JUDIT MONCLÚS

El ioga, una eina per a la inclusió

Us presentem una proposta que aposta pel ioga com a instrument per ajudar els infants en situació de vulnerabilitat

La Bàrbara imparteix una classe de ioga a un grup format per una quinzena de nens i nenes de sis i set anys en situació de vulnerabilitat / PERE VIRGILI Zoom

És dilluns. Són gairebé tres quarts de sis de la tarda i la Bàrbara entra a la sala on impartirà una classe de ioga a un grup format per una quinzena de nens i nenes de sis i set anys. Quan la veuen arribar, se li tiren a sobre i l’abracen. Entre la gatzara, més d’una declaració d’amor. “T’estimem molt”, li deixen anar entre rialles còmplices. La Bàrbara somriu i posa ordre. Es posen tots en cercle, estiren les seves estoretes formant rotllana i es descalcen. Comencen preguntant i responent com estan per, tot seguit, fer la salutació al sol. La classe forma part d’un taller que han posat en marxa la Fundació Pere Tarrés i la Fundació DiR al Centre Socioeducatiu Poblenou de Barcelona amb l’objectiu de millorar el benestar dels infants que viuen en situació de vulnerabilitat social. Aquest és el segon curs que el duen a terme. “És una experiència meravellosa. T’omple el cor. Quan comencen costa bastant que estiguin tranquils, i la veritat és que hi ha nens més complicats que d’altres. El curs passat, però, quan vam acabar el taller, tots estaven molt relaxats i podien entrar bé a les postures, cosa que no és gaire fàcil perquè també ho has de fer amb la respiració, però des que comencem, al setembre, fins que acabem, al juny, observo molt canvis en el grup”, explica la Bàrbara.

El ioga és una disciplina molt positiva en l’etapa de creixement i té les qualitats necessàries per connectar amb els infants, enfortir les relacions i aconseguir un intercanvi d’informació i de sensacions. En aquest cas, els problemes socials i econòmics dels nens que van al Centre Socioeducatiu Poblenou provoquen sovint dificultats que no els permeten canalitzar com caldria les emocions o gestionar adequadament les relacions amb la família i els companys. Per això la pràctica de ioga els permet tenir un petit espai de relaxació i de calma per connectar amb el seu interior i descarregar tensions acumulades.

El ioga és una disciplina molt positiva en l’etapa de creixement i té les qualitats necessàries per connectar amb els infants

POSTURES, CONTES I CANÇONS

“A mi em va semblar bé fer les classes de ioga. Vam aprendre a fer moltes postures, com ara la del lleó, i no són gens complicades”, explica l’Emma. Té nou anys i l’any passat va seguir el taller amb companyes com l’Eva, que en té vuit. “Coneixia el ioga abans de fer-ne aquí. Crec que n’havia fet al Marroc, el meu país. Em va agradar molt poder fer-ne i vaig aprendre a ser molt elàstica. Aquest any faig taekwondo i noto que soc més elàstica que els altres”, assegura satisfeta mentre mostra com domina postures com la del gos, la del gat, la del pont, la del dofí, la de la papallona, la de l’arbre o la de l’àliga. N’hi ha moltes, i diu que continua practicant-les fora del centre, a l’hora del pati a l’escola, per exemple. “A mi el que em va agradar més del ioga va ser la música, perquè en fèiem amb cançons que cantàvem i interpretàvem amb les mans. A més, quan acabem de fer-ne ens estirem a terra amb música tranquil·la i ens relaxem abans de marxar cap a casa”, afegeix. I és que la professora de YogaOne by DiR que imparteix el taller ha adaptat aquesta disciplina al perfil dels infants i per anar variant les posicions els explica contes i històries amb què aconsegueix que s’imaginin certs escenaris estimulants, com la imitació de diversos animals. “És una manera d’arribar al seu nivell, perquè els dones l’oportunitat de parlar d’allò que els agrada i de coneixe’s ells mateixos”, explica la Bàrbara. A part dels beneficis físics, la instructora també considera que aquest taller els dona seguretat per veure que poden aconseguir objectius que no s’havien imaginat mai a través de la respiració, la força i el joc. “També hi ha nens que són massa forts i massa segurs i que tenen un ego molt fort. El ioga els ajuda a rebaixar-lo una mica i a saber que han de compartir. Hem de combinar els dos resultats, i això no sempre és fàcil”.

AJUT EMOCIONAL

Activitats com el ioga ens van molt bé per treballar les competències emocionals. Aquests infants de vegades porten moltes etiquetes a sobre: són els moguts de l’escola, els que no callen mai... El ioga els permet desprendre’s d’aquestes etiquetes i veure que no són maldestres, perquè poden fer totes les postures demanades. Tot això els dona una nova manera de veure’s i canvien l’autopercepció que tenen: puc estar tranquil, escoltar, fer les activitats que m’estan demanant, treballar en grup. Quan una cosa t’ajuda a entendre’t millor, es produeix un canvi al teu voltant”, diu Cristina López, responsable del Centre Socioeducatiu Poblenou.

“Aquest és el primer any que faig ioga. M’agrada molt perquè m’ajuda a tranquil·litzar-me i m’agrada que les postures que fem em surtin bé, fins i tot les més complicades. Quan sortim, ens trobem bé. Jo noto la diferència entre un dia que faig ioga i un que no en faig”, explica l’Adrià, que té vuit anys i que assegura que prefereix el ioga que jugar a futbol. De fet, com que el ioga no és un exercici competitiu, la pràctica disminueix l’agressivitat i afavoreix la capacitat de concentració. “M’adono que després de fer ioga tenen més concentració a l’hora de fer els deures o qualsevol altra activitat. L’altre dia, després de fer-ne, havíem d’explicar un conte i pensava que no seria fàcil que em fessin cas. Doncs em van escoltar, van estar molt atents i participatius, respectaven el torn de paraula... Són petites coses que et fan adonar de la seva evolució personal”, diu Esther Valera, educadora dels grups de 1r i de 6è del centre.

“Des del centre creiem que 6 anys és una bona edat per iniciar-los en la pràctica del ioga. A P3, P4 i P5 també treballem les emocions, però ho fem per identificar-les, com ara la tristesa o l’alegria, i detectar-les en els altres. A partir dels 6 anys és el moment de poder verbalitzar les pròpies emocions i començar a entendre per què sorgeixen”, assenyala López. I és que quan s’acaba la classe de ioga l’educadora social els fa un acompanyament i s’encarrega de preguntar-los què han sentit, perquè puguin expressar-se després d’haver-se hagut d’escoltar interiorment en el treball que també han hagut de fer en silenci. “Com que estem en un clima de confiança, ens expliquen coses. Per exemple, l’altre dia un nen que es va enfadar amb la seva mare, no ho va saber resoldre i estava trist. La major part són conflictes que han tingut amb els altres, però el fet que s’adonin de la situació per a nosaltres és un avenç. Perquè són ells els que proposen la solució. És com una regulació emocional que cal treballar de petits perquè de gran costa molt més dur-la a terme”, conclou López.