Com prevenir i detectar el narcisisme

Vivim en una societat cada vegada més narcisista. El culte a l’ego, a la imatge ('influencers' i 'generació selfie'), al materialisme i a la competitivitat per ser el millor i tenir de tot són els pilars d’un sistema basat en el consumisme. Tant les xarxes socials com els anuncis de la televisió ens bombardegen amb missatges que basen la felicitat en l’èxit i, sobretot, en el fet de creure’ns millors que la resta.

Tot i que en els primers anys de vida una criatura mostra trets narcisistes de manera natural, que li serveixen per evolucionar i sobreviure -reclamar l’atenció constant, atreure les mirades, ser el centre dels pares...-, si no es fa una criança basada en una gestió emocional saludable, amb límits clars ben marcats i sense que els pares perdin l’autoritat, l’infant pot acabar desenvolupant la síndrome del petit tirà. Ho adverteix el doctor en biologia i psicòleg Julio Rodríguez, que acaba de publicar 'Prevenir el narcisismo' (Plataforma Editorial), un llibre guia, molt documentat i pràctic, que ensenya als pares i docents a educar els nens “perquè siguin feliços i no per ser els millors”, tal com explica el mateix psicòleg gallec. “Volem infants que puguin ser feliços sent ells mateixos, que identifiquin els seus sentiments, errors i encerts i s’hagin criat des de l’amor incondicional dels pares, però no des de la submissió. Els adults no podem ser els seus servents”, alerta Rodríguez.

ELS TRETS CARACTERÍSTICS

El psicòleg detalla els principals trets d’identitat d’un narcisista, sigui infant o adult: “Se senten i es creuen superiors a la resta, tot i que no hi hagi una raó objectiva per pensar-ho. Es consideren especials simplement per existir i per això creuen que es mereixen uns drets diferents i un tracte privilegiat. Volen que se’ls satisfacin les exigències ràpidament i sense concessions”. També “tenen fantasies d’èxit o fama desmesurats, o creuen que els espera un destí especial. Expressions com «Estic cridat a fer alguna cosa gran», «Seré famós» o «Seré ric» són molt típiques dels narcisistes, i per això es converteixen en persones totalment dependents de l’atenció i l’admiració dels altres”. També són característiques fonamentals dels narcisistes la falta d’empatia, la manipulació, la mentida i l’explotació o abús del seu entorn -la família directa, els amics, els companys d’estudis- per obtenir un benefici propi.

¿Com evitar que aquella criatura a qui tots li han rigut les gràcies es converteixi en un monstre de l’ego? El psicòleg té clara la recepta: “L’educació cognitivoemocional és bàsica en la construcció de la identitat de l’infant. S’han de posar noms als sentiments i acceptar que fallem i ens equivoquem, que no som perfectes”. “De vegades -continua-, les coses no surten bé i ens hem de frustrar. Però no per això hem de deixar d’esforçar-nos, sinó que hem de seguir estudiant, fent un esport o qualsevol activitat que ens costi. Amb la pràctica s’arriba al mestratge”.

La relació amb el professorat

La psicòloga Pilar González Galvany alerta que hi ha alumnes narcisistes que “estableixen amb el docent una relació d’enfrontament, perquè el professor és un adult que posa límits a la seva omnipotència de creure que ho saben tot. L’adolescent es nega insistentment a acceptar qualsevol límit i crea un ambient de soroll que evita que altres companys puguin seguir la classe”. La seva feina com a professora d’alumnes d’entre 12 i 16 anys en un institut li ha permès detectar alguns patrons de conducta reiterats: “Tenir dificultats d’aprenentatge, no acabar les feines que se’ls encarreguen, mostrar una actitud arrogant cap als professors, considerar que ningú té dret a dir-los el que han de fer i tenir la necessitat de sentir-se admirats constantment, sense admetre els seus defectes i dificultats”. A més, l’experta adverteix que, tot i que sembli un contrasentit, els narcisistes “tenen una autoestima molt baixa, s’infravaloren a ells mateixos i a tot el que poden aprendre, no troben plaer en les experiències d’aprenentatge i senten una insatisfacció real”. Subratlla que, “a causa de la poca autoestima, l’alumne sent una angoixa que es transforma en rebuig cap al que està estudiant que pot derivar en un fracàs escolar”. I afegeix: “Fins i tot, he presenciat episodis claustrofòbics, com voler sortir tan ràpid com fos possible de l’aula. He vist alumnes donant cops de peu a la porta i cridant «no ens deixes sortir abans de classe!»”, lamenta.

