Tribuna Oberta
Criatures 11/05/2021

La importància dels vincles afectius a l'aula

El mètode Montessori incideix en la importància de les emocions en l'educació

Montessori Canela Internacional
3 min
Montessori. Les claus d’un model d’èxit

Les evidències neurocientífiques dels últims anys confirmen que sense vincle afectiu no és possible l'aprenentatge. Els nens i nenes exploren el seu entorn per aprendre i necessiten sentir seguretat, física i emocional, per desenvolupar-se.

El llegat escrit de la pedagoga italiana Maria Montessori ja ens parlava de la importància de les emocions en l'educació, i deixava clar que cal que el nen senti seguretat i amor per poder integrar el coneixement. No obstant això, és un aspecte que amb prou feines es té en compte en l'escola actual. Les dinàmiques del sistema educatiu tradicional generen una relació vertical entre el docent i el nen. Aquesta relació de poder sovint genera un malestar en l'alumne, que sent que està constantment a prova i no veu l'adult com un punt de suport sinó com l'autoritat mateixa.

Si recollim l'essència de l'obra directa de Maria Montessori, s'hi assenyala que una de les principals tasques de l'adult és tenir cura de la vida psíquica de l'infant. L'objectiu és no desviar la seva naturalesa, encotillant-lo en certes dinàmiques inapropiades i imposades per una mentalitat adultcèntrica en un sistema d'escolarització totalment obsolet.

Des d'aquest punt de vista, d'una banda s'aborda l'entorn físic, a partir del concepte d'ambient preparat. Consisteix en tot el desplegament curricular, la forma com es mostren les coses als alumnes, la distribució dels mobles a les aules, les plantes, la llum natural, tot accessible a la seva alçada, net i agradable. Però, de l'altra, aquest ambient preparat deixa de tenir sentit si no es desenvolupa al seu torn l'ambient preparat psíquic. Aquí hi entra tota la cura emocional que desenvolupa el guia Montessori envers els seus alumnes. És un espai en el qual, des de l'autoobservació, es propicia un clima afectiu i respectuós necessari per al desenvolupament ple de cada nen i nena. L'ambient preparat psíquic es posa en pràctica a partir d'unes directrius amb les quals es treballen els vincles, límits i acords, així com els ritus que permeten la construcció d'una identitat individual i col·lectiva.

Es poden resumir aquestes directrius en 5 claus:

  1. El moviment: Segons l'obra de Maria Montessori, la canalla desenvolupa la seva pròpia intel·ligència a través del moviment. Tenir cura del benestar emocional dels alumnes passa per donar-los la possibilitat de moure's lliurement per l'aula. No té sentit obligar els nens i nenes a estar asseguts en una cadira mirant cap a la pissarra durant 6 hores.
  2. La llibertat: A l'aula Montessori es treballa la llibertat com a eina per a la disciplina i la responsabilitat. S'enfoca des de diferents vessants i cadascun d'ells permet desenvolupar uns aspectes concrets: llibertat de treball individual o en grup (cooperació natural), llibertat de conversar (per preguntar, col·laborar, resoldre conflictes, demanar favors...) i llibertat d'escollir la feina (motivació, implicació i concentració). Sentir llibertat per prendre decisions en el marc de l'aula ajuda substancialment que nens i nenes desenvolupin la seva autoestima.
  3. L'autonomia: Segons la pedagogia Montessori, qualsevol ajuda innecessària és un obstacle per a l'aprenentatge. D'aquesta manera el nen o nena, a poc a poc, se sent capaç de realitzar les activitats sol, fet que l'ajuda a desenvolupar la seva autonomia i independència.
  4. El respecte: És un dels pilars més importants en l'educació Montessori, el respecte cap a un mateix, cap als altres i cap a l'ambient. Tractar els infants amb respecte els inculca aquesta manera d'actuar i genera un ambient pacífic i segur.
  5. Bones maneres i cortesia: Es tracta d'un apartat de l'enfocament Montessori que consisteix a fer jocs de rol per representar vivències i diferents situacions quotidianes i aprendre a resoldre-les. En aquests jocs s'aprèn a parlar amb els altres, a interrompre algú que està treballant sense molestar, a esperar que una altra persona ocupada ens atengui, a actuar quan algú arriba a l'ambient, a desplaçar-se, etc. L'objectiu de l'apartat de bones maneres i cortesia és que la criatura entengui els codis de relació en un grup gran, així com a comunicar de forma cordial, respectuosa i fraterna.

Totes aquestes claus es transmeten als alumnes en el dia a dia mitjançant la forma de tractar-los i comunicar-s'hi, i explicant-les. D'aquesta manera no perceben el professor com l'autoritat sinó com un guia en qui confiar. Tot això genera una sensació de seguretat que els permet integrar el coneixement que se'ls trasllada i gaudir de l'aprenentatge i de l'etapa escolar.

Sovint es creu que l'educació Montessori consisteix únicament en l'ambient físic, aules àmplies i material de fusta per desenvolupar els sentits, però no obstant això s'ha demostrat que es tracta d'un enfocament integral que busca ser respectuós amb la infància, una etapa crucial per a la formació de la personalitat i de les potencialitats de cada nen i nena.

Així doncs, afecte, emoció i aprenentatge són una tríada inseparable, i la forma de cuidar el vincle emocional amb els alumnes és fent que se sentin estimats i compresos. D'aquesta manera millorarà la comunicació i la seva autoestima, alhora que s'afavoreix el desenvolupament social, cognitiu i afectiu de l'infant. En paraules de Maria Montessori, "l'actitud de l'educador ha de ser d'amor i de respecte absolut a la seva dignitat com a ésser humà".

stats