Tribuna Oberta
Cristina Gutiérrez

La canalla torna al carrer

8 motius pels quals és important que els nens surtin al carrer

Els nens miren des de l'exterior / MARC ROVIRA Zoom
Des d'ahir diumenge els més petits poden sortir a passejar, però després de tantes setmanes de confinament han aparegut noves pors en nens i pares. L'allau de dubtes i preguntes que he rebut aquesta setmana m'ha fet adonar de com estan de perduts, de manera que he pensat a escriure aquests recursos per ajudar a superar les pors, i donar arguments i trucs perquè puguin decidir si sortir o no amb tota la informació.

Recullo 8 motius pels quals és important que els nens i les nenes surtin al carrer:
  1. El primer motiu és que la por ens paralitza, és invasiva i contagiosa. Si no l'afrontem es farà cada dia més gran dins nostre i per tant serà més difícil de superar. No traumatitza tenir por, el que pot arribar a traumatitzar és no sentir-se capaç d'afrontar-la. Digues al teu fill: "Saps què? Jo soc més gran que les meves pors i per això surto", i seràs un exemple a seguir.
  2. El segon és que tenim l'oportunitat d'entrenar el que tots els humans tenim per superar la por, que es diu valentia. La valentia no és no tenir por, és tenir-ne i tot i així fer-ho. I no s'ha de confondre amb la temeritat. Sortir al carrer seguint les normes és valentia, sortir sense complir-les és temeritat. Digues al teu fill: "Saps què? Quan ho fas, la por et deixa en pau", i el calmaràs.
  3. El tercer és la confiança que tot anirà bé si seguim les normes. Digue-li: "Malgrat tot, la vida val la pena viure-la" i li donaràs esperança.
  4. El quart és ser conscient que estem vivint un procés. Ara som a la 2a fase. Que la teva família no es quedi enrere! I si dubte, digue-li: "El 93% de les pors que sentim no passaran mai" .
  5. El cinquè és la salut física: aire sense contaminar per als pulmons, llum natural per als ulls, sol per a la pell, recuperar la musculatura mig atrofiada. Digue-li: "¿Juguem a l'aventura de posar-nos en forma caminant ràpid i saltant?"
  6. El sisè és la salut emocional: respirar per sentir-nos lliures, socialitzar saludant les persones que ens trobem, escoltar el so de la natura per connectar amb nosaltres mateixos, passejar per asserenar-nos i tornar a casa amb l'energia renovada. Si et diu "I si ens contagiem?" contesta-li: "I si no? Què et perdràs en nom de la por i fins quan?", i li donaràs perspectiva.
  7. El setè és entrenar l'agraïment i valorar el que abans donàvem per descomptat: l'aire sense contaminar, el cant dels ocells, la primavera florint, caminar sense un altre objectiu que gaudir, somriure a tothom a qui trobis. Digues-li: "Fill, ¿donem les gràcies a l'aire, al vent, als arbres i al cel blau?". I si et pregunta per què, contesta-li: "Pel simple fet de ser aquí".
  8. I el vuitè és que els nens i nenes són els mestres de l'alegria, aquella que els adults hem deixat massa de banda. Així, quan surtin al carrer el gris de la ciutat s'acolorirà amb mil intenses i boniques tonalitats. I al tornar a casa digue-li: "Gràcies per ser el meu mestre d'alegria". Fent-lo conscient d'això, ho serà encara més.

Cristina Gutiérrez Lestón és educadora emocional i directora de La Granja