Com a adults, recomana que “reconeguem que fallem, que no ho podem aconseguir tot, i que no bolquem els nostres somnis frustrats en els fills (que sigui el millor futbolista o metge, o sigui model, tan guapa que és...)”. El psicòleg adverteix que un infant narcisista, “acostumat a l’hiperelogi i a sentir que tot ho fa bé, pot acabar exigint sense control i demostrant una falta evident d’empatia”. Alerta que si no hi ha límits clars ni es promou la cultura de l’esforç “acabarem tenint nens que s’emprenyen en una festa d’aniversari que no és la seva perquè no són el centre d’atenció; seran infants que no toleren fallar, que menteixen, que abusen dels altres, que només valoren els aspectes superficials de les persones o que poden derivar en adolescents obsessionats per destacar sense que els importin els mitjans per aconseguir-ho”. I amb el temps es convertiran en adults infeliços que no dubten a manipular, explotar i maltractar la resta en benefici propi.

“Són hipersensibles a la crítica i, si les opinions que reben amenacen la idea que tenen de grandiositat, poden experimentar còlera, ira, odi i rancúnia. Evitar el narcisisme és clau per prevenir el 'bullying', el mòbing laboral quan són grans, o qualsevol mena d’assetjament”, matisa Rodríguez. “Quan al narcisista ja no li quedin més recursos, la realitat s’imposi i la seva fantasia es desmunti, tindrà un alt risc de tenir ansietat i depressió. I aquests sentiments són potencialment perillosos, perquè acaba sent una persona emocionalment inestable”, subratlla.

I ELS ADOLESCENTS?

La psicòloga i professora de secundària Pilar González Galvany reconeix que l’adolescència és “una etapa en què entren en conflicte la identitat i l’autoestima dels joves”. En aquesta fase del desenvolupament personal, “un narcisisme patològic porta l’adolescent a una situació en la qual és incapaç d’aprendre”. De fet, destaca, un narcisista “pot crear una imatge d’ell mateix (jo) fusionada amb una imatge del jo ideal i de l’objectiu ideal que no pot atrapar, la qual cosa l’inhibeix i li provoca agressivitat”. Rodríguez posa un exemple entenedor: “Si els pares han criat un nen amb massa afalagaments i hi han projectat els seus deliris de grandesa, amb frases com «Ets el millor jugador de futbol de la classe», «Sense tu, el teu equip està perdut»,«Aquest entrenador no té ni idea del que es fa», etc., el que passa és que aquest nen rep una informació que no s’ajusta a la realitat de la seva persona, hi ha unes expectatives altíssimes que difícilment complirà”. El psicòleg proposa frases descriptives en lloc de tantes hipèrboles: “Avui has fet un bon partit perquè has repartit joc i has corregut molt ràpid”.

González Galvany apunta que “el conflicte entre el món intern de l’adolescent narcisista, el que s’espera d’ell i la societat en què viu el porta a un sentiment de depressió i frustració que l’aboca a tenir un comportament agressiu o abúlic”.

El retrat robot d’un narcisista

Al llibre 'Prevenir el narcisismo' el psicòleg Julio Rodríguez traça un retrat robot d’un nen narcisista. És aquest:

• Menteix per beneficiar-se’n, per culpar els altres, per potenciar la seva figura i cridar l’atenció. I no li importaran les conseqüències de les seves mentides.
• Tarannà exageradament competitiu. “És un senyal d’alarma que els nostres fills vulguin guanyar sempre i a qualsevol preu”.
• Absència de culpa. “Quan li surt alguna cosa malament, no pensa que hagi estat culpa seva. Sempre és dels altres”.
• Sentiment d’infal·libilitat. El nen narcisista sent que mai comet cap error i, si hi ha alguna activitat que faci malament, la menysprearà i intentarà ridiculitzar-la.
• Demanda contínua. Exigeix, molt sovint i de manera molt intensa, que l’atenguin i li satisfacin tots els capricis.