MAR DOMÈNECH

Com prevenir les dislàlies funcionals

La dislàlia és la dificultat permanent o transitòria per pronunciar correctament certs fonemes, causada per una malformació o lesió de l’aparell exterior de la parla

Com prevenir les dislàlies funcionals Zoom

En Jaume té quatre anys i fa P3. És un xerraire però pateix una de les dislàlies orgàniques més comunes: té el fre de la llengua curt. Una disglòssia lingual que no li permet articular correctament els fonemes r i l. Els seus pares de seguida que ho van notar ho van comentar a la pediatra, que els va aconsellar una senzilla operació quirúrgica, però abans els va derivar al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de la zona. Als pares d’en Jaume no els feia gaire gràcia que el seu fill passés pel quiròfan, per això aquesta opció els va semblar la millor. Des d’aleshores, un dimecres al mes la mare té permís per sortir abans de la feina i acompanyar el nen a la logopeda. A casa ha començat a practicar amb exercicis per estirar el fre lingual i articular bé els sons, com si fos un joc sense presses, perquè no agafi vergonyes ni complexos. A poc a poc, en Jaume va millorant i probablement no haurà de ser operat.

Quan un infant es menja sons, els substitueix, els altera o els canvia de lloc dins la paraula parlem de dislàlies.N’hi ha de molts tipus, i algunes es poden prevenir abans de detectar-les quan els nens comencen a parlar. D’una banda trobem les evolutives, que formen part del procés normal d’adquisició del llenguatge i tenen a veure amb el procés maduratiu de l’infant. Les audiogèniques, en canvi, es donen a causa d’una deficiència auditiva; per tant, en no sentir-hi bé, el nen no articula correctament i confon fonemes que tenen alguna semblança. Les orgàniques engloben les patologies del sistema nerviós central o malformacions anatòmiques en els òrgans que intervenen en la pronúncia, fent que l’articulació no sigui l’adequada, com és el cas d’en Jaume. Per acabar, un cop descartades totes les anteriors, trobem les funcionals, que són les que es poden prevenir; són aquelles dislàlies que es produeixen per un defecte en el desenvolupament de l’articulació del llenguatge per un mal funcionament dels òrgans fonoarticulatoris implicats.

UNA BONA PREVENCIÓ

Tot ésser humà està programat genèticament per al llenguatge oral i per comunicar-se amb els altres. Però és cert que cal que es donin totes les condicions. Núria Plava Valero, psicòloga i logopeda, ens indica quines són i què podem fer per afavorir-les i potenciar-les: “És important que els òrgans implicats en l’articulació estiguin ben preparats per produir els sons. Però també és imprescindible que el nen vagi adquirint la capacitat d’escolta, per poder percebre i discriminar els sons de la parla i adquirir consciència fonològica, que més endavant afavorirà l’adquisició de la lectoescriptura”.

Hi ha una sèrie d’hàbits que si es tenen en compte des que són nadons permetran prevenir les dislàlies funcionals. Perquè els òrgans fonoarticulatoris facin bé la seva funció cal tenir en compte que diferents estudis confirmen que la lactància materna afavoreix que es formi millor la cavitat bucal. També cal limitar l’ús del xumet als dos anys i evitar que els infants facin la pipa per prevenir malformacions del paladar i les dents. Tan aviat com ho recomani el pediatre, cal introduir els aliments sòlids, ja que així s’estimula la masticació i una correcta deglució, de manera que la musculatura de la boca i la mateixa llengua puguin participar correctament en l’articulació dels sons. També s’aconsella que tan aviat com es pugui les criatures comencin a beure en un got.

Hi ha una sèrie d’hàbits que si es tenen en compte des que són nadons permetran prevenir les dislàlies funcionals

Si parlem de com potenciar la comunicació i la capacitat d’escolta, els logopedes aconsellen als pares parlar al nen de manera clara i precisa, i sobretot no potenciar o imitar la parla defectuosa. Per crear vincle comunicatiu, és bo que els pares parlin als seus fills de ben a prop, perquè els mirin i tinguin actitud d’escolta. És important dedicar temps a parlar i a escoltar creant situacions comunicatives. També es poden explicar contes i, encara que costi entendre’ls, preguntar-los com els ha anat el dia, què han fet, etc.

ESTIMULAR LA PARLA

Per estimular la parla, es poden plantejar una sèrie d’exercicis com si fos un joc entre els pares i les criatures, com ara respirar i bufar, exercitar la llengua, els llavis i les galtes. També va bé reconèixer i imitar sons, o fer onomatopeies com ara els sorolls dels animals, els transports, etc. I a tots els infants els agrada repetir endevinalles i refranys que tinguin paraules amb certs fonemes, o escoltar i cantar cançons.

Cada cop hi ha més detecció precoç i això fa que la intervenció es pugui fer més aviat i millori el pronòstic

Núria Plava Valero afirma que “actualment es detecten més casos d’infants amb dificultats de llenguatge i trastorns del desenvolupament amb poca intenció comunicativa”. “Però a la vegada, cada cop hi ha més detecció precoç i això fa que la intervenció es pugui fer més aviat i millori el pronòstic”, afegeix. Per donar resposta a aquestes dificultats i les consultes que poden tenir els pares, el Servei Català de la Salut compta amb els CDIAP. Però també és molt important la funció del logopeda a les escoles, sobretot a l’etapa d’educació infantil, ja que és qui normalment detecta cada cas i el primer a fer exercicis de prevenció i una intervenció adequada.