E. ESCOLÁN

Els reptes de la infermeria pediàtrica

Les cures, l’educació per a la salut i la promoció del benestar de nens i adolescents constitueixen part de les seves funcions

Els reptes de la infermeria pediàtrica / V.P. FRANCESC MELCIÓN Zoom

Tot i tenir uns índexs de reputació i reconeixement de vegades més bons i de vegades no tant al llarg de la història, l’any 2005 la infermeria pediàtrica finalment recuperava la seva identitat dins el Sistema Nacional de Salut amb la publicació d’un reial decret que l’establia com a especialitat, al mateix nivell que la de la salut mental, la geriàtrica, la del treball, l’obstetricoginecològica, la de cures medicoquirúrgiques o la familiar i comunitària. Cinc anys després, com recorda Susana Morgade, infermera pediàtrica, es va aprovar el programa formatiu de l’especialitat, que consta d’una residència de dos anys en una unitat formativa acreditada.

VERSATILITAT I COMUNICACIÓ

Les funcions actuals de la infermeria pediàtrica són promocionar, prevenir i vetllar per la salut de tots els nens i adolescents, així com treballar per restablir la salut dels que ja han emmalaltit. Per a Morgade, membre també de la vocalia d’infermeria pediàtrica del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), “el col·lectiu treballa en col·laboració amb altres professionals, com pediatres i treballadors socials, i té unes competències pròpies que desenvolupa de manera autònoma per donar la millor atenció a l’infant, l’adolescent i la seva família”. Unes competències, afegeix, “que van de la valoració integral de les seves necessitats en relació al benestar a la planificació de cures fins a l’educació per a la salut, el suport emocional i l’acompanyament”. Tot, destaca, “amb l’objectiu de promoure estils de vida saludables i ajudar-los a afrontar millor els canvis en l’estat de salut”.

Durant els primers anys de vida, infermers i infermeres pediàtriques s’encarreguen de vigilar de prop l’estat de salut dels infants i a la consulta fan tàndem no només amb el pediatre, sinó també amb pares i mares. Una tasca que implica haver de desplegar un ampli ventall d’habilitats. “La infermera pediàtrica és una professional amb molta adaptabilitat; dona resposta a diversos models familiars, amb idees de criança i culturals diferents”, afirma Morgade. També s’adapta a les necessitats d’una persona en constant evolució, ja que no demana el mateix un infant de dos anys que un de vuit o un adolescent. Per això, apunta Morgade, “les capacitats comunicatives de la infermera pediàtrica són claus, ja que ha de saber acostar-se a cada usuari des de l’evolució que presenta”. “L’empatia i l’assertivitat que ha de mostrar per arribar a connectar i establir la suficient confiança per poder treballar amb infants i famílies també són fonamentals”, continua.

Treballen amb l’objectiu de promoure estils de vida saludables

AGENT DE SALUT

Conèixer de prop les necessitats que presenta qualsevol nen, sa o malalt, en cadascuna de les seves etapes evolutives també fa que la infermeria pediàtrica sigui una figura cabdal a l’hora de difondre hàbits de vida saludables en la comunitat, ja sigui a l’entorn dels centres d’atenció primària com als hospitals o a l’escola. Per a Morgade, l’educació per a la salut és un punt fort de l’especialitat, “en tant que la infermera pediàtrica té els coneixements i habilitats per adaptar la informació a les diferents etapes evolutives del nen i facilitar la seva participació en el procés d’aprenentatge, integrant-hi la família”.

Les capacitats comunicatives de la infermera pediàtrica són claus, ja que ha de saber acostar-se a cada usuari des de l’evolució que presenta

Tal com diu Morgade, més enllà de l’entorn hospitalari i escolar, la infermeria pediàtrica pot liderar projectes “en el vessant comunitari, treballant en col·laboració amb entitats veïnals o de barri, directament amb la població; en la direcció i gestió de recursos sanitaris en àmbits de direcció de centres sanitaris o polítiques sanitàries, i en projectes relacionats amb la docència, investigació i innovació en l’atenció a l’infant”. Tot això, sense oblidar “el creixent exercici de la infermera pediàtrica en el qual desenvolupa projectes propis per donar atenció de forma autònoma als nadons, els infants, els adolescents i les seves famílies”.

INFERMERA ESCOLAR

L’abril passat, en el marc del II Congrés d’Infermeria i Salut Escolar de Catalunya, l’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar reconeixia la trajectòria de Vanessa Pedró, infermera pediàtrica de la vall del Ges. Pedró explica com, en totes les activitats que una infermera du en el marc escolar, l’objectiu és “incidir en les diverses edats escolars per aconseguir el manteniment d’uns bons hàbits de salut”, una fita que pot assolir-se “introduint la figura d’una infermera en l’ambient escolar, que observi i tingui a prop la població amb què treballa i que pugui coordinar-se amb els diversos nivells assistencials i de l’escola”.

Les tres grans dimensions en què Pedró emmarca les competències de la infermera escolar són la funció assistencial, l’educació i promoció de la salut (EPS) i la capacitat d’incidir en l’esfera social. Per aconseguir-ho, cal que aquesta figura treballi en xarxa juntament amb l’equip escolar, les famílies i la resta de la comunitat. “La infermera escolar sempre treballa en xarxa perquè coneix els recursos i els gestiona dins i fora de l’escola”, destaca Pedró, per a qui “la xarxa és la comunicació entre els professionals, l’activació correcta dels protocols d’actuació i la suma de tots els actius, ja siguin serveis socials, infermeres pediàtriques, professors, pares, etc.”

Per a Pedró, la implantació del servei d’infermeria a les escoles durant l’horari lectiu té com a finalitat “modificar i condicionar les pautes de comportament en les conductes de la població infantil i adolescent, en tant que actua en la prevenció de qualsevol addicció, assetjament, abús de TIC, obesitat, trastorns alimentaris, salut sexual, etc.” Assegura que aquesta figura “genera un benefici social i un estalvi econòmic en el sistema de salut, ja que soluciona els problemes de salut de l’infant o adolescent in situ ”. Una funció que també “ajuda a empoderar els nois en matèria d’EPS perquè quan siguin adults sàpiguen com gestionar el seu estat de salut”.