Com mantenir la salut visual a ratlla
Els experts fixen en els tres anys l’edat per començar a fer revisions oftalmològiques, si no sospitem que hi ha alguna anomalia prèvia
Seguir de prop els petits assoliments pel que fa a desenvolupament motor, sensorial, de la parla, etc., de les criatures és clau per detectar a temps qualsevol tipus d’anomalia. Aquest exercici és especialment important durant la primera infància (fins als sis anys), just quan es tanca, per exemple, el desenvolupament del sistema visual. Un llindar que determina si defectes visuals com l’estrabisme (desviament d’un o dels dos ulls) o l’ull gandul o ambliopia (problemes d’agudesa visual) poden revertir-se amb una correcció adequada o no.
La pediatra Asun Fernández, del Centre Mèdic Clínicum, fa èmfasi en la capacitat d’interacció que comença a demostrar la canalla a partir d’aquesta edat: “A partir dels tres anys ja es poden aconseguir respostes per part del nen, utilitzant tests adaptats a la seva edat i sobretot analitzant les respostes comparatives entre els dos ulls, per poder descartar diferències que poden esdevenir signes sospitosos d’ambliopia o ull gandul”. Per la seva banda, l’oftalmòleg Joan Giralt, també del Centre Mèdic Clínicum, situa entre els tres i els tres anys i mig l’edat idònia per fer una primera revisió a l’oculista: “Aquesta franja és clau perquè un infant pot tenir un problema òptic en un ull, o en tots dos, però ell segurament no t’ho dirà, pel sol fet que desconeix si el que veu és normal o no”.
Com cuidar la salut visual
Per a la pediatra Asun Fernández, “la higiene ocular és especialment clau en el curs de les infeccions de les vies respiratòries altes i refredats en general”. Així, recomana “evitar el contagi entre nens, bé a l’escola o bé amb altra gent, durant epidèmies de conjuntivitis: utilitzar protectors oculars en situacions de lluminositat extrema com en alta muntanya, esports nàutics i de neu, amb ulleres de sol homologades, i ser especialment estrictes amb la higiene personal -mans netes, secrecions nasals, etc.- a fi de prevenir l’autocontagi”.
FER EL DIAGNÒSTIC A TEMPS
Com dèiem, fins als sis o set anys el sistema visual dels nens es continua desenvolupant i si a aquest nen se’l priva d’una bona visió el que pot passar és que desenvolupi un ull gandul o ambliopia. “És a dir -prossegueix Giralt-, aquest ull, com que no hi veu bé, no es desenvolupa bé i es queda amb un 20% o un 30% de visió”. En canvi, si als 4 anys s’hi posa la correcció adequada i s’estimula, aquell ull pot arribar a tenir una visió del 100%”.
El cas de l’ambliopia o ull gandul afecta aproximadament un 3% de la població infantil i sovint és fruit d’un estrabisme previ. El problema més freqüent entre els nens petits, no obstant això, és la hipermetropia, que a grans trets vol dir, com explica el doctor Giralt, “que l’ull és més petit del normal”. La hipermetropia, sobretot si és baixa i no provoca una mala visió, acabarà remetent amb el temps. Una hipermetropia alta, en canvi, pot desembocar en una mala visió o el desviament de l’ull.
SENYALS D’ALARMA
Molts cops, darrere d’una manca d’interès pels estudis o mals de cap freqüents s’hi amaga un defecte visual. I, sobretot, si hi ha “antecedents familiars oftalmològics cal iniciar-se en les revisions abans”, apunta la doctora Fernández. La pediatra apunta també altres antecedents “com traumes obstètrics, prematuritat i infeccions oculars repetides”, i incideix en observacions que pugin fer famílies i escola “com moviments anòmals dels ulls, acostament a la televisió o alguns objectes, torticolis, etc.”
Una enumeració que completa el doctor Giralt: “Gratar-se molt els ulls o tenir-los plorosos o vermellosos també són senyals d’alarma”. Però ¿com poden interferir aquests defectes visuals en l’aprenentatge dels nostres fills? Només cal recordar que, durant la seva etapa formativa, el 80% de la informació que rep l’infant és a través de la visió. Per tant, els defectes òptics poden interferir molt.
Les pantalles i la visió infantil
¿Com ha incidit la irrupció de les noves tecnologies i els dispositius mòbils en la salut ocular dels més petits? Per al doctor Joan Giralt, és important fugir dels alarmismes. “Tot i que hi ha molta controvèrsia, actualment no hi ha cap evidència científica que demostri realment que tant les tauletes com els telèfons mòbils siguin perjudicials per a la canalla”. “Això sí -matisa-, que els nens passin un determinat temps davant de les pantalles fa que parpellegin menys, com passa amb els adults que treballen tot el dia davant d’un ordinador”. Parpellejar menys té dos efectes: la glàndula lacrimal s’estimula menys, fet que provoca que produïm menys llàgrima, i s’evapora més la pel·lícula lacrimal, que genera molèsties associades a la sequedat. Darrere de l’ús excessiu dels dispositius mòbils, diu Giralt, els pares han de dosificar el temps, “òbviament, tot i que són més preocupants les conseqüències que comporten pel que fa a sedentarisme, obesitat i manca de socialització amb altres nens”.
