Aure Farran

Un estudi alerta de la desprotecció dels nens davant dels jocs en línia

L'informe coliderat per Open Evidence, de la UOC, revela que els 25 jocs més populars contenen anuncis que poden tenir efectes negatius en el comportament dels nens

Infants i tablets / FOTO: CRISTINA CALDERER Zoom

En plena febre pel nou Pokémon Go és un bon moment per recuperar els resultats d'un estudi elaborat per Open Evidence, de la UOC, juntament amb la London School of Economics and Political Science i Block de ideas, i finançat per la Comissió Europea. Entre d'altres coses, l'estudi alerta de la desprotecció dels nens davant dels jocs en línia i revela que la majoria dels 25 jocs més populars contenen anuncis quepoden tenir efectes negatius en el comportament dels nens.

L'estudi «The impact of marketing through social media, online games and mobile applications on children's behaviour» és la primera recerca que es realitza amb profunditat a escala europea per a comprendre millor l'abast i els efectes del màrqueting en línia entre els nens. Per fer-ho han elaborat una enquesta a 6.400 pares (de 25 a 65 anys) de nens (entre 6 i 14 anys) i 16 focus grup amb nens (d'11 a 12 anys) i/o pares de 8 països europeus (França, Alemanya, Holanda, Espanya, Polònia, Itàlia, Suècia i Regne Unit); una anàlisi en profunditat dels 25 jocs en línia més populars (entre els quals hi ha els advergames, creats per una empresa que vol fer publicitat de la seva marca, o els jocs en format d'app, que s'ofereixen a les principals plataformes: Apple iTunes, Google Play i Facebook), 2 experiments de comportament amb nens de 6 a 12 anys d'Espanya i Holanda, i una revisió de la bibliografia i la regulació dels jocs que cobreix els 28 estats membres de la UE, Noruega i Islàndia.

El professor de la UOC Francisco Lupiáñez, cofundador d'Open Evidence i investigador d'aquest projecte, explica que «l'estudi confirma la necessitat d'una protecció més sòlida i homogènia dels nens com a consumidors, i aporta noves proves que ajuden a avançar en la comprensió dels nens com a consumidors potencialment vulnerables i de pràctiques de màrqueting que poden considerar-se injustes de cara a usuaris com ells».

Conclusions clau

En general tots els jocs analitzats no tenen mesures de protecció adaptades a la comprensió dels nens com poden ser alertes perquè facin pauses o avisos perquè sàpiguen distingir els anuncis del joc. La majoria de mesures protectores van dirigides als pares amb enllaços a polítiques de privacitat, normes d'ús o informació sobre eines de control parental.

"Cal una protecció més sòlida i homogènia dels nens com a consumidors"

Francisco Lupiáñez - Cofundador d'Open Evidence

Els nens no reben el mateix nivell de protecció a tot Europa enfront dels possibles efectes adversos del màrqueting en línia. De fet, el màrqueting adreçat al públic infantil es regula d'una manera lleugerament diferent a cada país i els pares apliquen diferents models de supervisió de les activitats en línia dels seus fills.  algrat que hi ha un marc jurídic ampli, els avenços en tecnologia i en entorns socials en línia poden superar fàcilment les normatives existents. L'autoregulació del màrqueting infantil s'ha implantat a gairebé tots els països membres de la UE com una manera flexible de respondre a aquests avenços. Tanmateix, de vegades es critiquen aquestes iniciatives perquè no restringeixen adequadament l'ús de pràctiques de màrqueting poc clares amb les seves intencions comercials i perquè tenen un abast diferent a cada país.La majoria dels pares no consideren que el màrqueting infantil sigui un risc important i pensen que no afectarà els seus fills. En conseqüència, tot i que tenen un paper important per a protegir-los dels perills d'internet, sovint no estan prou preparats per a fer-ho. La manera en què els pares regulen el comportament en línia dels fills varia també segons el país. Per exemple, els pares francesos intervenen menys en les activitats en línia dels seus fills, mentre que els suecs s'hi involucren més i apliquen més restriccions.

Els dos estudis de comportament duts a terme en nens de 6 a 12 anys van revelar que les pràctiques de màrqueting tenen repercussions significatives en el comportament infantil.

Els jocs de marca (advergames) que promocionen snacks energètics provoquen un consum major de menjar entre els nens. Això indica que els anuncis tenen un efecte subliminal en el nens i que afecta el seu comportament sense que en siguin conscients.L'exposició a avisos de pagament en la mateixa aplicació (compres in-app) per a continuar i/o accelerar el joc impacta també en la seva conducta. Els més petits són els més vulnerables: compren sense entendre els avisos de pagament o compren pensant que utilitzen diners ficticis.

El màrqueting en línia dirigit a nens és molt estès en els jocs en línia i diverses tècniques que s'utilitzen no sempre són transparents per al consum infantil.Tots els jocs de marca i gairebé la meitat de les aplicacions que es troben en les grans plataformes (Facebook, Apple i Google Play) inclouen algun tipus d'anunci,fet que indica que aquests recursos publicitaris són clau per als models de negoci de les companyies dissenyadores del joc o per a les plataformes que els ofereixen. La majoria de jocs encoratgen a dedicar més temps i animen els usuaris a fer compres in-app per a continuar i/o millorar l'experiència del joc.