Com es pot millorar les dificultats d’atenció

L’atenció és un procés cognitiu que permet centrar-te i focalitzar la visió i la ment selectivament en un determinat estímul d’entre tots els que incideixen en els òrgans dels sentits en un cert lapse de temps.

Aquesta funció executiva permet seleccionar un estímul desitjat d’entre els existents i activar d'altres processos cognitius necessaris per a la recepció i el processament de la informació, com la percepció i la memòria. Per tant, l’atenció és essencial per al funcionament dels processos cognitius.

També és important en l’aprenentatge de la lectura. Diversos estudis demostren que sense la capacitat de discriminar estímuls, és a dir, una paraula o una lletra, d’entre altres estímuls, no es podrà percebre aquesta informació ni emmagatzemar-la per fer la correspondència entre so i grafia.

De la mateixa manera que la percepció i la memòria, l’atenció comença a desenvolupar-se des de l’inici vital i es perfecciona amb els anys. Així, segons Manzanero i Barón (2014), els nins de dos anys són capaços d’atendre un estímul fins a set minuts, unn temps que es duplica amb cinc anys.

Els nins que presenten trastorn de dèficit d’atenció, amb o sense hiperactivitat, amb freqüència fallen a l’hora de prestar atenció als estímuls o fan errades en diferents tasques per distraccions; sovint sembla que no escolten, que no segueixen les instruccions o no acaben les tasques; també tenen dificultats per organitzar-se, eviten tasques que requereixen un esforç mental sostingut; es distreuen amb facilitat per estímuls externs i amb freqüència obliden les activitats quotidianes, segons el DSM-V (Diagnostic and Statistic Manual of Mental Disorders). Els estudis indiquen que entre un 5% i un 10% de la població presenta TDAH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) en diversos continents, uns nins que, a part dels problemes d’atenció, presenten impulsivitat en les situacions quotidianes (dificultats per mantenir-se asseguts, sovint són incapaços de jugar tranquil·lament o esperar el seu torn, amb freqüència interrompen o parlen excessivament, segons el DSM-V).

A més, és important assenyalar que l’estrès de la vida diària, la sobrecàrrega d’activitats i tasques escolars, els estímuls dels dispositius electrònics, la manca de motivació envers els continguts escolars, l’excessiva activitat mental o l’alimentació són factors que dificulten la plena capacitat d’atenció. Per això, cal incidir en els aspectes de l’individu que permeti treballar aquesta funció executiva.

Parlarem, primer, de la importància de gaudir d’un ambient relaxat i harmònic a casa, que permet gaudir del silenci. Sovint, la música de relaxació connecta el nin amb el bagatge intern i la seva relaxació mental i física.

El ioga i la meditació són eines potents per fomentar la pausa interior des del silenci i l’activitat física, en què el treball de l’atenció és constant: com més atenció posa l’individu en les postures físiques, més controla l’equilibri del seu cos. Es recomana el ioga per a nins quan són petits. La meditació els resulta difícil, als menuts d’educació infantil, per la qual cosa es recomanen tècniques de visualització o concentració, com tancar els ulls i centrar l’atenció en un objecte desitjat en el punt en què es troba entre les celles.

Gaudir d’aliments lliures de sucre refinat: a causa dels pics de glucosa en sang, aquest condiment provoca hiperactivitat, irritabilitat, falta de concentració o ansietat; debilita el sistema immunitari; pot empitjorar la visió i contribuir a l’osteoporosi, entre d'altres conseqüències que convé consultar, així com la quantitat d’aliments que porten sucre refinat sense que en siguem conscients. És evident que cal evitar la brioixeria industrial, les begudes edulcorades i els dolços en general. Les melasses de cereals en poden ser bons substituts.

Els nins necessiten descans per tenir el cervell amb disposició per a l’aprenentatge i bons nivells d’atenció. Per això, no només s’ha d’anar a domir a hores adequades per tenir cobertes les vuit hores de son, sinó que s’han d’evitar els dispositius electrònics abans d’anar a dormir i tots els aparells que emeten ones electromagnètiques que estimulen el cervell excessivament i provoquen insomni. De fet, no és excessiu dir que l’ús d’aquests aparells ha de ser el just i necessari per a l’aprenentatge; és a dir, poc i només quan sigui útil. És preferible fomentar l’atenció dels nins interactuant amb altres nins i amb els adults.

La motivació també és necessària per fomentar l’atenció. Com més il·lusió tingui l’infant per a l’aprenentatge dels continguts, més atenció posarà al que fa i més ho integrarà.

És necessari reeducar la conducta de l’infant diàriament incidint en la conducta esperada i recordar-li que acabi les tasques, que pensi les respostes, que arreplegui les joguines, que ens miri als ulls i respecti els torns propis i aliens. El ritme, al cap i a la fi, el marcarà la pausa.

Bàrbara Pascual és pedagoga i doctora en educació de Creix