement. Viure passivament l'estil de vida i les ensenyances de la nostra família, de l'escola o de la gent amb qui ens relacionem no comporta cap acte lliure si no passa pel filtre del criteri i la decisió personal. D’altra manera, ens arriscaríem a no madurar ni créixer d'acord amb l'edat i de no ser capaços d'assumir responsabilitats.

A aquest procés no s'hi arriba automàticament ni depèn només dels altres. Els pares i els educadors ens donen pautes, orientacions i criteris que són, sens dubte, molt útils per a la construcció de la nostra personalitat. Malgrat això, a mesura que anem creixent i prenem consciència de nosaltres mateixos, de les persones i les coses, hem d'aprendre a contrastar i canalitzar tota aquesta informació d'acord amb el nostre projecte de vida. Tan perillós és no fer cas a ningú com creure-s’ho tot sense més. No vivim sols i la història no s'ha iniciat amb nosaltres; formem part d'una cadena en la qual totes les baules formen el conjunt i el reforcen.

L’educació per a la voluntat no es pot aconseguir com si fos el resultat d'una programació, sinó que necessita la intervenció i implicació de la persona en tot el procés de formació.

Amb voluntat som capaços de gairebé tot

Sense voluntat moltes persones s'han quedat en simples projectes, s'havien proposat qui sap què i no han sigut capaces d'aconseguir res. ¿És que no eren prou intel·ligents? ¿És que no tenien mitjans suficients? ¿És que ningú no els va ajudar?... Naturalment, hi haurà casos de tot tipus, però en moltes ocasions el que ha faltat ha sigut la voluntat, la decisió continuada i insistent en la realització d'un projecte. Ho confirma el fet que molts joves que amb una capacitat discreta, amb mitjans limitats o procedents d'ambients culturalment pobres, superant tots els inconvenients, han aconseguit sobresortir i realitzar el seu projecte de vida. La resposta sempre és la mateixa: amb voluntat es multiplica el que tenim, però sense voluntat sovint es perden totes les possibilitats. És ben cert que aconsegueix més qui vol que qui pot.

Després d'una decisió raonada, proporcionada i lliure, la nostra voluntat requereix de la constància. Tots estaríem disposats a realitzar un acte heroic en un moment determinat, però hem de pensar que l'heroïcitat que se'ns demana és la de cada dia: no defallir davant les dificultats, sostenir i alimentar la motivació necessària per no caure en el descoratjament o en la rutina, i descobrir nous al·licients per seguir avançant malgrat tot. Això és el que és difícil, tan difícil com necessari.

L’experiència ens diu que és necessari alimentar les nostres decisions amb una il·lusió renovada, voler destacar-se amb el propi projecte de vida i no conformar-se en fer les coses a mitges. Tot això ajudarà a superar-nos i a buscar nous reptes amb decisions concretes.

A més, cal adonar-se que el nostre esforç es limita únicament a un dia, a una sola hora o a un sol moment. Saber fraccionar d'aquesta manera el treball que s'ha de fer o bé un projecte a llarg termini ajuda a viure satisfet amb el que anem fent. En el dia a dia constatem que és amb aquests moments continuats, treballats amb constància, com s'aconsegueixen reptes importants.

És cert que un projecte tan ambiciós com és la nostra vida no s'aconsegueix en un dia, però també és cert que sense l’esforç continuat de cada dia no s'aconsegueix mai. I el fet que puguem aprendre i assumir coses noves diàriament és el que estimula i dona sentit a la nostra vida.

Potser una versió dosificada i gradual d’aquesta reflexió, segons l’edat dels nostres fills i alumnes, els podria ser útil o, si més no, un punt de partida per començar-ne a parlar.

Jesús Blanquet és pedagog

Per saber-ne més:

'Créixer en valors'. Jesús Blanquet

Editorial Paulinas